Público
Público

TURISME MASSIU A BARCELONA La meitat dels barcelonins creu que la ciutat ha arribat al límit de turistes

Per primera vegada, els veïns pensen que Barcelona ha arribat al límit en la recepció de turistes (48,9%) davant el 47,5% que pensen que encara podrien venir-ne més. En l’últim any han arribat 700.000 turistes més que l’any anterior.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Protesta contra els efectes del turisme massiu a Barcelona.

Els veïns de Barcelona han elevat aquest estiu les seves reivindicacions en contra del turisme descontrolat. El conflicte no és nou, si bé ha experimentat darrerament el seu punt àlgid per les conseqüències negatives que molts ciutadans de Barcelona han denunciat. La sensació de rebuig als excessos de molts visitants, però sobretot l’augment dels preus de l'habitatge, han fet aflorar manifestacions i accions que han despertat l’interès mediàtic.

Però més enllà de les percepcions, les dades també demostren un canvi de tendència en l’acceptació del turisme a Barcelona. Per primera vegada, els veïns pensen que Barcelona ha arribat al límit en la recepció de turistes (48,9%) davant el 47,5% que pensen que encara podrien venir-ne més. És un canvi de tendència molt significatiu, si es té en compte que l’any 2012 només el 25% dels Barcelonins volien posar fre a l’arribada de visitants.

Les dades les va fer públiques l’ajuntament a través d’un portal dedicat exclusivament al turisme. L’estudi, que agafa com a referència el 2016, també reconeix que els barcelonins veuen l’arribada d’estrangers com la principal font d’ingressos de la ciutat, tot i que, alhora, el 76,6% pensa que també fan que els preus pugin.

Ciutat Vella, capital turística

L’opinió dels qui no viuen als barris turístics ha vist sobtada com esclatava un debat que fins al moment havia sonat en segon pla. Les pintades a un bus turístic, la punxada de rodes de bicicletes i un esclat en les mobilitzacions, així com un major seguiment mediàtic de la qüestió, han obert finalment el debat a l’escala que possiblement li pertocava.

"Aquí, a Ciutat Vella, tenim una percepció clara de que la cosa va a pitjor"

La Mari Carmen és veïna de Ciutat Vella. Afincada al carrer del Bot, ha denunciat mostres constants d’incivisme, especialment el consum de drogues i alcohol. “Aquí, a Ciutat Vella, tenim una percepció clara de què la cosa va a pitjor. El conflicte amb els turistes ha arribat a tal punt que la Policia està desbordada per les queixes dels veïns i sovint no poden venir pel volum de trucades que reben”. La Mari Carmen es mostra visiblement enfadada. “Jo a la Boqueria? Ja no hi puc anar. És el que tinc més a prop, però està tan ple de turistes fent-se fotos que el ciutadà de barri no pot ni apropar-s’hi”.

Els comerços locals de la zona tampoc semblen especialment satisfets del gran nombre de turistes. “Nosaltres rebem sobretot gent dels voltants”, explica la Cèlia Gombau, responsable de cuina de La Taverneta, un petit restaurant al carrer Francesc Pujols. “Que el turisme beneficia econòmicament la ciutat és innegable, penso jo. Ara bé, el turisme d’ara és molt diferent al d’anys enrere. Ara venen molts turistes mileuristes, joves que agafen vols barats i que no estan disposats a consumir gaire en locals com el nostre”.

Al carrer Portaferrissa trobem una veu que defensa els beneficis del turisme. Ella és la Silvana, treballadora a Mango Kids. “De cada 10 clients que tenim, 8 o 9 són turistes”. Afirma. “Jo crec que sí que ens beneficia”, afegeix.

Un carrer del centre de Barcelona ple de turistes./EUROPA PRESS

Gràcia, el barri més reticent al turisme

Segons les estadístiques de l’ajuntament de Barcelona, Gràcia és el lloc on hi ha una pitjor percepció del turisme. Només el 31,3% dels Graciencs defensa que cal atreure més turistes dels que hi ha actualment

Parlem amb la Natàlia, treballadora de la Fruiteria i Sucs (Crudi Raw & Organic) situada al carrer de l’Or. Preguntada per la relació entre veïns i turistes, ens explica que a la pràctica hi ha bona relació. “De vegades es confonen les coses. No cal estar en contra del turisme, sinó en contra del sistema que atreu adolescents amb ganes de festa i borratxera.” Per la Natàlia, el turisme aporta més beneficis que inconvenients.

"El principal problema és l’expulsió de veïns perquè no poden pagar els lloguers"

Una visió totalment oposada ens mostra la Letícia. Aquesta veïna de Gràcia assegura estar molt alarmada per l’augment de preus que està havent-hi al barri. El que descriu reprodueix l’exemple que ens han explicat a altres districtes: el principal problema és “l’expulsió de veïns perquè no poden pagar els lloguers”.

A l’augment de preus cal sumar-hi l’incivisme, que està portant alguns veïns a prendre’s la justícia pel seu compte. “La policia en molts casos no ve perquè està desbordada”, diu la Letícia. “Llavors què? Si tinc 5 borratxos sota el meu pis els tiraré una galleda d’aigua bruta. Jo truco a la policia abans, però estan saturats i no poden venir. Al final no queda una altra que fer-los fora per poder dormir”, diu enfadada.

En una concentració recent a la Barceloneta en contra la massificació turística, la portaveu de Barceloneta diu Prou es va referir al que considera el principal problema de l’excés turístic. “És molt fàcil parlar dels casos més visibles i morbosos, com per exemple visitants practicant sexe als parcs o gent despullada. I està bé parlar-ne, però el principal problema és que s’estan expulsant veïns i veïnes de les seves cases”.

Arran i la guerra mediàtica

El conflicte al voltant del turisme ha arribat al seu punt àlgid aquest estiu. El 27 de juliol, membres encaputxats de l’organització juvenil Arran van parar un bus turístic i van pintar-hi “el turisme mata”. Des d’aleshores, diferents sectors polítics, especialment lligats a la dreta institucional i mediàtica, han desenvolupat el terme turismefòbia.

Laura Flores, d'Arran: "No hem canviat d’opinió, el que vam fer és un acte d’autodefensa"

Laura Flores, portaveu d'Arran, defensa les accions realitzades. “No hem canviat d’opinió, el que vam fer és un acte d’autodefensa. Punxar una roda o parar un autobús no és violència. Ha servit, això sí, per visibilitzar un conflicte”, diu. La pintada del bus turístic ha vingut acompanyada de molta polèmica. El propi Quim Arrufat, diputat de la CUP, va marcar distàncies amb l’acció. “La CUP té una manera diferent de fer les coses. Ara bé, tampoc compartim la criminalització d’aquest col·lectiu”.

Estat en que va quedar el bus turístic.

L'ajuntament i el turisme

Ada Colau es va presentar a les eleccions municipals del 2015 amb l’objectiu clar de limitar el turisme. Des d’aleshores ha impulsat diferents mesures per pal·liar els seus efectes negatius. Tot i que n’hi ha hagut d’altres, la principal ha estat el PEUAT (Pla especial d’allotjaments turístics) que es va portar a terme a finals de gener del 2017. El Pla comptava amb una previsió de reducció dels llocs turístics a les zones de Ciutat Vella, una bona part de l’Eixample, Gràcia, Vila Olímpica i el Poblenou. La manera escollida pel govern municipal per reduir la pressió turística ha estat l’anomenat “decreixement natural” basat en no concedir noves llicències hoteleres ni de pisos turístics i, en cas que un establiment turístic tanqui, no atorgar una nova llicència.

Malgrat aquestes mesures, els veïns es mostren escèptics amb la seva eficàcia. Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de barris per un turisme sostenible opina que “les pràctiques que ha tirat endavant l’ajuntament es queden curtes. Aquesta insuficiència queda molt demostrada pel fet que aquest govern municipal, malgrat tenir unes polítiques molt agosarades, ha vist com el turisme continua creixent més ràpid que mai”.

"La Generalitat no considera que la problemàtica sigui de les magnituds que asseguren els moviments socials"

Al barri de Gràcia, una veïna valora positivament la gestió de Colau: “Jo crec que ho ha intentat. El problema és que per cada pis turístic il·legal que troben, en sorgeixen cinc més.” Per aquesta veïna, que ha preferit mantenir l’anonimat, “l’Ada és la primera que reconeix que la situació ha arribat al col·lapse, però la complexitat del problema és tal, que en certa manera crec que no poden abordar el problema”, diu.

A curt termini, no sembla que es trobi una solució definitiva als inconvenients causats per l’arribada massiva de visitants. En l’últim any han arribat 700.000 turistes més que l’any anterior, situant Barcelona com una de les ciutats que més en rep. L’ajuntament de Barcelona ha tirat endavant mesures d’efectes limitats, mentre que la Generalitat no considera que la problemàtica sigui de les magnituds que asseguren els moviments socials i, alineat amb el govern central, estan per afavorir l’arribada de més turistes.