La UE aprova un pla anticrisi històric: 750.000 milions amb 390.000 d'ajudes directes

Deal (tracte, en anglès). Amb aquest breu missatge el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat a les 5.30 del matí en el seu compte de Twitter que els líders europeus havien aconseguit un acord després de 96 hores de negociació. El tracte ha arribat el cinquè dia, després de quatre intenses jornades d'estira-i-arronsa i a tan sols 30 minuts de convertir-se en la cimera europea més llarga de la història, rècord que ostenta la cimera de Niça.

Es tracta d'un acord històric, perquè canvia el paradigma pressupostari del bloc i dóna llum verda a l'endeutament comunitari per finançar un estímul econòmic de 750.000 milions d'euros, per treure del fang als països més perjudicats per la pandèmia. També han aprovat un pressupost comunitari d'1,074 milions d'euros per als pròxims set anys, lleugerament inferior al del marc anterior.

Segons el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, és tota una fita. "És un gran acord per a Europa i per a Espanya. S'ha escrit una de les pàgines més brillants de la història europea. És un autèntic Pla Marshall", ha comentat en la seva compareixença davant els mitjans.

Els 27 socis han aprovat, per unanimitat, aquest paquet anticrisi, format per 390.000 milions d'euros en transferències directes i 360.000 milions d'euros en préstecs. En aquesta proposta hi ha hagut un transvasament de 110.000 milions d'euros de subvencions a préstecs respecte a l'oferta original de la Comissió Europea. No obstant això, malgrat la poda, des del sud celebren que els obstruccionistes hagin donat llum verda a les transferències directes.

Espanya preveu obtenir 140.000 milions d'euros d'aquest Fons de Recuperació, equivalent a l'11% del PIB en 2019, una quantitat molt similar a la que l'Estat espanyol tenia assignada a l'inici de les negociacions. D'aquest total, 72.700 milions d'euros correspondria a transferències i la resta a préstecs.

Tot i que les transferències directes s'han rebaixat de 500.000 a 390.000 milions d'euros, la quantitat que l'Estat espanyol aspira a rebre oscil·la en tan sols 5.000 milions d'euros. El cap de l'Executiu ha explicat que es deu al fet que "s'ha retallat en termes agregats, però s'han mantingut els pilars i partides principals, per la qual cosa no ha sofert una gran variació". "Això diu molt favor del cos de funcionaris que ha treballat en l'acord", ha afegit.

Segons ha explicat el president Sánchez, aquest pla suposarà una injecció econòmica per a Espanya deu vegades major al que va suposar en els anys 90 accedir als Fons de Cohesió, que van modernitzar substancialment el país a nivell d'infraestructures. Així, ha reconegut que "l'única línia vermella que teníem era no arribar a un acord". "Si Espanya ha fet alguna cosa, és bastir ponts, no caure en cap mena de provocació i ser conscient que tots formem part d'un mateix club", ha defensat.

Per accedir als fons, els governs elaboraran plans de reformes, sobre la base de les recomanacions del Semestre Europeu, i l'Executiu comunitari tindrà dos mesos per avaluar-les. En aquest estudi, Brussel·les tindrà en compte que s'hagin complert les recomanacions econòmiques i reformes en matèria de creació d'ocupació, transició ecològica i digital.

Entre les recomanacions que han aprovat els caps d'Estat i de Govern formalment aquest dilluns, estan que Espanya adopti incentius eficaços de contractació i el desenvolupament de treballadors i treballadores, així com que reforci la protecció per desocupació.

Una vegada que Brussel·les hagi donat llum verda, els Estats membres hauran de recolzar l'aprovació per majoria qualificada. Quan els països rebin aquestes ajudes, el compliment de les reformes serà estudiada amb lupa pels socis comunitaris i, en el cas que algun país incorri en "desviacions greus", és llavors quan s'activaria el "super fre d'emergència". Amb aquest instrument, s'elevarà el debat a una cimera europea i els líders tindran tres mesos per prendre una decisió.

Aquest instrument extra de control buscava tranquil·litzar als Països Baixos, que exigia que els plans s'aprovessin per unanimitat en el Consell. No obté el que demana, però sí una eina per bloquejar la concessió d'ajudes directes.

Sánchez ha celebrat "l'equilibri institucional entre la Comissió i el Consell" i ha matisat que el fre d'emergència "no és un veto unilateral, sinó que s'activa només de forma motivada".

Tal com estava previst, han augmentat els xecs compensatoris per a Països Baixos (de 1576 a 1.921 milions anuals), Dinamarca (de 197 a 377 milions anuals), Àustria (de 237 a 565 milions anuals) i Suècia (de 798 a 1069 milions anuals). Alemanya manté el muntant actual (3671 milions d'euros anuals). Un altre punt important és que s'introdueix, per primera vegada la condicionalitat lligada a l'Estat de Dret. No obstant això, es passa molt de puntetes, per no rebre el bloqueig d'Hongria i Polònia, que no acabaven de veure amb bons ulls aquest punt.

L'èpica d'un acord històric

Després del missatge en Twitter de Charles Michel s'ha donat el tret de sortida als protagonistes d'aquest acord. El president francès ha escrit a la xarxa "dia històric per a Europa!", mentre que la primera ministra belga ha reconegut que "mai la Unió Europea havia decidit invertir d'una manera tan ambiciosa en el futur".

Michel ha comparegut en roda de premsa al costat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L'exministre belga ha estat molt somrient i enèrgic durant el seu discurs, on ha agraït el treball d'aquests dies als líders i ha aplaudit que, gràcies a això, "Europa avui és sòlida, robusta i tots els Estats estem units".

Ursula von der Leyen, per part seva, ha aplaudit el canvi d'actitud d'Europa amb relació a la resposta que va donar a la crisi de 2008, on les capitals van buscar solucions nacionals i no pensant en el bé comunitari. "Aquesta vegada confien en la Comissió", ha afegit.

El primer ministre francès, Emmanuel Macron, també ha volgut donar-li un toc d'èpica a l'acord d'aquest 21 de juliol i ha parlat de la pandèmia com a punt d'inflexió. "Al febrer estàvem encallats en la negociació d'un pressupost equivalent a l'1% del PIB. Ara hem arribat a un acord que equival gairebé al 2%", ha celebrat el gal.

Itàlia, el país més afectat del bloc per la pandèmia, podria accedir a gairebé el 30% de les ajudes del fons. Segons estima la delegació, Roma es beneficiaria de 209.000 milions d'euros. El primer ministre del país transalpí, Giuseppe Conte, ha assenyalat que es tracta d'un pla "ambiciós, adequat a les necessitats que estem vivint, que permetrà afrontar aquesta crisi amb força i eficàcia".