Público
Público

Open Arms, Sea Watch i Mediterranea s'uneixen per tornar a operar a la mar

Les tres organitzacions formen la plataforma United4Med, una aliança per enfortir els rescats al Mediterrani Central. Els vaixells de les tres organitzacions ja són a alta mar: "Ens hem esperat perquè cap govern pogués posar traves a la sortida dels bucs de salvament, cosa que hagués passat d'haver-se sabut la iniciativa".

Presentació de United4Med, la unió entre Proactiva Open Arms, Mediterranea i Sea Watch per tornar a la mar a salvar vides de persones migrades. Òscar Camps

Malgrat la intensa campanya de criminalització que els governs europeus han portat a terme contra els migrants i els refugiats, així com contra les organitzacions humanitàries que actuen al Mediterrani central, i malgrat la voluntat d'imposar el silenci sobre la crisi humanitària que s'està vivint en aigües europees, Proactiva Open Arms, Sea Watch i la plataforma ciutadana Mediterranea han engegat una campanya de "desobediència civil, però d'obediència moral" i, malgrat les traves dels diferents governs europeus, han decidit continuar treballant en favor dels drets humans i forjar una aliança.

La unió, que porta el nom de United4Med, té els seus fonaments en tres principis pertanyents a la Carta de Drets Humans, recordats, per Óscar Camps, director de Proactiva: la dignitat humana és inviolable, totes les persones tenen dret a l'asil i totes les persones tenen dret a protecció en cas de devolució. A Espanya, aquesta aliança compta, de moment, amb Madrid, Barcelona, València i Saragossa com a ciutats aliades.

S'ha esperat a presentar-se davant els mitjans de comunicació i la societat civil fins que els vaixells de les tres organitzacions no han estat operant en aigües internacionals. "Ens hem esperat perquè cap govern pogués posar traves a la sortida dels bucs de salvament, cosa que hagués passat d'haver-se sabut la iniciativa", ha dit Camps.

Després d'un estiu durant el qual Matteo Salvini, ministre d'interior italià, tanqués els ports als vaixells de les organitzacions que treballen salvant vides al Mediterrani central, ara el problema comença a ser un altre: l'existència d'un forat negre als senyals d'avís. "No sabem per què, però no ens estan arribant els senyals d'avís. Molts dels vaixells mercants surten sense senyal, la qual cosa és increïble, ja que per la ruta entre el Canal de Suez i Gibraltar passen una mitjana de 250 vaixells al dia, un total de 97.000 mercants a l'any", assegura el director de Proactiva.

Des de Proactiva Open Arms, així com des de Mediterranea i Sea Watch, s'anima a les ciutats europees, moviments, organitzacions, ciutadans i ciutadanes a forjar una aliança civil contra les polítiques antiimmigració. United4Med pretén fer un front comú contra "la barbàrie que està acabant amb la idea d'Europa i recuperar les bases fundacionals de la Unió Europea".

Criminalització de les organitzacions humanitàries

A principis de juny, la justícia italiana va arxivar de manera definitiva la causa judicial que acusava Proactiva Open Arms d'afavorir la immigració il·legal i l'organització criminal. No obstant això, i tot i que la causa està arxivada, la justícia italiana podria continuar investigant l'organització catalana.

Una altra de les campanyes de criminalització és la que ha tingut com a conseqüència el 'segrest' de l'Aquarius, que està a Marsella acusada la seva tripulació d'haver abocat residus tòxics al mar, fet que Giorgia Linardi, portaveu de Sea Watch i que ha passat nou mesos a dins del buc, ha desmentit categòricament.

Campanya del silenci

A més de la campanya de criminalització, els representants de Proactiva, Sea Watch i Mediterranea constaten que s'està duent a terme una campanya del silenci. Linardi assegura que "la Unió Europea està pagant milions d'euros a Líbia per suposadament estabilitzar el país, però en realitat, tots aquests diners va cap al ministeri d'interior, al control dels migrants i de les fronteres (...) De fet, és aquest l'origen d'organitzacions com la nostra. El 2015 no hi havia ningú salvant vides al Mediterrani central, i la gent, la societat civil es va començar a preguntar què estava passant. Ningú creia les històries que s'explicaven des de la Unió Europea". Així és com van néixer Sea Watch i Proactiva Open Arms.

Tres anys més tard, el silenci continua sent una de les estratègies de la Unió Europea per desviar l'atenció sobre el que passa al Mediterrani Central. "Les institucions europees han fet tot el possible des de l'àmbit polític i judicial per eliminar la presència incòmoda d'aquestes organitzacions", sentencia Linardi.

Per fer front a aquesta situació, Erasmo Palazotto, de Mediterranea, apel·la a la missió simbòlica de la societat i destaca la importància d'engegar una estratègia "des de terra" per canviar la percepció de l'opinió pública i demostrar què està passant veritablement al mar "per trencar amb les narratives oficials que s'utilitzen per generar por entre la població".

Més de 2.000 persones ofegades des de principi d'any

Des de principi d'any, al Mediterrani han mort més de 2.000 persones segons les dades oficials, encara que les organitzacions coincideixen que la xifra real sigui molt més alta. Durant els últims cinc anys, es parla de més 17.000 morts. El setembre de 2018, una de cada cinc persones que van intentar creuar el Mediterrani va morir ofegada; ha estat el mes més mortífer registrat fins al moment.

Durant tot l'estiu, que és quan es produeixen més arribades tant al Mediterrani Central com a la frontera sud, la Unió Europea ha mirat cap a un altre costat i ha insistit amb el seu discurs de la necessitat d'externalitzar les fronteres, però la veritat és que negociant amb Trípoli el que fa és armar els grups militars perquè controlin les fronteres, tal com es va fer durant la campanya electoral italiana, durant la qual es va pagar a milícies líbies armades amb la intenció de frenar el flux de persones que arribaven a les costes italianes.

En aquests moments, una de les missions de la Unió Europea passa per la legitimació d'un dels governs a Líbia (hi ha tres governs que s'autoproclamen legítims: dos a Trípoli i un a Tobruk), però, des del 2011, Líbia és un estat fallit en guerra. Si bé hi ha eleccions generals convocades al país africà per al pròxim 10 de desembre, la realitat és que el país continua controlat per les bandes armades que s'han dividit el territori. Des de Proactiva, Sea Watch i Mediterranea no tenen esperances en què aquestes eleccions facin millorar la situació, ans al contrari: és probable que l'empitjorin.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?