Público
Público

Vaga feminista La bretxa salarial entre homes i dones creix a Catalunya i se situa en 5.643 euros anuals

Això significa que les dones, de mitjana, guanyen un 30,1% menys que els homes, un nivell que se situa per sobre de la mitjana estatal, segons un estudi presentat pels tècnics del ministeri d'Hisenda. Al ritme de la darrera dècada es trigaria 71 anys per acabar amb la desigualtat. 

La bretxa salarial de gènere es repeteix en quasi tots els sectors. 

PÚBLIC

Per segon any consecutiu, la bretxa salarial de gènere, és a dir, la diferència entre el sou dels homes i el de les dones, augmenta a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol. Segons l'informe Bretxa salarial i sostre de vidre, elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), el 2017 les dones van guanyar de mitjana a Catalunya 18.727 euros bruts, el que suposa 5.643 euros menys que els homes, el que situa la bretxa salarial en el 30,1%. El 2016, s'enfilava a 5.498 euros i el 2015 en 5.382. En el conjunt de l'Estat ha passat de 4.636 euros de menys el 2015 (28,7%) a 4.849 (el 29,3%) el 2017. Per tant, la diferència a Catalunya és més elevada tant en termes absoluts com en relatius.

Des del 2005, però, la diferència s'ha reduït en 954 euros a Catalunya i en 672 al conjunt de l'Estat, si bé fa un parell que la tendència és que la bretxa torna a obrir-se. Si es té en compte l'evolució des del 2005, com fa l'informe del Gestha, al conjunt de l'Estat caldrien 87 anys per acabar amb la diferència salarial entre homes i dones, mentre que a Catalunya se'n necessitarien 71.

Les diferències de sou entre ells i elles no són unànimes, sinó que evoluciona de manera molt diferent en funció de l'edat. A Catalunya, per exemple, se situa en 451 euros per a les menors d'edat, s'eleva ja als 2.604 en la franja d'entre 26 i 35 anys i es dispara a partir d'aquí: 5.063 euros dels 36 als 45 anys; 9.760 anys entre els 46 i 55 anys; 10.685 entre els 56 i 65 anys; i 14.219 a partir dels 65 anys. A més a més, també hi ha l'anomenat sostre de vidre, és a dir, que en les posicions més ben pagades la presència de dones baixa molt i, per exemple, a partir dels 60.000 euros només hi ha una tercera part de dones; mentre que a partir dels 126.000 euros de sou el percentatge de dones cau al 20%.

Per a Gestha la bretxa salarial és deguda a què les dones "ocupen majoritàriament els treballs més precaris, amb jornades parcials i sous anuals per sota dels 7.400 euros". I, després, per aquest sostre de vidre. El tècnics d'Hisenda reclamen prendre mesures per accelerar la reducció de la desigualtat salarial, com ara l'augment de places d'escoles públiques infantils de 0 a 3 anys i en centres especialitzats per a l'atenció i la cura de persones grans o dependents. 

En aquest sentit, valoren com un primer pas les mesures aprovades la setmana passada pel govern espanyol com ara incrementar els permisos de paternitat de forma progressiva des de les cinc fins a les vuit setmanes, 12 el 2020 i 16 el 2021, l'obligatorietat que les empreses hagin de tenir un registre amb els sous desagregats per sexe per evitar discriminacions i que hagin d'incloure auditories salarials en els plans d'igualtat, així com el finançament per l'Estat de les quotes de la Seguretat Social dels cuidadors no professionals de persones dependents.