Público
Público

Vaga feminista "Necessitem un protocol contra l'assetjament masclista en línia"

Les feministes comparteixen les seves estratègies per lluitar contra els trolls sexistes a les xarxes socials en un debat sobre ciberviolències en què participen, entre d'altres, Ada Colau, Miriam Hatibi i Cristina Fallarás. 

El debat sobre ciberviolències que s'ha fet a Barcelona abans del 8-M.

Des d’HazteOír fins al machitroll de torn. El moviment feminista té enemics al món analògic i al virtual. Es compten per dotzenes les denúncies que pateixen les activistes d'organitzacions com l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, però les agressions digitals o ciberviolències són massives. Moltes dones han alçat la veu per defensar els feminismes i han patit l'assetjament a les xarxes socials. Però han començat a organitzar-se.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​reconeix que ha passat per diverses fases. L'assetjament que pateix a xarxes socials "és constant", però era més fort quan era portaveu de la PAH "perquè no ocupava un lloc formal de poder com a l'alcaldia". Però ni així. Com a líder de l'Ajuntament de la capital catalana també l'han amenaçat de mort, a ella i al seu fill.

Les estratègies contra l'assetjament en línia

Ha canviat el seu comportament en xarxes socials, però no ha deixat d'alçar la veu: "quan ets alcaldessa has de pensar en totes aquestes dones a les que també assetgen i no tenen veu". En un acte sobre ciberviolències organitzat per Pikara magazine i Calala Fondo de Mujeres, Colau ha explicat com ha passat de publicitar l'assetjament per despertar el rebuig social, a ridiculitzar i arribar a ignorar-lo. També per "economia d'energies, si contestes a tots els trolls no et queda temps per a res més".

Les dones no tenen un protocol per decidir què contestar i què ignorar. L'alcaldessa recalcava que en necessiten un "per organitzar la lluita contra l'assetjament en línia". A ella no li va bé pentinar-se ni maquillar-se, detalla, "però no casar amb el cànon de bellesa en el meu cas és motiu d'agressió quan amb altres homes que tampoc responen al model establert no ho és". I proposava que el moviment feminista desenvolupi aquesta estratègia perquè a ella li esmenten constantment membres de Vox als que no respon per no donar-los el gust de generar polèmica. Hi ha casos i casos i encara no s'ha identificat com afrontar-los.

L'ambient de la xerrada era festiu, tot i la gravetat d'alguns testimonis. A totes les han amenaçat de mort, "de manera més o menys bèstia", puntualitzava la periodista Cristina Fallarás. Davant la durada dels parlaments, la moderadora Andrea Momoitio, deia que aplicaria la tisora, ​​"tot i que posar a una bollera en aquesta tasca era difícil". I de les rialles a les llàgrimes. L'activista musulmana Miriam Hatibi explicava que encara que de vegades sabia què fer davant l'assetjament a les xarxes, moltes altres reaccionava plorant, enfadant-se o tancant els seus perfils. "I és important dir-ho perquè cada vegada serem més els perfils de feministes conegudes i compartir la vulnerabilitat farà que ens sentim menys soles", confessava.

A Hatibi l'ataquen per ser dona, per declarar-se feminista, per ser musulmana i visiblement musulmana. "I els atacs no són només d'homes, també de dones i fan més mal perquè moltes vegades venen d'aquelles amb les que creus que podries compartir idees i opinions", assenyalava. Així, moltes racialitzades han decidit no anar a la manifestació feminista de divendres o fer-ho dins d'un espai segur, perquè moltes es van sentir incòmodes amb alguns comentaris l'any passat.

"Em fa lache parlar", començava Silvia Agüero, activista gitana i feminista. En caló vol dir vergonya. Amb la seva gràcia fa temps que va decidir treure tota la seva ironia per lluitar contra l'assetjament i l'"antigitanisme paio-mascle-hetero-espanyol-blanc". Es queixava també de l'originalitat que se'ls demana a les activistes en xarxes, mentre els trolls sempre fan comentaris banals, com el "no us integreu". Tot i que el sarcasme no serveix per aplacar totes les amenaces. Agüero contesta les amenaces de pallisses organitzades dient que cridarà "els seus 400 cosins gitanos" però a casa es mor de por. Han arribat a dir-li que saben on estudien els seus fills o "que l'Holocaust es va quedar curt".

Però el punt reivindicatiu no es perd. "Nosaltres tenim les xarxes i ells les estratègies", contraposa Fallaràs. Ella no vol tenir estratègies, perquè considera que són els masclistes els que tramen accions contra les dones perquè són ells els que tenen por al seu projecte emancipador. Animava a les presents a seguir avançant, perquè amb les xarxes socials elles ja no necessiten la inversió de capital ni el llenguatge abstracte dels mitjans de comunicació de masses. "Tenim el testimoni i amb el #cuéntalo ho hem demostrat". També el riure i la diversió: "i a Santiago Abascal (líder de Vox) li dic que li cal un tanga de lleopard, que el cavall li ho demana".

En aquesta línia va Alicia Murillo, activista feminista que afirma que "els masclistes tenen por de la dona sense por". Intenta canviar el llenguatge trucant FHOX (Fatxes, Homófobs i Xenòfobs) a Vox o Forocochinos a Forocoches. O utilitza el seu sarcasme. "M’’immolo a les xarxes socials esmentant-los cada vegada que organitzo un taller perquè són la millor agència de publicitat", diu. Es nega a discutir o a educar a les xarxes socials perquè prou en té amb els seus fills. "Si volen formar-se, que paguin un curs".

L'escarni digital

Al 2016, l'exparella d'una dona alemanya va difondre vídeos sexuals d'ella. Es van fer virals i els van comentar des de polítics a futbolistes. "L'escarni va arribar a nivell de país", explica Laia Serra, membre de Dones Juristes. La dona es va suïcidar. Els vídeos segueixen a la xarxa. "L'escarni, aquesta violència de gènere, és eterna" sentencia. I funciona també com a advertència a la resta de dones: si li passa a una, et pot passar a tu.

L'autocensura de les dones a Internet és aclaparadora. "Hem de ser conscients de com la moderació i la censura de l'ús dels cossos a les reivindicacions perquè això expulsa les dones del debat públic", reflexiona Serra. Succeeix de la mateixa manera amb les denúncies, en què Serra estima que les dones han de provar de forma excessiva l'assetjament que pateixen: "no hi ha hagut ni una indemnització per assetjament online des de l'aprovació de la tipificació del delicte al 2015".

Què ens exclou de les xarxes?

Fa anys que escolta "és que a les dones no els interessa la tecnologia". Núria Vergés, que forma part de Donestech i està també farta que les històries de les dones es perdin quan arriben els llibres de text. "No és que no ens interessin, és que les tecnologies no són neutres", aclareix. I per a mostra: el ciber assetjament sexual, el control, les amenaces, els atacs, les humiliacions... en la majoria de casos ve de les parelles o exparelles, però també de machitrolls que moltes vegades actuen en grup.

Leila Nachawati, de l'Associació per al Progrés de les Comunicacions, ha patit l'assetjament en línia en nombroses ocasions mentre denunciava les violacions de drets humans en el conflicte sirià. Reclama que les agressions masclistes en línia són reals i cal deixar de separar-les de les que es produeixen físicament: "els Estats i els intermediaris han de reconèixer-la com a violació dels drets fonamentals i abordar-la amb instruments legals". Amb altres activistes ha posat en marxa Take Back the Tech!, un projecte en el qual animen a les dones a dominar les tecnologies creant coneixement sobre violència de gènere.