La capacitat de mobilització del sobiranisme continua intacte. Amb un caràcter descentralitzat, accions arreu del territori i amb Barcelona com a epicentre de les concentracions més multitudinàries, la vaga general d'aquest dijous ha tingut una incidència important arreu de Catalunya. Segurament no tant per l'impacte als centres de treball -si bé en determinats sectors no ha estat menor- sinó per la quantitat de manifestacions que ha generat, moltes amb un volum d'assistents remarcable.

Perquè sí, era una vaga general -convocada per la Intersindical-CSC, entre d'altres qüestions per reclamar la derogació de la reforma laboral-, però a ningú se li escapava el fort contingut polític que també tenia, fonamentalment per denunciar el judici al Procés independentista que es desenvolupa al Tribunal Suprem. De fet, els partits i entitats independentistes han donat suport a una protesta ben vista pel Govern de la Generalitat, que havia suspès la seva agenda pública per aquest dijous.

Després d'un matí marcat, sobretot, per les desenes de talls de carreteres arreu de Catalunya -la majoria dels quals no s'allargaven gaire estona per l'actuació dels Mossos d'Esquadra, que han carregat en diversos punts i han fet quatre detencions-, al migdia hi ha hagut nombroses manifestacions, amb uns 15.000 assistents al centre de Barcelona, uns 9.000 a Girona i uns 5.000 a Sabadell, si bé se n'han fet a desenes de ciutats més. La tarda, després d'algun esporàdic tall de carretera més -per exemple, a les Terres de l'Ebre-, ha estat protagonitzada per les grans manifestacions que s'han desenvolupat, novament, a desenes de municipis, si bé han estat força més nombroses que les del migdia.

El seguiment de l'aturada laboral ha estat molt desigual. Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat, al metro de Barcelona s'ha situat en el 12%, als Ferrocarrils de la Generalitat al 8%, a Renfe al 3%, però ha pujat fins el 23,7% en el cas del funcionaris, a gairebé el 30% en el cas de l'ensenyament obligatori i gairebé al 70% a les universitats. Al comerç la vaga ha tingut un seguiment del 30%, tot i que amb moltes diferències en funció del territori i dels barris. Al centre de Barcelona, per exemple, s'ha arribat al 50%. El trànsit viari per accedir al matí a Barcelona ha caigut més d'un 10% i el consum energètic s'ha reduït un 3,5% respecte el dia anterior.

"Som un país que avança a cop de vagues generals"

La jornada ha culminat amb les manifestacions de la tarda. La de Barcelona, que com el passat 21 de desembre amb motiu de les protestes contra el consell de ministres, ha reunit 200.000 persones segons els organitzadors i 40.000 segons la Guàrdia Urbana. Més enllà de la clàssica guerra de xifres, el Passeig de Gràcia s'ha omplert. La capçalera ha estat capitanejada per representants de la Intersindical-CSC, la USTEC, la CGT, i també ha comptat amb el líder d'Elite Taxi, Tito Álvarez. Mentre avançaven, nombroses manifestants caminaven amb els auriculars sintonitzats per seguir la compareixença al Tribunal Suprem de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez.

Al la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Gran Via –molt a prop de la seu del Departament d’Economia de la qual tant s’ha sentit a parlar aquest dies al Suprem per la concentració del dia 20 de setembre de 2017- s’ha celebrat l’acte polític que ha tancat la concentració. El portaveu nacional del sindicat educatiu USTEC, Ramon Font, ha parlat d’una vaga “d’èxit” i ha assegurat: “Ens estan dient que no podem parlar de política a l’aula. És com dir que a biologia no es pot parlar de la cèl·lula”. Font ha utilitzat el seu torn de paraula per fer una defensa de la llengua catalana.

En la mateixa línia, la representant de la Intersindical-CSC Àngels Massip ha celebrat la capacitat de convocatòria: “Segons les dades que tenim, la vaga general d’avui ha estat la de més seguiment dels darrers anys només superada per la del 3 d’octubre de 2017”. Massip ha centrat el seu discurs en les reivindicacions laborals amb les que el sindicat ha justificat la convocatòria: sou mínim interprofessional català i revertir la reforma laboral. Els càntics del públic, però, han anat dirigits en la seva gran majoria als presos i al judici del Suprem -que s'ha qualificat com a "farsa"- i a les proclames independentistes.

El manifest unitari l'han llegit l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, la historiadora Anna Sallés, el periodista Martí Anglada i l’actriu Estel Solè. “Som un país que avança a cops de vaga general. Sigui la feminista, la del 3 d’octubre, la dels tramvies en mig del feixisme, la vaga els lloguers del 31 o la vaga de la Canadenca, que tot just fa 100 anys i que va deixar aquesta ciutat a les fosques per buscar una mica de llum”, ha reivindicat Fernàndez, seguit de càntics per la vaga general. Després, paraules en solidaritat pels presos i exiliats, de denúncia al judici i pel dret a l’autodeterminació: “Volen blindar la unitat territorial de l’Estat i les prebendes i els privilegis que aquesta garanteix”, ha dit Sallés. “Mori el Borbó!”, s’ha sentit des del públic.

David Fernàndez durant el seu parlament per la vaga general. JOEL KASHILA

Manifestacions descentralitzades

Entre els concentrats, n'hi havia de molt convençuts pels discursos dels sindicats convocants: "Hem de sacsejar el sistema econòmic i tirar endavant el que els polítics no fan", explicava Maria Jesús Rodríguez, treballadora de la universitat publica que avui ha fet vaga. L’acompanya Teresa Rubio, treballadora de la banca i vaguista avui: "Jo admiro els jilets jeunes [armilles grogues]. "Hi ha molta gent precària que no es pot permetre fer vaga. Mobilització permanent, sí, però els dissabtes i per torns".

Entre els manifestants, perfils d’edats diverses, com és habitual a les manifestacions independentistes. La representació dels estudiants a última hora de la tarda ha estat molt menor que la del matí, quan han els estat protagonistes de la jornada: “Jo he tret el cap per les vies de la plaça Catalunya. Jo dono suport a la gent que batalla. Hem d’anar tots a una”, explica Irene Olasz, estudiant universitària. “És una manera que vagi en augment la ràbia i les ganes de manifestar-se”.

A l’Enriqueta Albà i el Manel Sànchez, jubilats, no els ha calgut fer vaga. També van sortir el dissabte passat en solidaritat als presos independentistes: “Com deia el Junqueras, fa tant temps que no parlen... Et fa sortir de tot”, diu Sànchez.“Estar clar que el judici serà una empenta. Si tinguéssim la unió del moviment, però, podríem tenir més força”, lamenta Albà. Són les 19.30 h i, des de l’escenari, es desconvoca la vaga general amb música de fons, alguna gralla i uns últims càntics. La pròxima parada serà a Madrid, el 16 de març.

Girona, amb desenes de milers d'assistents, Tarragona (7.000), Terrassa (5.000), Tortosa (5.000), Vic, Olot, Lleida, Badalona o Berga són només altres de les ciutats on hi ha hagut manifestacions importants durant la tarda, totes amb milers de persones. Perquè sigui a través d'una vaga general o simplement a través d'una manifestació en suport als dirigents jutjats al Tribunal Suprem, el sobiranisme es manté com un moviment amb una capacitat de mobilització inigualable. Almenys a Catalunya.