Público
Público

VALLS CIUTADANS Manuel Valls: l'aposta forta de Rivera a Barcelona que s'ha girat a la seva contra

"És un exprimer ministre francès, d'origen català, barceloní de pro, valent, ferm, brillant i clar, amic d'Espanya i d'Europa", assegurava Rivera després de conèixer el fixatge de la formació. Una aposta que ha desafiat la cúpula de Cs.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president de Ciutadans, Albert Rivera, y l'exprimer ministre francès, Manuel Valls, en un acte a Barcelona. EFE

El fitxatge de Manuel Valls va ser rebut a Ciutadans com una "candidatura guanyadora". El partit 'taronja' havia estat primera força a les eleccions a Catalunya el desembre de 2017 —només quatre mesos abans de l'anunci— i les enquestes apuntaven a un 'sorpasso' de Cs en l'àmbit nacional al PP, en hores baixes per la corrupció i la gestió de l'1-O. Els dirigents de Cs ajudaven a pujar a Valls com a "cop d'efecte" contra Ada Colau —i les forces independentistes— a Barcelona. Somiaven amb una nova victòria: aquesta vegada a la capital catalana.

Precisament a la campanya electoral de 2017 Valls —que no va donar suport públicament a cap candidat— va participar en un acte amb Inés Arrimadas, Albert Rivera i Mario Vargas Llosa sobre el futur d'Europa, encara que el mateix dia també va assistir a un acte electoral del PP. Temps després, el març de 2018, la plataforma Societat Civil Catalana va convidar a Valls a una manifestació sota el lema "Ara més que mai, seny" per denunciar la situació de bloqueig de la política catalana. Allà es va tornar a trobar amb Rivera.

Durant aquests mesos el català havia pres la iniciativa i tantejat l'exdirigent gal. El seu nom ja sonava entre alguns cercles com a candidat de 'consens' entre forces "constitucionalistes" per desplaçar Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona. El president de Ciutadans va pensar que, amb el francès del seu costat, es tancava el cercle: afermava el resultat autonòmic —la qual cosa l'ajudava en el pla nacional—, esgarrapava vots del PP i el PSC i llançava un missatge a Europa. L'"Operació Valls" era èxit assegurat.

La decisió de presentar-se a les eleccions a l'Alcaldia de Barcelona la va deixar caure Valls en una entrevista en Los Desayunos de TVE l'abril de 2018, on ja va apuntar quin seria l'eix central de la seva campanya: una candidatura contra l'independentisme. Un dia després, a la primera trobada nacional de Ciutadans, Rivera va assegurar davant la premsa: "És un exprimer ministre francès, d'origen català, barceloní de pro, valent, ferm, brillant i clar, amic d'Espanya i d'Europa (...) Imagineu-vos a Ciutadans o a Valls davant del separatisme".

No obstant això, Rivera va comprovar ràpidament que el seu candidat, des del primer moment, anava per lliure. Es va negar a adoptar les sigles de Cs —un cas similar al de Manuela Carmena amb Podemos a l'Ajuntament de Madrid— i va crear la seva pròpia llista, Barcelona pel Canvi, en la qual va intentar aglutinar suficients sensibilitats oposades a l'independentisme i als 'comuns', amb el suport dels de Rivera.

Valls es presentava com un "candidat independent al capdavant d'una plataforma transversal", tot i que la seva negociació amb Cs i el paper d'aquesta formació ha estat clau. Tot això, amb un cost pels 'taronges': apartar a la que fora cap de files al consistori de Barcelona durant l'anterior legislatura, Carina Mejías, i a tot el grup municipal taronja en la capital catalana. L'exdirigent francès volia que la seva candidatura fos una "operació d'Estat", en la qual totes les forces constitucionalistes estiguessin representades.

La tensió entre Rivera i Valls va començar quan el candidat a l'alcaldia va fer una crida al que va denominar la seva "família política": Pedro Sánchez, PSOE i PSC. "Han d'unir-se a la meva plataforma. Puc guanyar", va ser la petició de l'exprimer ministre de França en una entrevista a RNE. Declaracions que no van ser ben rebudes en Ciutadans, el principal objectiu dels quals era vetar al president del govern, estratègia que posteriorment van ratificar al Comitè Executiu.

"Valls es desencantarà aviat i veurà que Iceta i Sánchez no són recuperables pel constitucionalisme", va respondre el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, en una entrevista a esRadio, en resposta a l'oferiment. Però va haver-hi una altra qüestió que va marcar el distanciament entre la cúpula de Cs i Valls: la relació dels 'taronges' amb Vox. Valls —en ple apogeu dels d'Abascal, poc després del míting en Vistalegre— va exposar la necessitat de crear un "cordó sanitari" contra Vox: "Això és l'extrema dreta, és el mateix discurs, a Europa o en el món", al·legava el candidat barceloní. Una posició de la que Ciutadans es distanciava, que mai va titllar a la formació ultradretana com a tal.

El pacte a Andalusia i la posterior foto de Colón

En plenes negociacions per a formar Govern a Andalusia, Valls va destacar la necessitat de rebutjar el suport del partit d'extrema dreta. El pacte entre PP, Ciutadans i Vox a la Junta no va agradar a l'exprimer ministre gal, que mostrava la mateixa actitud cap a l'extrema dreta que el grup liberal europeu i el socialista a l'Eurocambra: "No pot haver-hi cap pacte amb Vox", va inquirir Valls al líder de Cs. La mateixa recepta que Valls proposava per a Catalunya: "Qualsevol coalició és legítima menys amb forces que vulneren la Constitució".

El que va desencadenar la ruptura va ser la manifestació que les tres dretes —PP, Cs i Vox— van convocar el febrer a la plaça Colón de Madrid. Dos dies abans de la marxa, l'equip de Valls va assegurar a aquest diari que el candidat no tenia previst assistir. No obstant això, poques hores abans de l'esdeveniment —i davant les pressions de Ciutadans— Valls va decidir acudir a la trobada. La concentració es va convocar per demanar la dimissió del Govern de Pedro Sánchez per plantejar la figura d'un relator per a les negociacions a Catalunya. Després de la lectura del comunicat conjunt, el candidat de Barcelona Pel Canvi va rebutjar pujar a l'escenari per fer-se la foto de família dels dirigents 'populars' i dels de Vox.

Sánchez va utilitzar la fotografia —en la qual apareixen Rivera, Casado i Abascal— per advertir, durant la campanya, dels perills aquesta aliança. Un discurs que, a la vista està, li va funcionar: el mandat del 28 d'abril va ser clar, el PSOE va ser la primera força amb 123 escons doblegant en número al PP, amb 66. Aquest dimecres Valls admetia que "la foto de Colón va ser un error" per a Ciutadans.

L'oferiment a Colau i la ruptura definitiva amb Cs

El resultat de les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona no va ser el desitjat ni per Ciutadans ni per Valls, que va millorar el resultat de 2015 però va quedar en quart lloc, amb 6 regidors, molt per darrere d'Ernest Maragall i Ada Colau amb 10 i Jaume Collboni amb 8. En total, Barcelona pel Canvi va rebre 99.500 vots, el 13,2% del conjunt.

Després de conèixer-se el resultat la nit electoral, Valls va admetre el "fracàs" de la seva candidatura, assegurant que havia estat "molt lluny" de les seves expectatives: "No estic content amb els resultats, però continuo", va assegurar. També va aprofitar per a advertir a Cs de la seva postura en contra d'un pacte amb l'extrema dreta per a governar Madrid: "Tota aliança amb Vox seria per a mi un motiu per trencar amb el partit".

Però, finalment, va ser Ciutadans qui va trencar amb ell. Davant l'empat tècnic entre ERC i BComú, Valls no va dubtar i va oferir un pacte "sense condicions" a l'equip de Colau i el PSC, un fet que va generar l'immediat rebuig de Ciutadans, que només ratificaven un pacte amb Collboni al govern de la ciutat comtal. Valls no va fer cas de la postura dels 'taronges' i els dos regidors independents de la seva candidatura: Celestino Corbacho i Eva Parera, van votar, al costat d'ell, a Colau dissabte passat.

El dilluns Inés Arrimadas, molt pròxima a l'exdirigent francès durant la campanya —a diferència de Rivera, amb el qual no va participar en cap acte— va anunciar que la seva formació tallava tota mena de relació amb Valls després d'haver ajudat a pujar a Colau a l'Ajuntament. Una decisió ratificada pel Comitè Executiu. La resposta del que havia estat el candidat dels de Rivera ha arribat aquest dimecres, després d'uns dies de silenci.

Valls ha acusat Cs d "irresponsable" per preferir que governi la llista d'Ernest Maragall a la de Colau: "L'estratègia del 'com pitjor millor' és una estratègia equivocada que ha deixat orfes a totes les persones que el 21-D de 2017 van atorgar la seva confiança al missatge de coratge d'Inés Arrimadas. No. Com pitjor, pitjor", ha defensat Valls, que també ha criticat la "deriva greu" de Ciutadans en pactar "amb una formació reaccionària i antieuropea", referint-se a Vox.

Després de la resposta oficial del partit a aquesta crítica de Valls per mitjà d'Arrimadas, durant la qual la portaveu del Congrés ha assegurat que Ciutadans no pensa tolerar "lliçons de defensa del constitucionalisme de ningú", els 'taronges' tracten de fer creu i ratlla de qui fos el seu fitxatge estrella fa a només un any. Des de la direcció de Ciutadans al·leguen que la de Valls va ser "una aposta" i que "a vegades es guanya i unes altres no". L'exdirigent francès ha frustrat totes les esperances de Rivera, generat tensions internes en un partit poc acostumat a bregar amb les crítiques.