Àngels Chacón (Igualada, 1968) va ser destituïda de forma fulminant com a consellera d’Empresa i Coneixement pel president Quim Torra després de no fer el salt a Junts per Catalunya. Chacón havia començat en la política el 2011 com a regidora a la seva ciutat natal, presentant-se d’independent per Convergència. Tot i que mai va tenir carnet de l’extint partit, amb la seva refundació, el 2016, es va integrar al PDeCAT, des d’on ara en reivindica el llegat. Vol diferenciar-se del nou partit de Carles Puigdemont amb un discurs moderat sense renunciar a l’independentisme.

En el context actual creu que la legitimitat de les eleccions està en perill?

És evident que hi ha hagut una manca de planificació i arribem a un caos, a una situació on el baix nivell de participació pot portar a una manca de legitimitat. S'hi afegeixen vàries coses: manca de planificació del Govern, intervenció dels tribunals a l'hora de fixar la data i manca de concertació amb els diferents partits. I aquesta improvisació i incertesa es combinen amb la necessitat d'acabar amb tota aquesta situació tan confosa en què ens trobem.

Diu que el Govern està "desbordat" en la gestió de la pandèmia. Ho va estar també durant els mesos en què vostè en formava part?

No dic res diferent del que deia quan era consellera, en el sentit que no volia que ens fessin escollir entre vida o economia, no volia que es menystinguessin els sectors, defensava la interlocució i el diàleg amb l'explicació sobre el conjunt de mesures, vaig defensar la necessitat d'ajuts directes... Paradoxalment, ara s'anuncien mesures amb un caràcter marcadament electoralista a autònoms i sectors afectats. Fa nou mesos que aquesta gent està patint i que els esperen. Ara perquè venen eleccions es desperten? En segon lloc, quan parlo de desbordament en aquesta segona onada, parlo que haguessin hagut d'aprendre dels errors de la primera. No és que no se n'hagi après, és que, a més, s'han incrementat. La manca de claredat, la manca de planificació, la manca de coordinació entre departaments...

Va ser l’única consellera que no va fer el pas a JxCat. Es va sentir sola?

Sí. Pel fet de seguir en un partit del qual proveníem gairebé la meitat del Govern, en aquell moment em vaig sentir sola, a banda dels recolzaments i les relacions personals que pugui tenir amb alguns dels meus excompanys.

Creu que la reconciliació a l’espai és possible?

Perquè avancem en la reconciliació hi ha d'haver el reconeixement de la pluralitat. Sempre he dit que s'ha confós unitat independentista amb uniformitat. Jo crec que a la que comencem a conèixer les divergències, tota la pluralitat que hi ha dins el moviment independentista, aleshores començarem a fer el primer pas per unir estratègies.

Què va fer tan inviable l’acord amb Junts?

Que se'ns demanava com a primera condició que desapareguéssim com a partit. No era una voluntat de sumar, el que hi havia era una voluntat d'absorció. Com a partit no ho podíem admetre.

I amb el Partit Nacionalista de Catalunya?

És un partit que sorgeix del PDeCAT, quan hi va haver la divisió entenem que hi devia haver motius tan forts per deixar el partit que evidentment això no s'esvaeix en pocs mesos. Per tant crec que s'hauria de preguntar per què es fa aquest pas de crear un nou partit; nosaltres seguim on érem.

Des de JxCat s’ha renegat de Convergència. Vostè se’n sent hereva?

Sí. Crec que la gent que ha anat a Junts són exconvergents i nosaltres som postconvergents. No crec que siguem els convergents. Evidentment veiem i acceptem les llums i les ombres d'aquella època, les acceptem en el sentit que admetem que no tot està ben fet. Però també cal posar en valor el govern de tants anys, que va ser essencial en la Catalunya que tenim avui en dia. Evidentment quan fem referència al sistema de salut, xarxa de centres de recerca, immersió lingüística, tot això són contribucions que llavors Convergència va fer. Si bé és cert que hi ha algunes ombres, la immensa majoria de centenars d'alcaldes, regidors, associats, demostren que era un partit viu i va contribuir a la creació de la Catalunya que coneixem.

Allò sorprenent és com hi ha gent que després de 20 o 30 anys d'estar en un partit, de militar a Convergència, on jo no hi vaig militar mai, d’ocupar càrrecs orgànics, ara facin com si no anés amb ells. Nosaltres, com a mínim, som coherents.

Creu que en part és per qüestions d'estratègia electoral?

No ho sé. Pot ser.

Quin paper jugarà l’expresident Mas en aquesta campanya?

L'anirem veient en actes, ja ha participat en algunes xerrades.

I en el partit, en general?

De moment, és un associat més. És expresident, però ara no té càrrec orgànic.

Quan estava al Govern va ser crítica amb la reforma fiscal inclosa en els pressupostos. També han expressat reiteradament el seu suport a les escoles concertades. Ara mateix, es consideren l’únic partit de dretes i independentista?

Això no és ser de dretes. És de centre. Per què és ser de dretes, creure en la col·laboració público-privada? Per què és ser de dretes, demanar que es redueixi la pressió fiscal a la classe mitjana i els autònoms? Som un país de petita i mitjana empresa, això no és ser de dretes, és tenir clar i estar cansats que aguantin pressió fiscal les nostres classes mitjanes. Les grans fortunes ja tenen fórmules societàries per evadir segons quins impostos. Som un país on el 95 % són pimes. Quan demanem supressió de l'impost de successions no estem pensant en grans corporacions, estem pensant en gent com tots nosaltres, que un dia podem donar en herència un pis als nostres fills, o rebre'n dels nostres pares, i que no volem tornar a pagar per un bé que ha costat tant d'estalviar. I la concertada... el sistema és públic, i s'opera a partir l'escola pública i la concertada. Mare meva, si l'escola concertada s'acabés, ens quedem sense recursos ni cobertura per arribar a tota aquesta capil·laritat.

Ser de dretes seria que limitéssim tot el paper de cobertura social que té l'Estat o el Govern. Però l'Administració no és ni omnipotent ni omnipresent. Hem ser complementaris.

Tornant a la reforma fiscal, no creu que una de les sortides a la crisi actual és redistribuir millor la riquesa de persones amb rendes altes?

Totalment. Que pagui més qui més té ja és i ha de ser. El primer que hem d'entendre és en quin context estem i quins són els nostres "competidors". No ens pensem que Catalunya és el centre del món. Aquí a prop tenim Aragó, València, també Madrid. I el món. Quan generem noves oportunitats, volem crear llocs de feina de qualitat, atreure noves inversions... un país on la nova economia, els emprenedors, puguin desenvolupar-se. A tota aquesta gent ara els és més fàcil anar-se'n a altres territoris, i això és el que està passant. Ens quedarem encantats d'haver-nos conegut però sols. A Catalunya tenim el 95% d'empreses que tenen menys de 10 treballadors. O famílies o autònoms, bàsicament. Que paguin més aquí que a altres zones, això és redistribuir? No. Això és escanyar. Que pagui més qui més té, sí, però que no quedi ofegat.

Ara no toca apujar impostos, doncs?

Gent valenta que decideix hipotecar el seu patrimoni, tirar endavant un establiment comercial amb un o dos treballadors, que a més ara ha tancat... ara hem d'anar apujant impostos? Que no sabem com està la nostra economia? Que està la gent patint, que no factura. Crec que hem de deixar de somniar i trepitjar carrer. Hi ha un discurs molt demagògic.

Ha comentat que Catalunya és, ara mateix, un país afeblit. Ho és per la pandèmia o el teixit econòmic ja ho estava abans de la Covid?

Catalunya no estava afrontant com li calia, perquè no hi havia recolzament pressupostari, els reptes cap a aquesta nova economia. Ens estan canviant els models productius. Necessitem una nova indústria, la indústria 4.0. Com acompanyar les empreses i els autònoms? Hi havia molts deures que no s'estaven fent, i hi afegim ara la pandèmia... Després veurem l'atur, com queda.

Quines accions hauria d'impulsar el Govern?

Les vam descriure mil vegades. Accions d'acompanyament a l’economia 4.0 per pimes. Les empreses no saben com han de millorar processos, tenir noves relacions amb productes i clients... No totes tenen un departament d'Innovació, i menys, les petites. Hi havia un programa i va ser menystingut. I tants d'altres, que ja estan ideats, però ningú va creure que calia impulsar-los, perquè no hi va haver prou dotació pressupostària. Cal això i ajuts directes.

Quin paper volen jugar en cas de treure representació?

Treurem representació. El nostre partit vol condicionar el Govern per tal que no estigui en mans d'un partit antisistema.

A qui investiria primer, a Aragonès, Borràs o Illa?

Nosaltres anem a defensar el nostre projecte. Evidentment aquests grans partits intenten l'estratègia del vot útil. El que esperem és a condicionar i que, d’una banda, no hi torni a haver un govern que perpetuï aquest caos que estem vivint ara, i per altra, tampoc hi hagi un govern que no creu en aquest referèndum com a dret legítim a decidir per part del poble de Catalunya.

Confia en què el Congrés aprovarà la llei d’amnistia?

Malauradament, n'espero molt poc, d'aquest Congrés. M'agradaria, evidentment, la recolzo i la recolzem com a partit. Seria una solució que ens portaria a normalitzar el context polític. El que hi ha ara és una vergonya, és intolerable, i dubto del coratge del Govern espanyol per aplicar aquesta solució.

I confia en els indults?

Són, evidentment, una opció... Tot el que sigui per treure de la presó els nostres companys, serà benvingut. L'ideal és l'amnistia, l'indult doncs és el següent que ha de venir. No podem tenir polítics a les presons o a l'exili, no podem. Som al segle XXI.

Va ser la primera consellera d’Empresa i ara és una de les caps de llista que per primer cop hi ha al capdavant del 50% de candidatures dels partits amb representació al Parlament. Creu que a Catalunya s’està feminitzant la política de manera real?

Encara queda molt de camí per recórrer. Molt, molt. Poso una anècdota: cada conseller, quan marxa, deixa una fotografia. Vaig deixar-ne una en color, les altres eren en blanc i negre. A mi aquesta fotografia se'm va canviar. No es respecta ni la diversitat, ni, jo crec,un toc femení en un detall com aquest. Si en un detall no ho tolerem, imaginem-nos en el fons. Gent de molt curta mirada. Queda molt per fer perquè les noies i nenes no només deixin de tenir un sostre que més que de vidre, és de formigó quasi, sinó que tinguin més referents perquè no s'autolimitin en les seves expectatives professionals.