Público
Público

Venda d'armes Una trentena de militars i polítics van utilitzar les portes giratòries per aterrar en empreses armamentístiques

Exalts càrrecs de les Forces Armades i del ministeri de Defensa van passar a formar part dels òrgans de direcció de les principals empreses del país, que practiquen operacions a l'exterior que han de ser autoritzades prèviament per part de l'Estat.

Maniobras del Ejército
Maniobres de l'Exèrcit espanyol en una imatge d'arxiu. EJÉRCITO DE TIERRA

Enmig de facturacions milionàries, la puixant indústria militar espanyola ha aconseguit atreure exministres i exmilitars que decideixen aprofitar la seva experiència prèvia en un sector que mou importants volums de diners. Des dels òrgans de direcció de les principals companyies sorgeixen noms i cognoms que permeten conèixer una altra faceta de l'univers de la venda d'armes: les portes giratòries entre l'àmbit públic i les companyies armamentístiques. Entre aquestes últimes figuren contractistes de Defensa i exportadores de material militar a països que violen els drets humans.

Pere Ortega, president honorari del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i veterà investigador sobre els negocis del lobby militar espanyol, porta ja diversos anys acumulant dades sobre aquestes portes que condueixen de l'administració pública –principalment a l'àrea del ministeri de Defensa– als consells d'administració de les empreses que desenvolupen els seus negocis en el sector militar.

"Les empreses militars s'interessen per polítics que han estat lligats al Ministeri de Defensa o militars d'alt rang de les Forces Armades", afirma Ortega, qui destaca que, en aquest àmbit, "Espanya no és diferent a altres països que també registren aquestes pràctiques". D'aquesta manera, "en els últims anys hi ha hagut diversos casos de militars o polítics que, després d'abandonar el servei actiu, passen a incorporar-se com a executius en empreses militars".

D'acord amb els registres d'aquest investigador, almenys 23 militars que van exercir alts càrrecs en l'àrea de Defensa van fer posteriorment el salt a la indústria armamentística. En aquest llistat apareixen també els noms d'una quinzena de polítics que també inclouen en els seus respectius currículums les dues funcions: acompliment de responsabilitats públiques en governs i, abans o després, activitat en companyies del sector militar.

L'últim militar que va realitzar aquest periple és Fernando Alejandre Martínez, Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) fins al gener de 2020. Un any després, el Govern espanyol va autoritzar que fos contractat per l'empresa Sener Aeroespacial en qualitat "d'assessor". Aquesta companyia es troba entre les contractistes del ministeri de Defensa.

Uns mesos abans, l'Oficina de Conflictes i Interessos –dependent del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública– havia aprovat un altre pas de similars característiques: Salvador María Delgado Moreno, excap de Suport Logístic de l'Armada, va rebre l'autorització pertinent per prestar funcions en l'empresa Proyectos de Interés para la Defensa Argos, una companyia que treballa en el sector de la innovació tecnològica de Defensa, Seguretat i Intel·ligència.

Segons consta en la seva pàgina web, el president del Consell Assessor d'Argos és Julián García Vargas, exministre de Defensa en el Govern espanyol  de Felipe González. "García Vargas també va estar al capdavant de TEDAE, la patronal de les empreses d'armament, entre 2009 i 2013, i va formar part de l'associació USDAN, encarregada de mediar en favor dels interessos de les indústries militars en exportacions d'armes davant de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (JIMMDU)", explica Ortega. Aquesta Junta Interministerial és l'encarregada de concedir les llicències d'exportació d'armament que sol·liciten les empreses.

La trajectòria de Morenés

Pedro Morenés, qui va arribar a ocupar diferents càrrecs públics sota els governs del PP, ha estat en els consells de direcció de diverses empreses armamentístiques. "És coneguda i està acreditada la seva vinculació amb MBDA, un complex empresarial dedicat a la fabricació de míssils, per posar un exemple", ho va advertir el 2017 Fernando González Barroso, integrant de Transparència Internacional, des de les pàgines de la revista acadèmica "Eunomía" de la Universidad Carlos III de Madrid. Morenés també ha estat vinculat a Expal, fabricador de míssils, o Instalaza, una altra companyia d'armament.

Les connexions no acaben aquí. Avui dia, Expal té com a president a José Luis Urcelay, qui entre setembre de 2018 i agost de 2019 va arribar a exercir-se com a Segon Cap d'Estat Major de l'Armada. L'abril de 2020, el Govern espanyol va autoritzar oficialment la seva incorporació a la multinacional Maxam, a la qual pertany Expal, per a les tasques de "consultoria i assessoria". Un mes després es va anunciar el seu nomenament com a president d'Expal en substitució d'un altre militar, l'almirall Francisco Torrente. Públic va contactar amb Expal i amb la patronal TEDAE per conèixer la seva visió sobre aquest tema, però de moment no ha estat possible obtenir una resposta.

Vendes a l'Aràbia Saudita

El també exministre de Defensa del PP Eduardo Serra és un altre dels polítics amb vinculacions en el món de la indústria militar. Avui està al capdavant d'Everis, una consultora que compta amb una empresa dedicada a l'àmbit de la Defensa. D'acord amb les dades subministrades pel Govern a través del Portal de Transparència, Urcelay, ara president d'Expal, també va ser autoritzat a prestar serveis de "consultoria i assessorament" a Everis.

Aquesta última empresa compta amb el 50% del capital de la companyia armamentística NTGS. El 2018, NTGS va tenir com a principal client al ministeri de l'Interior de l'Aràbia Saudita. Segons informes d'organitzacions de drets humans, l'Estat espanyol és el tercer proveïdor europeu d'armament al règim de Salmán bin Abdulaziz, responsable de milers de crims a Iemen.