Público
Público
Únete a nosotros

La versió de De los Cobos la va desmentir a la jutgessa el comissari al que Zoido va nomenar cap dels Mossos amb el 155

Ferran López va explicar a la magistrada Lamela que ell mateix va proposar al coronel De los Cobos que Policia Nacional i Guàrdia Civil s'incorporessin al Centre de Control Operatiu (CECOR) dels Mossos d'Esquadra per fer front a la jornada del referèndum independentista, però el delegat d'Interior va declinar l'oferta i no va prendre mesures per a tancar els col·legis.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El entonces ministro Zoido felicita al comisario Ferran López tras su nombramiento como mayor de los Mossos, sustituyendo a Trapero, tras la aplicación del Artículo 155. MINISTERIO DEL INTERIOR

Declarant com a testimoni davant el Tribunal Suprem, el coronel Diego Pérez de los Cobos –premiat amb la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid després de dirigir l'operatiu policial de l'1-O– ha assegurat que en la matinada del dia del referèndum independentista va comprovar "la deslleialtat" dels Mossos d'Esquadra i va anul·lar tota coordinació amb els seus comandaments perquè havien posat en marxa un dispositiu "insuficient, inadequat i ineficaç" que en realitat pretenia facilitar la consulta popular prohibida per la Justícia.

El que ha passat per alt De los Cobos, en fer recaure en el major Josep Lluís Trapero tota la responsabilitat d'aquesta suposada traïció policial, és que en els dies previs ell mateix va estar acordant tots els detalls de l'operatiu amb el comissari Ferran López, qui poc després seria nomenat nou cap superior dels Mossos pel llavors ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, després d'aplicar el Govern de Rajoy l'Article 155 per prendre les regnes de la Generalitat.

Tampoc ha esmentat el coordinador del desplegament policial per impedir la votació, que en aquells dies previs a la violenta jornada a les urnes l'únic alt comandament dels Mossos que participava en les reunions preparatòries de les forces de seguretat era el mateix López. Ni, molt menys, que aquest últim li va proposar incorporar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al CECOR central dels Mossos –el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, també dit CECAT–, des d'on haurien pogut controlar plenament les operacions de la policia autonòmica, però que ell mateix (Pérez dels Cobos) va rebutjar l'oferta.

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), en la jornada previa al Consejo de Ministros que celebró Pedro Sánchez en Barcelona el 21 de diciembre. MOSSOS

El coronel De los Cobos va declarar que la jutgessa del TSJC era qui exercia el comandament policial operatiu, en comptes d'ell

Público ha tingut accés als àudios complets dels testimonis del coronel Pérez de los Cobos i del comissari Ferran López davant la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, i en ells queda clar que Trapero no va participar en absolut en els últims preparatius policials davant l'1-O, ja que es va retirar de les reunions de coordinació –en vista de les seves diferències amb l'enviat de l'Executiu del PP– i va deixar aquesta labor en mans del seu segon.

A preguntes de la jutgessa Lamela, López va explicar que a partir del dia 25 de setembre Trapero va deixar d'assistir a les reunions presidides per Pérez de los Cobos amb els comandaments de les altres dues forces de seguretat, en les quals no intervenia tampoc la Fiscalia ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del qual la magistrada Mercedes Armas va dictar l'acte del dia 27 ordenant impedir les votacions.

No obstant això, el coronel De los Cobos va adduir en la seva declaració jurada que ell no va assumir el comandament de l'operació, sinó que la direcció operativa de les actuacions policials va estar en mans del fiscal, primer, i després de la jutgessa Armas. A preguntes directes de l'advocada de Trapero, va contestar:

El coronel Pérez de los Cobos, durant la seva compareixença al Suprem. EFE

Advocada: Si vostè entén que no se l'havia nomenat a l'empara del 46/2 director d'aquest operatiu, qui va tenir la direcció de l'operació conjunta?
Pérez dels Cobos: Inicialment la Fiscalia i posteriorment la magistrada.
A: O sigui, la magistrada era qui havia d'assumir la direcció de l'operació? La magistrada des d'un punt de vista operatiu policial?
PdlC: La magistrada és qui dirigeix les actuacions que tindran lloc aquest dia i a mi m'encarrega que coordini, exactament igual que havia fet el senyor fiscal, la tasca dels 3 cossos a l'efecte d'auxili i suports mutus.
A: Si això és així, això significa que vostè no podia encarregar determinades funcions o comeses als diferents cossos policials?
PdlC: Jo no podia encarregar funcions al cos de Mossos d'Esquadra.
A: Si això és així, per quina raó quan vostè emet l'informe que remet a la instructora, sobre el que ha ocorregut el dia 1, i abans, inicia el seu informe dient que evacua el requeriment que li ha fet la magistrada en el qual li sol·licita informe entre altres extrems sobre les comeses encarregades per vostè a cadascun dels 3 cossos?
PdlC: Diu les comeses encarregades a cadascun dels 3 cossos, no encarregades per mi.

L'auto del TSJC citava l'article 46.2 de la Llei Orgànica que atribueix el comandament operatiu d'una operació conjunta al responsable de les forces de seguretat e l'Estat, en aquest cas De los Cobos

Poc després, i en vista que De los Cobos continua insistint que no tenia el comandament operatiu –malgrat que l'acte del TSJC es remet a l'article 46.2 de la Llei orgànica 2/1986 que disposa específicament que els comandaments de les Forces de Seguretat de l'Estat assumiran "la direcció de l'operació" quan "concorrin simultàniament amb unitats de la Policia de la Comunitat Autònoma"–, l'advocada de Trapero, incrèdula, torna a insistir sobre això:

A: Per tant, d'acord amb l'article 46.2, si ho he entès bé, qui assumia la direcció de l'operació era la magistrada instructora?
PdlC: La magistrada instructora.
A: Des d'un punt de vista operatiu?
Jutgessa Lamela: No fa falta que contesti, ja ha contestat i està gravat.

Fragmento de la interlocutòria del TSJC 3/2017 de 27 de septiembre que subratlla que els co mandaments de las forces de seguridad del Estado asumiran la direcció d'una operació conjunta amb la policia autonòmica.

En el seu testimoni judicial, De los Cobos també va negar que el comissari superior López l'hagués informat en aquestes reunions prèvies del dispositiu concret que els Mossos anaven a desplegar l'1-O:

A:
El senyor Ferran López, per tant, no va traslladar en cap d'aquestes dues reunions que aniria un binomi a cada centre de votació, que es disposaria d'uns 5.100 efectius de seguretat ciutadana i d'uns 1.050 d'ordre públic?
PdlC: No.
A: Tenint en compte que l'acte el que ordenava era el mateix als tres cossos, impedir abans del dia 1 la utilització dels locals perquè fossin centres de votació, i després ja el dia 1 la votació, i atès que el dia 28 vostè diu que en la junta de seguretat ja va percebre que el senyor Trapero no anava a complir amb aquest mandat judicial, per què…?
PdlC: Jo no he dit això exactament.
A: Però no li va generar desconfiança?
PdlC: Sí.

El coronel va desconvocar totes les reunions de coordinació previstes per l'1-O en comptes de convocar als Mossos

Certament, no s'explica com no va prendre cap mesura prèvia ni la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil, si el coordinador designat per Interior desconfiava dies abans del que anessin a fer els Mossos. La versió del coronel De los Cobos davant el Suprem és que no van advertir plenament d'aquesta "deslleialtat" fins a la mateixa matinada de l'1-O i que la seva reacció va ser desconvocar totes les reunions de coordinació amb els Mossos –en comptes de requerir-los el compliment dels seus compromisos– i donar l'ordre que policies nacionals i guàrdies civils actuessin pel seu compte. Aquesta vegada no va esperar a les ordres de la jutgessa, pel que sembla.

Però la versió de Ferran López és radicalment diferent. Tal com s'escolta a l'àudio del seu testimoni davant la jutgessa, que ha transcrit Público, en realitat De los Cobos va refusar l'oferta que li hauria donat el control de les operacions de l'1-O:

Ferran López: Li explico, la meva primera proposta a les reunions de coordinació és que el CECOR de Mossos s'incorpori a la Secretaria d'Estat [de Seguretat, representada per Pérez de los Cobos], Guàrdia Civil i Policia Nacional.
Jutgessa: Això és el CECOR central?
FL: El CECOR central i el CECOR de cada regió. És a dir, que en cada regió s'incorporin comandaments de Policia Nacional i Guàrdia Civil i Secretaria d'Estat perquè en viu i de primera mà es prenguin les decisions. Aquesta és la primera proposta meva a les reunions de coordinació. Al següent dia la contraproposta és que s'estableixin cèl·lules de seguiment, que se'n van establir quatre, en cada subdelegació de cada província, i aquí hi havia presència mixta de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil i Secretaria [d'Estat], i aquí seria on s'articularia el suport.


[...]
​La primera proposta meva va ser que en el CECOR hi hagués comandaments dels altres cossos. La contraproposta que es va acceptar és: aquest CECOR es mantenia, només amb Mossos d'Esquadra, i hi havia una cèl·lula de seguiment a les quatre seus de subdelegacions, i aquí hi havia presència mixta de totes les unitats. A partir d'aquí es va articular el suport. Li comentava abans que el dia 1, i això va ser decisió meva també, vist el massiu suport que anava sol·licitant Mossos, la primera decisió d'enviar suport de les ARROS [unitats d'intervenció de Àrees Regionals de Recursos Operatius]


Pérez de los Cobos ha argumentat davant el Suprem que quan els Mossos els demanen suport d'unitats antidisturbis de Policia Nacional i Guàrdia Civil per a 223 col·legis electorals, li demostra que "no tenia sentit continuar coordinant perquè la sol·licitud era tardana i massa voluminosa".

Els Mossos no tenen suficients agents preparats i equipats per fer front l'ordre públic entorn de 2.300 centres de votació

Massa voluminosa? Però si hi havia 2.300 col·legis electorals –així que era menys del 10% del total–, raó per la qual es van enviar dos mossos a cadascun, i es van desplegar en total 7.000 agents, en comptes dels 3.000 o 4.000 que es destinen a aquesta vigilància en unes eleccions normals. De los Cobos va al·legar que posar un "binomi" davant cada col·legi només donava "aparença de normalitat" al desplegament, quan fa ja anys que no es destinen agents fixos a cada centre de votació, sinó que s'usen patrulles mòbils que vigilen varis d'ells alternativament.

A més, i sobretot, els Mossos no disposaven dels recursos humans ni materials suficients per intervenir en feines d'ordre públic en tants llocs alhora: per això haurien fet falta 40.000 agents, segons s'havia calculat anteriorment en reunions a les quals va assistir Pérez de los Cobos. Després, Ferran López va explicar a la jutgessa:

FL: En el nostre cas, la dedicació d'agents al dispositiu eren la majoria de seguretat ciutadana, prop de 5.000 o 6.000 són agents de seguretat ciutadana, sense formació en ordre públic, sense material, sense mitjans, per fer front a protestes que podien ser passives o del tipus que fossin.
La suma d'aquests tres factors, la impossibilitat de sumar mossos per fer front a algunes protestes, perquè a més no podíem i estaven generalitzades... La nostra aposta va ser posar una parella en cada centre de votació, que complementessin el que s'havia fet prèviament, que eren avisos sobre la no conveniència d'obrir el centre i la primera actuació hauria de ser d'aquesta parella d'agents de Mossos i a partir d'aquí, demanar suport.
Demanar suport volia dir que primer, les unitats d'ordre públic que teníem, que també estaven limitades, feien una primera actuació i a partir d'aquí, sol·licitar suport de Policia Nacional i Guàrdia Civil, que és el que es va començar a fer el dia 1-O, al matí.

Perquè els Mossos només disposen d'un miler d'agents antidisturbis preparats i equipats per fer front a desordres públics, mentre que des de la resta d'Espanya s'havien enviat 200 grups (cadascun amb 30 agents antidisturbis) de Policia Nacional i de Guàrdia Civil: un total de 6.000 policies entrenats i equipats per a tasques d'ordre públic. Per tant, explica el comissari López a la jutgessa:

FL: (...) Aquesta capacitat que tenen ells d'ordre públic nosaltres no la teníem, per tant el dispositiu va ser de dues fases: la nostra, més de proximitat, perquè així es va parlar a les reunions, d'intentar un tancament pacífic dels centres, i després la resposta que era especialitzada de Guàrdia Civil i Policia Nacional.
​Jutgessa Lamela: Sí, però dies abans del dia 1 ja van tenir coneixement que els col·legis s'estaven ocupant, per gent, per evitar el seu tancament el dia 1. Aquests dies anteriors, a part dels requeriments que es van fer als visitants dels centres com a conseqüència de l'ordre donada pel TSJ, no es va preveure que seria efectiva cap mesura abans del dia 1 per evitar, precisament, aquesta ocupació de centres i evitar el problema que podia plantejar-se el dia 1?

FL: Sí, les anàlisis d'informació dels tres cossos i també de Secretaria d'Estat, des de feia… no els dies previs, setmanes prèvies, eren els que realment van passar, és a dir, que hi hauria molta gent en molts col·legis.
JL: Però no va ser una sorpresa?
FL: No, no va ser cap sorpresa, estava previst i no hi havia actes de les reunions però aquesta anàlisi era compartida per tots els cossos, que el dia 1 hi hauria gent a les escoles, en moltes escoles, ho teníem clar perquè hi havia en aquest moment a Catalunya una gran efervescència social i totes les previsions ens portaven a aquest escenari de molta gent i moltes escoles.

L'ordre de Fiscalia de guardar en dies previs un perímetre de 100 metres i tancar els col·legis era difícilment impossible

I aquí, ve la dificultat de… nosaltres en una instrucció de fiscalia, que crec que era la número 6, se'ns deia de manera més concreta què calia fer, i parlava un perímetre de 100 metres els dies previs i Fiscalia sí que ordenava tancar els col·legis. Nosaltres aquest dia vam tenir un problema important, perquè era una ordre que era difícilment complible donat l'abast que tenia posar en marxa un dispositiu així, que ni amb tots els Mossos ni amb el suport de Policia Nacional i Guàrdia Civil haguéssim estat capaços de fer-ho. La interlocutòria de la jutge no ens demanava tancar els col·legis el dia anterior, sinó fer-ho a partir de les 12h de la nit del dia 1 i ens demanava coses diferents els dies previs. Vist el resultat hauria estat millor dedicar més agents i més d'ordre públic en més centres. Ens va ser mpossible pels motius que li he comentat fa un moment.

Clar que no era una sorpresa, ja que De los Cobos ha reconegut que a la Junta de Seguretat extraordinària del 28 de setembre –i així apareix a l'acta, a la qual també ha tingut accés Públic– el major Trapero ja els va avisar que s'anaven a mobilitzar als carrers més de dos milions de persones, com va acabar passant. I els va advertir que les ordres judicials no permetien usar la violència contra els ciutadans pacífics desarmats si exercien resistència passiva:

Paràgraf de l'acta oficial de la Junta de Seguridad extraordinària en la que Trapero avisa a Pérez de los Cobos que les ordres judicials no permiten usar la violència contra els ciutadans.

Pérez dels Cobos ha insistit una vegada i una altra en què "el substancial era que calia complir l'acte judicial la cosa important era com calia fer-ho", però quan el magistrat del Jutjat d'Instrucció Núm.7 de Barcelona que investiga la violència policial contra els congregats als col·legis de votació va sol·licitar un informe sobre l'actuació dels agents, el cap de la Brigada Provincial d'Informació li va respondre:

Resposta de la Jefatura Superior de Policía de Catalunya al Jutjat d'Instrucció Nº7 de Barcelona sobre l'actuació dels agents l'1-O.

És a dir, la Direcció General de la Policia assegura ara al jutge que es va prendre molt de debò això d'actuar "amb el menor perjudici per a les persones" i "no causar un mal major que el bé jurídic que s'intenta protegir", exactament el que va reclamar en el seu moment el major Trapero.

A més, si el comissari superior Ferran López va ser deslleial i la seva versió davant la jutgessa no correspon a la veritat, com és que va ser nomenat cap màxim dels Mossos, en substitució de Trapero, com a l'Executiu de Rajoy va posar en marxa el 155 i es va fer amb el control absolut de la Generalitat?

I el més greu pel dret de defensa dels encausats és que l'advocada de Trapero –imputat per sedició davant l'Audiència Nacional– no ha tingut oportunitat de preguntar a Pérez dels Cobos al Suprem. Quan és ella la que veritablement podria haver demostrat al tribunal les contradiccions i inconsistències del testimoni del coronel, qui assegura que només va donar ordres a l'hora de llançar unes càrregues policials que sosté que mai van existir.