Público
Público
caça

Veto als caçadors en temps de pandèmia

El creixent ús social dels espais naturals com a vàlvula de fuita als confinaments ha posat el focus sobre una llei de caça redactada fa mig segle i que alguns col·lectius demanen reformar.

Veto als caçadors en temps de pandèmia
Veto als caçadors en temps de pandèmia. Anna Berga / ACN

La presència de visitants als parcs naturals s'ha disparat arran de la pandèmia. Una circumstància que ha sembrat dubtes sobre la compatibilitat de la caça i l'oci en aquests espais. Davant les queixes d'ajuntaments i entitats ecologistes i animalistes, i a un mes perquè s'acabi la temporada de caça, la Generalitat s'ha vist obligada a adoptar mesures urgents per a minimitzar el risc per als usuaris. La mort d'un treballador que recollia pinyes a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), pel tret d'un caçador, i les ferides sofertes per un ciclista a Massanes (la Selva), també per la mateixa causa el passat 30 de gener, van ser el detonant de l'aplicació de mesures excepcionals.

Des del 6 de febrer estan prohibides les batudes de caça major durant els caps de setmana en el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc de la Serralada Litoral. L'objectiu és garantir la seguretat dels visitants mentre durin les restriccions de mobilitat comarcal per la covid-19. Però les queixes dels ajuntaments no són una cosa nova. Vallromanes (Vallès Oriental) ja va demanar al novembre que se suspenguessin "de manera immediata" les batudes durant el confinament municipal del cap de setmana. I va anar més enllà: va reivindicar "un debat ciutadà sobre la pràctica d'aquesta activitat".

"No hi ha suficients agents rurals i no veiem a Mossos que patrullin per la muntanya"

En la mateixa comarca, l'alcalde de Santa Maria de Martorelles, Lluís Pintor, assegura que l'activitat esportiva i social al Parc de la Serralada Litoral s'ha triplicat amb el confinament, i que això ha augmentat el risc que corren els visitants en plena temporada de caça. "Els ajuntaments estem desemparats. En municipis com el nostre, que està dins de la muntanya, no tenim capacitat per a controlar les activitats que es duen a terme", lamenta. A més, manquen de policia municipal. "No hi ha suficients agents rurals i no veiem a Mossos que patrullin per la muntanya. Això ens limita encara més". Davant d'aquest panorama, Pintor sol·licita que "s'actualitzi la Llei de Caça i es doti als municipis d'eines per controlar-la".

Els incidents ocorreguts a la fi de gener no van fer més que "avivar el debat sobre la gestió de la caça i la seva ordenació, i qui ha de liderar aquest nou marc normatiu", apunta Pintor, que reconeix que "no serà tasca fàcil": "No és una acció que hagi de liderar un sol municipi, i tampoc es poden prendre decisions en calenta. Es tracta d'un debat ampli en el qual han d'implicar-se també la Diputació de Barcelona i la Generalitat", afirma.
Al Vallès Occidental, l'Ajuntament de Montcada i Reixac –pròxim al Parc Natural de Collserola– ha celebrat la mesura adoptada per la Generalitat. No obstant això, el regidor de Medi Natural, Oriol Serratussell, adverteix: "Arriba quan està a punt d'acabar-se la temporada de caça [al març] i tres mesos després de la nostra petició".

Un marc legal dels setanta

La Diputació de Barcelona és l'encarregada de la protecció i la gestió de la Xarxa de Parcs Naturals (XPN). Però el coordinador d'Espais Naturals d'aquest organisme, Jordi Padrós, assenyala que l'entitat supramunicipal manca de competències en matèria de caça, ja que aquest àmbit correspon a la Generalitat. Reconeix, no obstant això, que, "a conseqüència de la pandèmia, la freqüentació a peu o amb bicicleta dels espais naturals, tot i el confinament, ha augmentat, així que és necessari veure com regular les espècies que provoquen danys i compatibilitzar-lo amb l'oci".Padrós recorda que el marc legal que regula la caça es va redactar en un moment en el qual "segur que no hi havia la mateixa presència de persones en el medi natural que ara".

"Creiem que cal fer una feina pública per evitar riscos"

La Llei de Caça data de 1970, per la qual cosa tant els caçadors com la mateixa Generalitat coincideixen a ratllar-la d'obsoleta i ressalten el seu caràcter predemocràtic. El Govern fins i tot va iniciar en 2017 els tràmits per crear un avantprojecte de llei per a Catalunya, que no ha prosperat. Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, recorda: "Fa anys que reclamem a la Generalitat renovar la llei, que ha quedat desfasada per la realitat actual de la caça i de la mateixa societat". En la seva opinió, la caça i l'oci en els espais naturals són compatibles, però "no s'ha fet prou esforç per comunicar a la gent com ha d'actuar, perquè moltes vegades hi ha persones que s'endinsen en àrees de batudes per desconeixement". I reconeix que "l'explosió de gent a la muntanya fa que sigui difícil compatibilitzar totes les activitats".

"Creiem que cal fer una feina pública per evitar riscos", explica Sánchez, qui afegeix: "Cada vegada ens exigeixen que cacem més mesos per controlar la sobrepoblació d'algunes espècies. Se'ns ha arribat a plantejar allargar la temporada de caça fins a abril o maig, des de setembre". I adverteix que hi ha persones que estan en contra de la caça que "posen en risc la seva pròpia vida i la de la resta de visitants perquè retiren la senyalització de batudes". Sánchez fa una crida a "agents rurals i Mossos perquè frenin aquest fenomen creixent".
Sánchez demana ajuda a l'Administració perquè "valori al caçador, faci un treball didàctic i expliqui per què es caça".

Sánchez insisteix que "totes les comunitats han actualitzat la llei excepte Madrid i Catalunya; l'Administració sap que té un problema amb la fauna salvatge". I assenyala: "Hi ha animals de caça menor als quals estem matant a conseqüència de l'ús d'insecticides, i altres de caça major, com els senglars, que viuen un moment dolç i creixen de manera espectacular". "Políticament no és agraït destacar la importància de la caça, i si modifiquem la llei hem d'obrir un debat i posicionar-nos", considera Sánchez.No són només els caçadors els que defensen la seva activitat.

La Unió de Pagesos reclama més batudes per detenir la proliferació de senglars i conills, que, diuen, provoquen greus danys en els cultius. Anualment es cacen 65.000 exemplars de senglar en tot el territori català, una xifra que els pagesos consideren insuficient.

Els usos del medi natural

La prioritat és salvaguardar l'activitat esportiva i social en els espais naturals. "Estem alerta per si hem de modificar o ampliar les limitacions" a la caça major, informa a El Quinze la subdirecció general d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental. De fet, Ecologistes en Acció ha sol·licitat ampliar la prohibició també als parcs del Montseny, el Garraf i Montserrat, i que la restricció s'apliqui tota la setmana, no sols dissabtes i diumenges. L'organització ha reclamat amb anterioritat una regulació estricta de la caça per limitar-la a determinats espais naturals i suposats. Considera que no és una activitat esportiva i que, per tant, és "totalment incompatible amb la resta d'usos del medi natural". També critiquen que hi hagi zones on es permet la caça en el 92% del territori i, en canvi, la xifra de caçadors representi aproximadament al 0,4% de la població, i denuncien la "incapacitat del Parlament per actualitzar la llei de caça".

A aquestes crítiques se suma la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA). Andrea Torres, tècnica del departament d'animals salvatges de l'entitat, declara que "no hi ha una llei que serveixi realment per controlar les espècies. No hi ha control sobre els caçadors i per això ocorren accidents. S'organitzen batudes i no sempre s'informa".

Anticoncepció, alternativa a la caça

La caça s'usa com a mètode per controlar la població d'unes certes espècies i protegir cultius, però hi ha veus que s'alcen contra aquesta pràctica i apunten la idoneïtat d'aplicar tècniques anticonceptives. Donar mort a animals com els senglars "no soluciona el problema de manera sostenible", segons el director del grup de recerca del departament Animal Health and Anatomy de la UAB, Manel López Béjar, que fa poc va intervenir en el congrés Dret i Animals, organitzat pel Col·legi d'Advocats de Sabadell i Intercids –entitat dedicada a la protecció animal–. Allí va defensar l'estudi que realitza la UAB sobre la vacuna contraceptiva, els resultats de la qual es coneixeran enguany. "Els animals vacunats amb immunocontracepció tenen menys contacte entre individus, la qual cosa pot ser també una barrera per a noves pandèmies", va avançar. Mentrestant, la Generalitat defensa la caça com una pràctica capaç d'"evitar danys i desgràcies". La subdirecció general d'Activitats Cinegètiques sosté: "A Catalunya hi ha uns 2.000 accidents de trànsit cada any amb senglars, amb morts i ferits, a més del cost econòmic". Apunten a la prevenció de danys a l'agricultura i la ramaderia, la lluita contra problemes de salut pública –com la triquina– o animal –prevenció de la pesta porcina o la tuberculosi bovina–, "al marge dels atacs a persones, que no per ser poc freqüents deixen de ser importants".