Este artículo se publicó hace 2 años.
La via verda del Baix Ebre reivindica la memòria dels treballadors esclaus del franquisme
El Consell Comarcal ha instal·lat a Xerta un panell explicatiu amb la història dels 2.700 presoners republicans forçats per la dictadura a construir la via fèrria de la Vall de Safan
Barcelona-
El Consell Comarcal del Baix Ebre ha instal·lat un panell informatiu a la via verda del Baix Ebre, a l'estació de Xerta, amb l'objectiu de donar a conèixer la història dels 2.700 presos republicans que van construir, obligats per la dictadura franquista, la via fèrria de la Vall de Safan. La senyalització també incorpora imatges de l'època dels excombatents així com un codi QR per accedir al contingut en castellà i anglès.
La instal·lació d'aquesta senyalització, subvencionada en part pel Memorial Democràtic de la Generalitat, és fruit de l'inventari d'espais històrics de la Guerra Civil encarregat pel Consell Comarcal del Baix Ebre a l'empresa Terra Enllà. La finalitat de l'acció es dignificar la presència d'esclaus del franquisme a la via verda del Baix Ebre, un dels principals atractius turístics i naturals de la zona, per on passen milers de persones a l'any.
"El treball de recerca que s'ha dut a terme per elaborar el contingut d'aquest panell informatiu ens ha permès descobrir la important presència de batallons de presoners republicans destinats a la construcció de la línia ferroviària al municipi de Xerta", assenyala Xavier Faura, el president del Consell Comarcal, durant la inauguaració la nova senyalització de memòria democràtica. Es tracte d'un dels primers panells explicatius del país dedicat al treball esclau del franquisme.
Més de 2.700 presoners de guerra republicans
El treball de recerca per elaborar el contingut del panell informatiu l'ha realitzat Terra Enllà. L'historiador i membre de l'empresa de rutes guiades Andreu Caralt ha explicat en una xerrada que abans de l'inici de la batalla de l'Ebre, la línia ferroviària arribava fins a la població del Pinell de Brai. L'amplicació d'aquest ferrocarril va ser "clau per facilitar la connectivitat amb el front de les tropes franquistes" al marge dret del riu.
Després del conflicte bèl·lic, la dictadura franquista va destinar més de 2.700 presoners de guerra republicans identificats com a "desafectes" al règim, i també alguns desertors de les pròpies files, a prolongar la línia fins a Tortosa amb treball esclau. L'historiador també ha explicat que havien de suportar duríssimes jornades d'activitat sovint perillosa, amb càstigs físics, mala alimentació i adoctrinament feixista constant.
"En termes generals les condicions dures o molt dures. És gent que no havia patit cap causa penal, no tenien cap judici: eren presoners de guerra, considerats desafectes al règim, i eren utilitzats per refer obres d'interès per a l'Estat. Se'ls va tenir mesos o anys fins que es va aclarir la seva situació legal i van poder tornar a les seves llars", apunta Caralt.
A més del text explicatiu, la informació es complementa amb imatges de la construcció de la via ferroviària, de presoners, així com de l'equip de futbol de Xerta format per presos republicans i nois del poble. A aquest petit poble de l'Ebre, el 1940 hi havia acantonats un total de 1.307 treballadors forçats. "Alguns d'aquests presoners van establir un vincle sentimental amb persones del municipi", ha assenyalat Roger Avinyó, l'alcalde de Xerta, que ha destacat també la col·laboració de l'Ajuntament en l'elaboració del panell.
El panell es troba a la via verda del Baix Ebre, un dels espais més turístics de la zona. "Per aquí passen unes 400.000 persones a l'any i amb aquest cartell volem dignificar aquells republicans que durant la guerra i la postguerra es van deixar la vida aquí, construint aquesta via fèrria", ha apuntat el president del Consell del Baix Ebre, Xavier Faura.
Finalment, Caralt ha destacat que aquest panell informatiu d'un dels pocs exemples a Catalunya d'elements de divulgació de la memòria dels batallons de treballs forçats, que van ser obligats a fer-se càrrec de diverses obres arreu de l'estat espanyol després de la guerra. És també una demanda de les associacions memorialistes, que lluiten per donar visibilitat a un episodi desconegut i amb molt poca documentació.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..