Público
Público

VÍCTIMES DEL FRAQUISME L'ONU dictaminarà si els jutges espanyols han d'investigar els crims del franquisme

Les entitats memorialistes preparen una cascada de recursos davant el Comitè de Drets Civils i Polítics després que el Constitucional hagi començat a admetre les peticions d'empara de víctimes i institucions.

El Comitè de Drets Civils i Polítics de l'ONU tenen la seva seu a Ginebra (Suïssa) | ONU

El Consell de Drets Humans de l'ONU, un organisme internacional fundat el 2006 “amb l'objectiu principal de considerar les situacions de violacions dels drets humans i fer recomanacions sobre aquest tema”, serà finalment qui dictamini si els centenars de crims del franquisme que desenes de víctimes i tretze ajuntaments han denunciat davant els tribunals han de ser, o no, investigats pels tribunals espanyols.

Les causes estan començant a arribar al consell, amb seu a Ginebra, a conseqüència de la combinació de dos factors que estan fent naufragar en cascada el recorregut judicial de les querelles i les denúncies a Espanya.

Un és la jurisprudència establerta pel Suprem, el qual, en la sentència amb la que va absoldre de prevaricació l'exjutge Baltasar Garzón per haver posat en marxa una recerca precisament sobre el genocidi franquista, va dictaminar que els delictes comesos entre 1936 i 1977 per agents de l'autoritat i per funcionaris quedaven esborrats per efecte de la Llei d'Amnistia de 1977, una norma a la qual els magistrats es refereixen com a “pilar bàsic i insubstituïble de la transició espanyola”, o, en tot cas, estaven prescrits.

El Constitucional comença a rebutjar els recursos d'empara de diverses víctimes contra els sobreseïments dictats pels jutges

L'altre és la posició que ha adoptat davant aquest assumpte el Tribunal Constitucional, que ha començat a rebutjar els recursos d'empara de diverses d'aquestes víctimes contra els sobreseïments dictats pels jutges d'Instrucció, amb base en la doctrina del Suprem, amb l'argument que els seus plantejaments jurídics manquen de rellevància constitucional.

Tot això ha passat amb almenys tres denunciants de tortures en mans de Billy El Niño, amb uns altres dos que imputen aquest mateix càrrec a l'expolicia asturià Pascual Honrado i, també, amb les causa impulsades per l'Ajuntament de Vitòria i la Junta General d'aquest territori per la mort de cinc obrers per trets de la Policia Armada el 3 de març de 1976.

“Començarem a portar aquests casos de tortures al Consell de Drets Humans de l'ONU”, que és l'encarregat de supervisar l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per Espanya l'abril de 1977, mig any abans d'aprovar la Llei d'Amnistia, expliquen fonts de Ceaqua, la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme.

El Suprem obre una gatera als comitès de l'ONU

I què pot passar si el criteri de l'ONU és contrari al del Suprem i el Constitucional i conclou que els crims del franquisme han de ser investigats?

Els dictàmens del consell són, sobre el paper, d'obligat compliment, però a Espanya topen amb un buit legal que dificulta la seva aplicació

Els dictàmens del consell, similars a les que el Comitè de Drets Econòmics ha emès en diversos casos de desnonaments, són, sobre el paper, d'obligat compliment. No obstant això, a Espanya topen amb un buit legal que dificulta la seva aplicació: l'Estat manca d'un mecanisme que els converteixi en resolucions executives de manera automàtica, per la qual cosa la seva eventual aplicació, que l'Advocacia de l'Estat recomana desestimar, queda en mans de cada jutge.

Els jutjats les reben amb un informe en aquest sentit des del Ministeri d'Afers exteriors, al qual arriben a través de l'oficina espanyola davant l'ONU. “Hi ha força reticències a aplicar-les”, assenyalen des de Ceaqua.

No obstant això, el Suprem va obrir al juny de l'any passat una porta a modificar aquesta situació en determinar que “la inexistència d'un procediment específic d'execució dels dictàmens” d'aquest tipus de comitès “és en si mateix un incompliment d'un mandat legal i constitucional per part Espanya”, ja que “el dret internacional i les obligacions internacionals contretes per Espanya són dret que l'Estat, com a Estat democràtic de dret, ha de respectar i aplicar efectivament de manera que els drets i llibertats que la Constitució i els tractats internacionals celebrats per Espanya proclamen, siguin reals i concrets”.

Les obligacions d'Espanya i l'antecedent de 1946

El catedràtic de Dret Cesáreo Gutiérrez, de la Universitat de Múrcia, considera que, després d'aquesta sentència, els dictàmens dels organismes de l'ONU són d'aplicació directa a Espanya “sense que calgui adoptar [abans una] normativa expressa en aquest sentit”.

“Els tractats sobre drets humans, en particular aquells que creïn òrgans internacionals de control, són dret espanyol si el nostre país es vincula a ells i han de ser complerts”, anota, per afegir que “les decisions d'aquests comitès, en particular si Espanya ha reconegut la seva competència, han de ser aplicades pels òrgans de l'Estat” i “tenir-se en compte com a elements interpretatius dels drets i llibertats reconeguts per la nostra Constitució”.

Existeixen tres posicionaments previs de l'ONU favorables

No hi ha antecedents sobre la posició d'aquest organisme sobre els crims del franquisme, encara que sí que existeixen tres posicionaments previs de l'ONU favorables a la recerca.

Dos d'ells provenen del relator per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Fabián Salvioli i del seu antecessor, Pablo de Greiff, partidaris, respectivament, de "garantir l'accés a la justícia de les víctimes de la dictadura franquista" i de “privar d'efecte les disposicions de la Llei d'Amnistia que obstaculitzen totes les recerques i l'accés a la justícia sobre violacions greus dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme".

L'altra figura a la resolució que l'Assemblea de Nacions Unides va aprovar el 12 de desembre de 1946, en la qual assenyala que “en origen, naturalesa, estructura i conducta general, el règim de Franco és un règim de caràcter feixista” que “va ser imposat al poble espanyol per la força” i “en gran part gràcies a l'ajuda rebuda de l'Alemanya nazi de Hítler i de la Itàlia feixista de Mussolini”.

Seixanta denúncies i querelles més als tribunals

Mentrestant, vuit assumptes més han entrat ja al Constitucional a la recerca de la seva empara. Es tracta de les denúncies i querelles de cinc víctimes de Billy El Niño a Madrid, una de Benjamín Solsona, membre de la Brigada Polític Social de València, de la querella de l'Ajuntament de Pamplona pels assassinats, desaparicions i tortures a la ciutat i de la denúncia del consistori de Durango pels bombardejos de l'aviació italiana. Les quatre audiències provincials han ratificat l'arxivament de les causes.

Nou querelles més interposades per ajuntaments i institucions han estat arxivades pels jutjats d'instrucció, segons han informat fonts de Ceaqua; en alguns casos, amb ratificació posterior de l'Audiència. Són les de les localitats guipuscoanes d'Elgueta i Mondragón, la burgalesa de Miranda d'Ebre, les quatre de la Diputació de Guipúscoa, la de Saragossa i la de Barcelona per la mort de Salvador Puig Antic.

Els recursos presentats contra algun d'aquests sobreseïments, com ha passat a la capital aragonesa, inclouen al·lusions a aquesta sentència del Suprem i als posicionaments dels relators de l'ONU, cosa que pot servir de base a les audiències per plantejar consultes de constitucionalitat.

Cinc víctimes de Billy El Niño i deu del capità Jesús Muñecas estan esperant que es manifestin les audiències de Madrid i Guipúscua

D'altra banda, els tribunals encara no s'han pronunciat sobre tres causes més, les impulsades pels ajuntaments de Rivas-Vaciamadrid, Bergara i Eíbar, en un llistat d'iniciatives institucionals que inclou també la causa pels bombardejos italians sobre Barcelona. Paral·lelament, cinc víctimes de Billy El Niño i deu del capità Jesús Muñecas estan esperant que es manifestin les audiències de Madrid i de Guipúscoa, mentre un jutjat de València ha acumulat en una causa cinc denúncies contra Solsona.

Finalment, als tribunals hi ha 19 denúncies presentades: sis contra Billy El Niño, l'última d'elles de fa només un mes; una contra l'exministre Rodolfo Martín Villa, en aquest cas pels successos dels sanfermines de 1978, i dotze més per l'afusellament de les persones a Paterna.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?