Público
Público

Violència masclista La Fiscalia va investigar 14 suposades denúncies falses per violència de gènere el 2018, el 0,0083% del total

Tres de cada deu dones assassinades havien denunciat amb anterioritat la seva parella o exparella i el sistema no va ser capaç d'oferir-los una protecció adequada. 40 nens van quedar orfes, enfront dels 27 de 2017.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un grup de dones participa en una protesta contra la violència de gènere./ EFE

La Fiscalia va obrir 14 investigacions per suposades denúncies falses durant tot l'any 2018, el que suposa un 0,0083% del total de les 166.961 denúncies que es van presentar l'any passat. Així es desprèn de la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat de l'any 2018 presentada aquest dilluns amb motiu de la solemne obertura de l'any judicial celebrada al Tribunal Suprem.

Les xifres formen part de l'informe de la Fiscalia especialitzada en Violència de Gènere i Violència Domèstica. El volum global de denúncies per violència masclista només ha experimentat un augment del 0,4%. De les 14 causes incoades per suposada denúncia falsa, en un cas s'ha dictat sentència condemnatòria i en un altre es va acordar el sobreseïment provisional. Pel que fa a la resta, es troben en tramitació, havent-se formulat acusació en tres assumptes.

Més dades. Des de l'any 2009, s'han registrat un total de 97 condemnes per denúncia falsa. Suposa un mitjana del 0,0069% sobre el total. Si a aquestes se sumen les causes en tramitació com si fossin condemnatòries (144), el percentatge final màxim seria del 0,010%.

D'aquestes 97 sentències condemnatòries, 56 ho van ser per conformitat de l'acusada (57,73%). "Novament s'aprecien en aquesta actuació les característiques peculiaritats i arestes que planteja aquest tipus específic de violència", ressalta la Fiscalia.

El 2018, 49 dones van morir a mans de les seves parelles o exparelles, 8 menors van morir amb elles i 40 nens i nenes van quedar orfes, enfront dels 27 de 2017.

El cercle íntim ho sabia

Per a la Fiscalia especialitzada, "el més preocupant és que, de les 49 dones mortes, 16 havien formulat denúncia anterior, fet que suposa un 32,65% enfront del 20,75% d'aquest indicador en l'any 2017. Aquest increment "genera la frustrant sensació que, tot i la major confiança de les víctimes en la resposta judicial, no s'ha estat capaç d'oferir la protecció adequada per garantir la seva seguretat". El ministeri públic destaca que, "en moltes ocasions, el cercle més íntim d'amics, familiars o veïns eren ja coneixedors de la situació existent, o es tractava de professionals als quals havia acudit la víctima amb anterioritat a demanar ajuda, sense que es hagués formulat denúncia".

La brutalitat en els mitjans emprats per matar la víctima "segueix sent l'altre tret d'identitat que acompanya aquests delictes. Sovint, la violència i el nombre de ferides ocasionades és superior a la necessària per causar la mort, doncs el que es busca és precisament infligir el major dany possible", destaca l'informe.

El 2018 hi va haver tres dones més mortes o desaparegudes, una després d'una pallissa i dues desaparegudes de manera involuntària, que no s'inclouen en el còmput global per trobar-se en recerca i no existir, de moment, elements de judici suficients per imputar la mort als seus parelles.

La Fiscalia destaca que la solució a la violència de gènere "requereix de mesures educatives, socioeconòmiques, sanitàries i / o culturals" i no només una resposta penal.

Pel que fa a les mesures cautelars de protecció, va augmentar un 2,12% el nombre de mesures sol·licitades (45.045 l'any 2018), percentatge que s'eleva fins al 4,60% en les mesures efectivament acordades pels jutjats (31.550 al any 2018).

Són dades recollides per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial. La Fiscalia observa que són xifres estatals, que oculten "algunes diferències significatives entre comunitats autònomes i, fins i tot, entre partits judicials d'un mateix territori".

La Fiscalia apunta com a causes per les quals hi ha zones d'Espanya on s'atorguen menys ordres cautelars de protecció "a una insuficient o deficient valoració del risc de les víctimes, provocat per l'escassetat dels mitjans disponibles i la seva irregular desplegament al llarg del territori nacional".