Tots els grups polítics representats a la subcomissió del Congrés que han negociat durant els últims sis mesos un Pacte d'Estat contra la violència masclista, s'han felicitat pel document acordat per unanimitat. No obstant això, excepte el Partit Popular i Ciudadanos, la resta dels grups representats a la subcomissió han manifestat que es tracta d'un esforç important, però ho han qualificat d'un consens de mínims, ja que per a molts encara és lluny de ser un Pacte d' estat.

La subcomissió ja té un dictamen (així es diu el document aprovat) que ha d'elevar a la Comissió d'Igualtat del Congrés dels diputats el propers divendres 28 de juliol per a la seva aprovació final. Fins llavors, molts dels grups treballaran en els vots particulars que presentaran a la Comissió d'Igualtat i que seran aprovats o rebutjats per majoria, el que pot modificar encara el document de forma important.

Angela Rodríguez, d'Unidos Podemos, ha manifestat que "això no és un Pacte d'Estat, ja que cal un enfocament integral que atengui de la mateixa manera a totes les víctimes de violències masclistes. El que tenim avui és un document que tracta a unes víctimes de primera i d'altres de segona ", afirma Rodríguez.

Si bé reconeix que en el text s'han inclòs la majoria de les violències contingudes en el Conveni d'Istanbul, ratificat per Espanya el 2014, no els dóna el mateix tractament, ni accés a les mateixes prestacions. La llei de violència de gènere vigent a casa nostra i aprovada el 2004 reconeix un ampli ventall de protecció a les víctimes de violència de gènere, però només considera les agressions que es produeixen en el si de la parella o exparella. "El document acordat reconeix més tipus de violències, però no li donen la cobertura que preveu la llei de 2004", afirma Rodríguez.

Rodríguez apunta també a imprecisions en les partides pressupostàries, on es dedicaran els fons o de quines partides sortiran, i lamenta que el pacte no hagi inclòs un ampli ventall de polítiques per a la igualtat, "ja que és la desigualtat la qual nodreix la violència de gènere ".

Malgrat tot, ressalta que durant les negociacions "tots hem respectat les posicions de l'altre i això cal posar-ho en valor". Ángeles Álvarez, portaveu d'Igualtat del grup socialista al Congrés s'ha mostrat satisfeta per aquest "acord de mínims" assolit i ha assenyalat que "el prioritari és que les mesures acordades es facin efectives el més ràpidament possible".

Álvarez va afirmar que "ha estat dur arribar a aquest acord i arrossegar al Partit Popular a un pacte contra la violència de gènere que el PSOE ve sol·licitant des de l'any 2014". No obstant això, Álvarez no ha volgut fer una valoració política de l'acord aconseguit per la subcomissió, que ajorna fins a la reunió amb càrrecs orgànics del partit Socialista, representants institucionals i organitzacions de dones que tindrà lloc avui a la seu del partit a Ferraz.

Álvarez sí va manifestar que "el país en el seu conjunt ha de felicitar-se perquè haguem estat capaços d'arribar a un acord de mínims", i s'ha mostrat "satisfeta" de l'acord assolit per tots els grups parlamentaris, en la mesura que "s'han inclòs en el pacte moltes de les mesures que van ser proposades pel PSOE durant la X Legislatura però es van rebutjar en el seu moment per la majoria absoluta del PP "i que" avui començaran a ser una realitat ".

Marta Sorlí, diputada de Compromís, també va afirmar que "es tracta d'un pacte de mínims però és un bon principi". Segons la seva opinió, el que s'ha acordat es tracta d'un pacte "polític" i afirma que hauria d'haver anat més enllà i convertir-se en un "pacte institucional, social i polític, perquè hi ha una bateria de mesures però no un compromís ferm per lluitar contra violències en totes seus vessants".

"Esperàvem que fos més clar, valent i atrevit a l'hora de protegir les dones de les diferents violències", va afirmar Sorlí, que ha afegit que "a València acabem de fer un pacte i és més contundent perquè equipara les víctimes de violència masclistes amb les del terrorisme ", ha afegit.

Sorlí va manifestar la seva satisfacció per que tots els grups hagin aprovat l'acord i ha destacat que com es va plantejar un pacte de consens, només han entrat les mesures de consens. Sí va destacar la importància que s'acordés un finançament de 100 milions d'euros per a les comunitats autònomes que serà negociada amb elles i que tindrà un enfocament finalista. "Això vol dir que les comunitats de progrés que ja tenen polítiques en marxa podran seguir fent-les amb més alleujament".

Sorlí va afirmar que el seu grup treballarà en els vots particulars que presentaran el proper 28 a la Comissió d'Igualtat del Congrés i que exploraran la possibilitat de presentar algunes en coordinació amb altres forces polítiques.

"Avui és un dia important perquè s'ha aconseguit que tots els grups polítics arribin a un acord de 200 mesures de consens i hem aconseguit per primera vegada un Pacte d'Estat contra les violències masclistes", va afirmar a la sortida de la reunió Patricia Reis, portaveu d'Igualtat de Ciutadans.

"Durant el procés també hem aconseguit treure el focus de tota la part judicial, perquè el 80% de les dones no denuncia la violència de gènere. Per això ens sembla important ajudar a totes aquestes dones que fins ara no han tingut cap suport perquè estava supeditat a la demanda judicial ".

Javier Maroto, vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, va qualificar aquest pacte d'Estat com "un fet sense precedents en la història del nostre país". Maroto va afirmar que la solució al drama de la violència de gènere és una exigència de primer nivell en tota la societat, no hi ha precedent que els partits donin una resposta "amb altura de mires" i l'acord "no és un recull de suggeriments, sinó que ve acompanyat de quantitats econòmiques ".