Público
Público

La violència és la principal discrepància entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el cas de l'1-O

En el seu escrit els fiscals esmenten la paraula violència fins a catorze ocasions, mentre que l'Advocacia no hi fa referència. Aquest fet és cabdal per entendre perquè la Fiscalia considera que hi ha un delicte de rebel·lió i l'Advocacia de sedició. Us n'expliquem les diferències.

Cartell de suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, exigint-ne l'alliberament.  REUTERS/Hannibal Hanschke

PÚBLIC

Les conclusions jurídiques sobre el cas de l'1-O han posat en relleu una discrepància entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que afecta de manera directa les penes sol·licitades. Es tracta de l'apreciació o no de l'ús de violència durant el procés sobiranista. En l'escrit dels fiscals s'esmenta fins a catorze vegades, de manera directa o indirecta, que hi va haver violència, mentre que des de l'Advocacia no es fa referència a aquest concepte. Així mateix, per als fiscals els polítics independentistes van cometre un delicte de rebel·lió i, per contra, l'Advocacia observa que s'ha de contemplar únicament el delicte de sedició.

La Fiscalia acusa els líders del procés sobiranista català d'un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per l'exvicepresident Oriol Junqueras, 16 anys per a cada un dels cinc exconsellers empresonats i 17 per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat demana 12 anys de presó per l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras, 10 anys per Carme Forcadell; 8 anys per als Jordis; i 11 anys i mig per a cinc exconsellers. Tots ells per un delicte de sedició.

Les diferències entre sedició i rebel·lió

La violència com a concepte jurídic resulta fonamental per entendre les diferències que han portat els fiscals a parlar d'un delicte de rebel·lió i a l'Advocacia d'un delicte de sedició. El delicte de sedició suposa anar en contra de l'ordre públic i es troba regulat en el títol XXII del codi penal. Segons diu la llei, es pot condemnar per sedició aquells que "s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis". A més, aquest delicte comporta penes que poden anar entre els vuit i els deu anys de presó. No obstant això, la llei puntualitza que la pena es pot elevar fins els 15 anys en el cas de les persones que tenen algun tipus de càrrec d'autoritat.

Pel que fa a la rebel·lió, s'emmarca dins dels delictes que van en contra de la Constitució. Segons el codi penal, s'interpreta que aquest delicte el cometen els qui "s'alcen violentament i públicament" per -en diversos supòsits- "declarar la independència d'una part del territori nacional". Les persones acusades de rebel·lió s'enfronten a penes de presó d'entre 15 i 25 anys de presó i altres d'inhabilitació del mateix període de temps. Aquestes penes serien per als principals impulsors de la rebel·lió, mentre que per als subordinats les penes baixen als 10 i 15 anys de presó. Queda clar, doncs, que la Fiscalia del Tribunal Suprem ha optat per situar-se en la franja alta de les condemnes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?