Público
Público

Vuit de cada deu testimonis de l'acusació en el judici al Procés són policies

Agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia representen més del 80% del total de testimonis cridats per la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat, tots ells autoritzats pel Tribunal Suprem. Entre els polítics que compareixeran destaquen Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Íñigo Urkullu, Roger Torrent o Artur Mas. El judici arrencarà el 12 de febrer amb qüestions prèvies, i podria prolongar-se durant tres mesos.

Una estelada davant la seu del Tribunal Suprem en una mobilització per reclamar l'alliberament dels presos polítics. EFE/ Luca Piergiovanni

Vuit de cada deu. La immensa majoria dels testimonis sol·licitats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el judici al Procés són policies o guàrdies civils, i totes les peticions de compareixença de totes dues parts han estat autoritzades pel Tribunal Suprem. L'Alt Tribunal ha aclarit aquest divendres les últimes incògnites prèvies a l'arrencada del judici al Procés català, que finalment començarà el 12 de febrer.

En la seva esperada interlocutòria d'admissió de prova, el Suprem especifica al llarg de 145 pàgines quines diligències són vàlides per a la macrocausa, així com els testimonis que considera rellevants. De fet, i a més de rebutjar el reconeixement de l'estatus d'observadors internacionals que reivindicaven Amnistia Internacional i la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case, el Suprem ha fet públiques aquest divendres els noms -o els números de placa- dels agents dels cossos de seguretat que declararan. La majoria estan relacionats amb els diferents operatius desplegats per intentar impedir les votacions del referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre de 2017.

En concret, pel que fa als testimonis proposats per la Fiscalia i per l'Advocacia -són exactament els mateixos-es comptabilitzen més de 200 agents, fonamentalment de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, però també dels Mossos d' Esquadra i d'altres tants cossos municipals. Representen al voltant del 80% dels testimonis sol·licitats per les dues parts, un total de 256.

L'Alt Tribunal accepta així totes les peticions de Fiscalia i Advocacia, prop de 60 testimonis proposats per l'acusació particular que exerceix el partit ultradretà VOX, i prop de 400 noms per part de les defenses dels 12 dirigents independentistes processats -majoritàriament repetits -.

Al novembre, Eldiario.es va avançar que la Fiscalia justificava l'alt nombre de testimonis citats, argumentant que el seu relat serviria per acreditar la "violència" que el Ministeri Públic s'aprecia en el Procés. Els testimonis són compartits amb l'Advocacia General de l'Estat, si bé aquesta última rebutja que hi hagués violència. La primera acusa de rebel·lió als màxims dirigents del Procés; la segona aprecia rebel·lió, un delicte penat amb menys anys de presó.

De fet, aquesta diferència entre Fiscalia i Advocacia de l'Estat és una altra de les claus d'un judici històric, marcat també pel moment en què se celebra -s'espera que duri al voltant de tres mesos, si bé al maig hi ha eleccions europees, autonòmiques i municipals-, i fins i tot per la llista de testimonis il·lustres que desfilaran davant del Tribunal.

És el cas de l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy, que ja va declarar com a testimoni en el judici de la trama corrupta Gürtel -la mateixa per la que el seu partit va ser condemnat com a partícip a títol lucratiu i ell va perdre La Moncloa-. També testificaran Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del Govern estatal; l'expresident de la Generalitat Artur Mas; el lehendakari Íñigo Urkullu i el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent.

No s'investigarà al tinent coronel Baena

D'altra banda, entre les proves rebutjades -en aquest cas sol·licitada per ERC-, figuren les diligències que haurien permès constatar que el tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, està darrere d'un compte de Twitter des del qual hauria atacat polítics als quals ell mateix hauria estat investigant, a més de criticar partits independentistes.

Públic va informar al febrer de l'any passat que Banea s'ocultava a les xarxes mitjançant el perfil @nmaquiavelo1984, i sota el pseudònim 'Tacito'. Un dels periodistes que van rubricar aquesta informació, Carlos Enrique Bayo, va ser proposat com a testimoni per part de les defenses en el marc d'aquesta causa, si bé el Suprem ha rebutjat la seva citació.