Público
Público

XARXES SOCIALS Les Fake news guanyen per golejada

L'estudi sobre l'activitat a xarxes socials permet inferir comportaments socials. L'anàlisi sobre la difusió de noticies falses també posa llum sobre la realitat social. 'Públic' ha parlat amb experts en estudis de sistemes complexos, Albert Díaz-Guilera, Luce Prignano i Emanuele Cozzi, que expliquen algunes de les seves conclusions

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els físics Luce Prignano, Emanuele Cozzi i Albert Díaz-Guilera.

A la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona és desenvolupen eines que serveixen per entendre la realitat social, a partir de les anàlisis de xarxes complexes com les de twitter. Parlem amb Albert Díaz-Guilera, catedràtic del Departament de Física de la Matèria Condensada i investigador del grup DataScience@UB.

És també director de l'Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS). Les seves línies d’investigació s’han ampliat per estudiar sistemes complexos en àmbits com la biologia, l’economia, les ciències socials, les de la computació i la lingüística . També s’afegeixen a la conversa Luce Prignano i Emanuele Cozzo, doctors en física que treballen en estudis de sistemes complexos. Des del passat mes de setembre analitzen els moviments de comunitats a twitter, a partir de diferents hashtags. De forma divulgativa expliquen els seus resultats en un interessant bloc, Enredados 1O. L’anàlisi de les piulades que fan la Luce i l’Enmanuelle, permeten entendre com funcionen les xarxes socials, i inferir-ne la realitat social que se’n deriva.

Per què uns físics es posen a estudiar fenòmens socials a la xarxa?

Albert Díaz-Guilera: Hi ha un interès des de la ciència per analitzar totes aquestes dinàmiques socials. Hi ha grups que han tingut interès a saber què passava a Espanya, per exemple el grup de físics de Saragossa que va analitzar totes les dades del 15M, com es van anar propagant, i el procés català també dona joc en aquest sentit, perquè la xarxa és un reflex del que està passat a la societat.

El nostre interès és, per una banda, en el dia a dia, és seguir els hashtags que estan relacionats amb aquest conflicte a la xarxa, i mirem quins són els comptes des dels que s’han produït les piulades. Aquestes dades te les pots baixar directament de twitter, i llavors fas l’estructura de xarxes que estem acostumats a fer.

Les dades són de franc? Se les pot baixar qualsevol?

Albert D-G: Fins un nivell determinat sí, després tenen un cost, a mesura que es va incrementant la profunditat i la complexitat de l’estudi. Però nosaltres ens limitem a la part d’accés lliure d’aquestes dades.

I entreu en els continguts del que es difon a les piulades?

Albert D-G: No, no entrem en el contingut semàntic. Però hi ha altres grups de lingüística computacional que poden estudiar els continguts dels tuits, quins estan a favor i quins en contra d’un determinat hashtag.

Amb el seguiment dels que repiulen nosaltres construïm allò que anomenem una comunitat, que, malgrat no sàpigues quin és el contingut, es van formant grups, i pots veure quina tendència té cadascun d’ells. També podem saber on i com han començat els grups, quins són els comptes que tenen més difusió, tot això aplicant algoritmes de detecció de comunitats.

Fa unes setmanes la revista Science va publicar dos articles sobre la forma de propagació de les fake news. L’estudi, fet en diversos camps que van des de la política a l’entreteniment, revelava que després d’agrupar les piulades en falses o certes, les falses es repiulaven molt més i a més velocitat que les veritables. De mitjana, sembla que les notícies reals triguen sis cops més a difondre’s que les que són marcadament falses i que això es deu a un component emocional, ja que repiulem aquelles notícies que s’ajusten al nostre ideari, al nostre relat, a les nostres fílies i fòbies personals.

“Les fake news es repiulen a més gent i a més velocitat que les notícies reals”

Albert D-G: Aquest estudi ha analitzat en un període llarg de temps una gran quantitat de dades, que permeten extrapolar uns resultats.

Tendim a mantenir el que anomenem bombolles d’informació, tendeixes a seguir a aquells que et donen les informacions que tu vols llegir i habitualment no sortim de la bombolla. De vegades hi ha comptes que exploren les bombolles del contrari, que acaben repiulant continguts externs al seu grup, però amb comentaris que intenten desvirtuar-les. Hi ha també comptes seguits per dues bombolles oposades, que tenen molt seguiment, bé sigui per aplaudir-les o per criticar-les. Aquest és el cas, per exemple, de Gabriel Rufian, que és seguit per molta gent de comunitats molt separades.

Albert Díaz-Guilera, catedràtic del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB) / J.G.

Això vol dir que qui té clar aquest comportament tan humà d’acceptar allò que s’adapta a les seves conviccions, pot manipular les notícies en les xarxes socials per aconseguir determinats propòsits econòmics, polítics o socials?

“Hi ha exèrcits de robots que difonen notícies falses, que ataquen a persones”

Albert D.G.: És clar. Hi ha exèrcits de robots que difonen notícies falses, que ataquem certes persones, això existeix. S’estan utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial per detectar-los, però en general és fàcil identificar-los perquè tenen molt pocs seguidors, de vegades també utilitzen noms de persones conegudes.

The New York Times i The Observer van revelar que Cambridge Analytica, una empresa que va treballar per a la campanya de Donald Trump, va fer un ús indegut de dades de 50 milions d'usuaris de la xarxa social. Als EUA la Comissió Federal de Comerç ha obert una investigació per determinar si la Facebook ha violat un acord que va firmar el 2011 en què es comprometia a garantir la privacitat dels seus usuaris.

Albert D.G.: Hi ha empreses que es dediquen a manipular la informació, i que utilitzen aquesta mena de tècniques, per fer campanyes de màrqueting i posicionar bé un producte, o com les dades de Cambridge Analytica extretes de Facebook, que acaben servint per recolzar un candidat a les eleccions nordamericanes o atacar-ne un altre.

El fet que un compte llenci o repiuli una fake news, no fa que perdi seguidors després?

“El propòsit de les Fake news és crear estats d’opinió, més enllà de la seva versemblança o realitat”

Albert D.G.: No, perquè passat el temps ja no hi ha interès en esbrinar si allò era veritat o no. El propòsit de les Fake news és crear estats d’opinió, més enllà de la seva versemblança o realitat.

De la vostra feina en sorgeix una mena de gràfics de colors que representen xarxes de difusió dels hashtags. Quin procés segueix?

Albert D.G.: Apliquem algoritmes matemàtics de xarxes, fem el seguiment dels hastags i el gràfic és la plasmació en l’espai i en el temps de les piulades i repiulades.

Gráfico de la interacción en Twitter en torno al hashtag #Hispoanofobia

Aquests gràfics apareixen a blogs com Enredados 1O, que porten  endavant dos joves doctors en física italians, Luce Prignano i Emanuele Cozzo.

Albert D.C.: Luce I Emanuele treballen en sistemes complexos en el departament, ells pertanyen al nostre grup de recerca, però el seu treball al bloc i en el canal de Telegram és una aposta personal seva, més enllà del seu treball científic.

Quan vau començar a fer aquest seguiment?

Luce Prignano: Va ser un dissabte de setembre a la tarda, a Saragossa, després que es produís un escrache contra 500 càrrecs electes de Unidos Podemos en el Pavellón ferial siglo XXI.

Emanuele Cozzo: Jo estava amb les persones que estaven retingudes.

Un dels primers casos que vau seguir va ser el del hastag #hispanofobia, una campanya del PP llançada a pocs dies del referèndum de l’i1 Octubre: “No es democràcia es hispanofobia”.

Luce P.: La campanya va ser trending tòpic dos dies seguits, i es tracta d’una campanya organitzada, centralitzada des dels comptes del PP, sobretot dels comptes de les seves organitzacions territorials. Una campanya que se’ls va girar en contra perquè la reacció d’oposició que utilitza el mateix hashtag agafa molt més volum que la campanya oficial, i acaba sent més forta.

“A #Hispanofobia es veu que hi ha una organització molt centralitzada, es repiulen els comptes oficials del PP, és una campanya. Els que l’ataquen són més espontanis i aconsegueixen donar-li la volta al sentit del hashtag del PP.”

Emanuele C.: En #Hispanofobia es veu que hi ha una organització molt centralitzada, es repiulen els comptes oficials del PP, i gairebé ningun dels seguidors produeix continguts nous. Entre els grups que hi van en contra hi ha molta més diversitat i creació de nous continguts, es tracta d’una reacció espontània sense planificar. És un cas clar d’enfrontament entre dos blocs, on els atacants guanyen més visibilitat i aconsegueixen, fins i tot, donar-li la volta al sentit del hashtag.

Luce P: La xarxa formada pels atacants al hashtag està més distribuïda, arribant a tenir 6 comptes amb un valor de centralitat.

En el vostre blog expliqueu com un compte amb pocs seguidors, el que correspon a @Arista_90, lidera el bloc dels atacants (“La #hispanofobia no existe. Que no os engañen. Es una forma de crear #catalanofobia de manera enmascarada”). Es tracta d’una estudiant de doctorat a qui li agrada el manga, andalusa resident a Barcelona, i amb pocs seguidors.

Luce P: Darrera el compte oficial del PP, que és la més repiulada.
Albert D-G: Això demostra que per ocupar una posició de centralitat en una comunitat no és imprescindible tenir molts seguidors. En un moment donat, pots concentrar molta difusió.
Emanuele C: Els atacants han aconseguit, de forma més distribuïda, atreure més atenció sobre els seus missatges, que sobre el missatge original del PP.

Vosaltres ja havíeu analitzat els moviments a la xarxa entorn de les campanyes electorals, en les darreres legislatives de juny del 2016, a Aragó.

“A les legislatives del 2016, les comunitats de Podemos i de IU estaven aïllades, anaven cadascuna a la seva”

Emanuele C.: Vam veure que les dues comunitats, la de IU i la de Podemos, estaven molt separades, que malgrat anar junts a les eleccions seguien amb un estil comunicatiu propi, i que els seguidors de cada grup només repiulaven els seus, o a IU o a Podemos. No van aconseguir unir les dues comunitats. A més, els seguidors de Podemos no van repiular gaire els missatges que els arribaven des de l’organització, no van aconseguir identificar-se amb la línia marcada pels líders estatals.

Els partits tenen experts en treballar les xarxes. Es pot inferir els resultats d’unes eleccions veient l’activitat a twitter?

“A partir de les anàlisis de les piulades es poden arribar a inferir els resultats electorals, amb algoritmes específics.”

Luce P,: A partir de les anàlisis de les piulades es poden arribar a inferir els resultats electorals, amb algoritmes específics. Per exemple, a les eleccions del 21D es veia que guanyaria el bloc sobiranista. I dintre d’aquest bloc es veia també que Junts per Catalunya ho feia millor que Esquerra Republicana, que fins llavors era la comunitat més consolidada dins el bàndol sobiranista. El PP apareixia aïllat i en un extrem, com a comunitat. Ciudadanos té també una comunitat molt gran i consolidada.

Emanuele C.: Es veien molt bé les interaccions entre partits, qui anava amb qui i de quina forma. És significatiu que Catalunya en Comú, estava partida en dos, i es veia com els comptes oficials d’aquesta coalició s’agrupaven més a prop del PSC, mentre que hi havia un grup molt important de seguidors que estaven més a prop dels sobiranistes, pel que fa a intercanvi de piulades a la xarxa.

El Luce i l’Emanuele han analitzat molts hashtags en aquests mesos: #LlibertatPresosPolítics, #RepúblicaCatalana, #FelipeVI i el MWC, #Tabarnia 4M i d’altres. És recomanable seguir la Luce (@fatamolinara ), l'Emanuele (@ecozzo ) i l’Albert (@anduviera ). Amb les seves piulades, es pot obrir una dimensió nova sobre molts fenòmens comunicatius i socials, inferint-ne la seva importància i dimensió.