Público
Público

Judici al Procés Zoido justifica l'ús de bales de goma que van fer perdre un ull a Roger Español: "Va ser per sortir d'allà"

L'exministre de l'Interior és el quart integrant del Govern de Mariano Rajoy a comparèixer davant del Tribunal Suprem. Es renta les mans sobre l'operatiu policial: "Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni de com ho havien de fer"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'exministre Zoido en un ple al Congrés. EFE/Luca Piergiovanni

Enfront de la virulència de les càrregues policials de l'1-O, l'exministre de l'Interior de l'època opta per repetir que els més de 6.000 policies i guàrdies civils enviats a Catalunya a finals de setembre de 2017 hi anaven "en auxili" dels Mossos d'Esquadra. Juan Ignacio Zoido, avui diputat al Congrés, ha comparegut aquest dijous davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar el Procés, per fugir de l'autocrítica i defensar la tasca dels agents, i per incidir en el fet que, si no van poder evitar les votacions en diversos col·legis en la jornada del referèndum va ser perquè els Mossos d'Esquadra "no es van veure aquell dia, pel que em diuen". Els policies i guàrdies civils, segons el seu relat, només tenien previst intervenir excepte "ineficiència, ineficàcia o impossibilitat" d'actuació dels Mossos.

El màxim responsable de l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat reconeix que ni tan sols sap "en quants col·legis" es va donar aquesta situació de suposada absència, si bé responsabilitza de la violència desencadenada pels operatius policials sota el seu comandament als propis Mossos, però també a la Generalitat. A més, preguntat per qui va donar les ordres que li competien al seu Ministeri, ha afirmat que el coordinador d'aquestes operacions va ser Diego Pérez dels Cobos, coronel de la Guàrdia Civil, citat a declarar com a testimoni dilluns que ve.

"Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni de com ho havien de fer", s'ha defensat, per després insistir que, els que van donar les ordres van ser "els operatius". Va arribar a assegurar que mai ha dissenyat un operatiu, i que això és habitual entre els ministres de l'Interior. Segons el seu relat, els agents van intervenir perquè els policies catalans no havien actuat "pràcticament en cap col·legi", que el dispositiu desplegat era "totalment insuficient", i que van haver de retirar-se dels col·legis per la falta de suport: "No hi havia Mossos que poguessin agafar un possible relleu ".

Zoido culpa la Generalitat de la violència desencadenada pels policies de l'1-O: "Què hagués passat si no s'hagués encoratjat aquest referèndum il·legal"

En segon lloc, i pel que fa a la Generalitat, Zoido segueix l'estela de l'expresident i l'exvicepresidenta del Govern espanyola, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, per descarregar-se de tota responsabilitat: "A vegades he pensat què hauria passat si no s'hagués encoratjat, si no s'hagués facilitat que se celebrés aquest referèndum il·legal ". "Què hagués passat" si, "en comptes dels 6.000 i escaig o 7.000, hi hagués hagut el nombre de Mossos que se sol establir. Hauria estat totalment diferent", ha manifestat.

A preguntes de l'advocat Xavier Melero, defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Zoido ha repetit el guió mantingut fins a la data, per assegurar que l'actuació dels agents va ser "proporcionada, donades les circumstàncies". Els membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van criticar, a més, el seu amuntegament en dos vaixells. Un d'ells era el Moby Dada, popularment conegut com Piolín, per les imatges d'aquest i altres personatges de dibuixos animats que lluïa en el seu casc.

Zoido justifica l'ús de bales de goma que van deixar cec Roger Español l'1-O

A més, Zoido ha repetit el "no ho sé" en multitud d'ocasions, també davant les preguntes del lletrat Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, líder d'Òmnium Cultural. Sobre les bales de goma prohibides pel Parlament, fet que n'impedeix l'ús per part dels Mossos des del 2014, Zoido ha abandonat aquesta afegitó per entrar en el cas concret de Roger Español, l'home que va perdre un ull per un d'aquests trets: "Si van haver d'utilitzar aquesta arma va ser per poder sortir d'allà ", esgrimia, justificant-ho: ho van fer després de "rebre el llançament d'una tanca".

El suport de la fiscal i el poc "col·laborador" Trapero

Zoido s'ha mostrat dubitatiu durant tota la seva declaració, també davant les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat. Després de reconèixer davant Melero que no tenia constància que hi hagués armes llargues en els cotxes de la Guàrdia Civil en la protesta del 20 de setembre de 2017, davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat, Madrigal ha arribat per auxiliar-lo i fer-li preguntes molt menys incòmodes.

Zoido ha qualificat aquest desplegament com a "molt complex", ha titllat d'"escuts humans" els ciutadans que van intentar impedir l'actuació policial de l'1-O, i els ha acusat d'exercir "una resistència activa organitzada", per impedir als agents "complir la seva activitat".

Segons el seu relat, i malgrat que el llavors major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, "no era molt col·laborador", a ell li van transmetre que els Mossos complirien amb la seva tasca, tot i que a mesura que s'acostava l'1-O van començar a assaltar-lo els dubtes. "¿Pensa que la ineficàcia o inoperativitat dels Mossos va ser deliberada?", ha arribavt a preguntar Madrigal, que immediatament després ha estat represa pel president de la Sala, Manuel Marchena.

"On no hi va haver impediment a la Policia no va passar res"

En gairebé dues hores de declaració, Zoido ha insistit en la mateixa idea, però amb diferents paraules. Davant l'última pregunta de Madrigal, l'exministre insistia. "En aquells llocs on no hi va haver cap impediment no va passar absolutament res". "En els llocs on hi va haver problema, van haver de fer ús d'una forma proporcional de la força, fins i tot amb ferides per als agents". "Van tenir una actuació destacada, fins i tot en condicions adverses per a ells", tancava.

(Hi haurà ampliació)