Público
Público

El laberint de l'autoconsum elèctric

Una legislació confusa i manca d'informació per part del govern central contribueixen tant com "l'impost al sol" a desincentivar les instal·lacions d'autoconsum.

Publicidad
Media: 3.50
Votos: 2
Comentarios:

Plaques solar al terrat d'un edifici. EFE

Ara fa poc d'un mes, el preu de l'electricitat en el mercat majorista -que repercuteix directament en els consumidors- va arribar al seu màxim històric dels darrers anys. Un fet que va causar una constatable indignació en l'opinió pública, perquè aquest màxim va arribar en plena onada de fred a bona part de la península Ibèrica. Tot plegat, després d'anys d'increments en la factura de la llum -que al gener va arribar als 84 euros per a un usuari mitjà, el segon preu més alt en la sèrie històrica, segons un estudi de Facua-. I en un moment en què part de la societat està especialment sensibilitzada per qüestions com la pobresa energètica.

Un cúmul de circumstàncies que, a priori, haurien d'afavorir l'opció de l'autoconsum elèctric per a particulars, és a dir, de produir l'electricitat que es consumeix mitjançant una instal·lació fotovoltaica pròpia. Però l'autoconsum es troba en una situació peculiar a l'Estat, amb una normativa confusa, una comunicació des del govern central que la fa encara més confusa, i la convicció en el sector de les energies renovables que l'Executiu no fa altra cosa que desincentivar aquest tipus d'energia renovable.

El decret del 2015 que va instaurar "l'impost al sol"

La situació actual es remunta a octubre del 2015, quan el govern del PP va aprovar -per decret llei- el conegut com a "impost al sol", que gravava les instal·lacions d'autoconsum, amb l'argument que aquests usuaris han de contribuir també al manteniment del sistema elèctric -excepte en el cas, gens habitual, d'instal·lacions completament aïllades i desconnectades de la xarxa-. El decret llei es va aprovar després d'almenys tres anys de polèmica, amb José Manuel Soria com a ministre d'Indústria, Energia i Turisme -un Soria que va dimitir del càrrec pocs mesos després, en ser implicat en el cas dels papers de Panamà. L'oposició ha coincidit des d'aleshores a oposar-se a aquesta llei, i fa menys d'un mes tots els grups del Congrés excepte el PP van presentar una proposició de llei que demana expressament suprimir aquest impost.

Segons el decret llei, aquesta contribució -o "peatge de suport", com la va definir en el seu moment el govern-, es composa d'una part fixa, segons la potència instal·lada, i també d'una part variable, segons l'electricitat generada. És a dir, que es contempla que els usuaris paguin més com més energia generin en la seva pròpia instal·lació. Com a concessió de darrera hora, la llei va introduir una disposició transitòria que eximeix de la part variable les instal·lacions de menys de 10 kW, és a dir, la immensa majoria de les llars. Però aquest fet no és conegut per tots els consumidors. I, per afegir més confusió, es dona el cas que el govern estatal no ha desenvolupat encara el reglament que hauria de fixar les taxes a les instal·lacions d'autoconsum.

"Els consumidors necessiten informació objectiva"

Per al sector fotovoltaic, tot plegat causa inseguretat entre els consumidors. "Notem molta desinformació. Molta gent ha llegit notícies sobre "l'impost al sol", i els únics que estem informant que una instal·lació d'autoconsum és viable som les empreses que ens hi dediquem, explica Juan José del Valle, director tècnic de la companyia del sector Ecooo. "Els consumidors necessiten una informació objectiva i neutral, i creiem que això ho hauria de fer el govern amb una campanya informativa", afegeix.

En comptes d'una campanya divulgativa, el que han trobat els ciutadans és una allau d'informacions disperses

En comptes d'una campanya divulgativa, el que han trobat els ciutadans és una allau d'informacions disperses. Incloent-hi, com a element estrella, el punt de la llei que obliga a part de les les instal·lacions fotovoltaiques preexistents -"no més de 1.000 en tot el país", assegura Del Valle- a instal·lar un comptador, sota amenaça de multes de fins a 60 milions d'euros. Unes multes que molts creuen que s'aplicarien a qualsevol instal·lació fotovoltaica, pel fet d'existir.

"Amb la legislació actual, un habitatge unifamiliar pot obtenir un estalvi d'un 25% en la factura de la llum", explica. Que matisa que, amb aquest estalvi, l'amortització de la instal·lació és de prop de 15 anys, per la qual cosa "no és per a tots els públics". I que, "els dubtes" dels consumidors sobre la legislació fan que encara més potencials usuaris no contemplin aquesta opció. El directiu apunta també als mitjans, i fins i tot als grups ecologistes. "Molts titulars han ficat la por al cos de la gent, i recordo el cas concret d'una organització que, en una nota de premsa amb motiu del decret del 2015, deia que 'a partir d'avui, l'autoconsum és il·legal".

L'electricitat ha viscut preus històrics aquest gener. EUROPA PRESS

Assenyala també les molt diverses "tipologies" de generació fotovoltaica que distingeix la legislació, en què es barregen "molts tipus d'instal·lacions diferents, particulars, per a empreses, amb dret a prima, macroinstal·lacions que vendran l'energia com una central nuclear... massa informació atabala la gent, i això hauria de ser tan fàcil com comprar-se un cotxe", resum.

El polèmic peatge de suport

Sobre l'argument del govern del PP que els usuaris que generin la seva pròpia energia també han de pagar per sostenir la xarxa elèctrica, Del Valle és molt crític. "El que no es pot fer és dir a la gent que, per consumir menys electricitat de la xarxa, estan atemptant contra la sostenibilitat del sistema, quan el que fan, justament, és adoptar mesures d'eficiència energètica", expressa. "Els usuaris d'autoconsum segueixen pagant la part fixa de la seva factura elèctrica, el terme de potència, consumeixin més o menys, i creiem amb això n'hi ha més que suficient", argumenta.

I lamenta que, des del govern, "es pretén desincentivar l'eficiència". No tant per als usuaris particulars com per a "empreses, escoles i ajuntaments", amb instal·lacions de més de 10 kW de potència, que hauran de pagar "un import absurd, pels kW que autoconsumeixen". "Macroeconòmicament, a més,és absurd, perquè com més energia d'autoconsum es produeix, més es redueixen les importacions de combustibles fòssils, per la qual cosa els beneficis per al sistema són superiors als suposats perjudicis", assenyala. En aquest sentit, el directiu critica també el ministre d'Indústria, Álvaro Nadal, que al seu parer "tracta d'enfrontar els consumidors dient-los que estan sent insolidaris amb la resta".

Si el sector fotovoltaic és crític amb l'executiu, no ho és menys l'ecologisme. El responsable de canvi climàtic d'Ecologistes en Acció a l'Estat, Álvaro Andaluz, qualifica directament de "cop de taxa" la legislació actual, que considera que "desincentiva" la producció d'electricitat renovable. Considera "abusiu" el peatge de suport, que "cobra per un servei que no uses". També veu poca claredat en la comunicació del govern. "Hi ha un mínim exempt de 10 kW, però no se n'ha fet ressò. La imatge que s'ha donat és que el petit autoconsumidor ha de pagar més, lamenta".

La seva organització fa una crítica global al govern central per les seves mesures en quant a autoconsum elèctric. "Defensen els interessos de l'oligopoli", sosté. I assegura que "la legislació afavoreix un model de concentració de la producció elèctrica, i nosaltres apostem pel model contrari, d'autoconsum, que faci que el nostre mix energètic sigui com més descentralitzat possible, entre d'altres coses per la necessitat de democratització de l'energia".

L'inexistent balanç net

Una ja vella reivindicació d'ecologistes, sector fotovoltaic i part de l'opinió pública és l'anomenat 'balanç net'. Amb aquest concepte es coneix la possibilitat que el propietari d'una instal·lació d'autoconsum elèctric pugui injectar a la xarxa la seva electricitat sobrant -en comptes de perdre-la o emmagatzemar-la en bateries-, i que aquest sobrant es descompti després en la factura de la llum.

El balanç net per a particulars no ha estat mai regulat a l'Estat. Es va esbossar en un decret de novembre del 2011, a les acaballes del darrer mandat del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. El govern de Mariano Rajoy, però, no va desenvolupar en els terminis legals el reglament que havia de desenvolupar aquesta opció, i el decret del 2005 tampoc no contempla el balanç net. L'única escletxa per al particular que vulgui un retorn per la seva energia sobrant, en comptes de regalar-la, passaria per comercialitzar-la convertint-se en empresari, amb les complicacions pràctiques que això suposa.

"Caldria abaratir els costos per a una persona que vol instal·lar plaques solars al seu terrat i vendre l'energia sobrant a la xarxa, en comptes d'una gran central tèrmica, que rep tota mena d'ajuts del govern", opina Andaluz. "Tècnicament, es pot fer d'una forma efectiva, i legislativament no és possible. Es tracta una persona que té una placa solar i li sobra electricitat quan se'n va de vacances com si fos una companyia elèctrica", lamenta.

D'una forma semblant s'expressa Del Valle. "Si volem una difusió massiva d'instal·lacions fotovoltaiques, caldria contemplar el balanç net, que elevaria l'estalvi mig d'un habitatge del 25% actual fins a un 60%, amb la qual cosa també es reduiria el temps d'amortització", explica. "MoltíssimA gent s'hi animaria", conclou.