El 080 és molta il·lusió i un entorn esplèndid, de moment

El 080 Barcelona Fashion s'ha convertit en la passarel·la de la il·lusió per les expectatives que genera en els dissenyadors joves, que tenen a la seva disposició un marc esplèndid i per quant es juga la Generalitat en apostar tan fort en la promoció de la moda.

Ambient cosmopolita, públic nou i més d'acord amb l'edat dels creadors, i un backstage en un sol espai obert, és el més visible del nou 080, però aquests aires nous i el desembarcament a Barcelona de l'Escola d'Anvers (la producció està en mans de l'empresa belga Lites) no garanteix la qualitat, ni de les promeses locals ni dels de fora, encara que per començar, el gust és bastant bo.

Materialbyproduct, la marca australiana sota la qual s'amaguen Susan Dimasi i Chantal McDonald, ha obert avui la segona jornada de la passarel·la amb una col·lecció amb cert aire aborigen (línies a base de punts i estampats que imiten la fusta), comercial en colors beix i marró, i a base de vellut i seda.

La marca està molt present en les peces perquè gairebé totes porten el seu nom en lletra ben visible, i com a gest de complicitat en els vestits i les faldilles, molt llenceres, un toc de vora en la part d'enrere, per trencar la monotonia dels baixos.

L'holandès Maikel Bongaerts, amb només 25 anys, podria ser una de les promeses més sòlides del 080, perquè la seva col·lecció d'home, gairebé tota en blancs, grocs i torrats, ha estat fora del comú i amb molts acabats a mà.

Interessants encara que difícils de portar, les granotes amb incrustacions de perletes, i molt boniques les peces d'abric de pell i de llana.

Zazo&Brull (Javier Zazo i Clara Brull), ha presentat una col·lecció una mica repetitiva, d'aspecte dura però amb un toc infantil, a base de negre i gris fosc, en la qual el millor han estat els abrics, i el menys encertat un teixit tecnològic al qual denominen "basura" per la seva semblança amb les bosses per a residus.

Poc innovadores però molt agradables les propostes de la francesa Elsa Esturgie, a les quals es podria aplicar la màxima que "poc és més". Vestits suaus, abrics i jaquetes de tweed en gris amb talls en viu, sense folre i molt lleugers s'han mogut amb elegància per la passarel·la situada sobre els llacs de la "Font de la cascada amb el carro de l'Aurora" del Parc de la Ciutadella.

Diplomada en Arts Plàstiques, Elsa Esturgie va presentar la seva primera col·lecció el 1996, i actualment distribueix les seves col·leccions en diversos països d'Europa, als Estats Units i al Japó. A Espanya botigues com Jofre de Barcelona i Zoe de Valencia tenen la seva roba.

Les propostes més "friki" i més coloristes han estat les d'Elena Martín Lamothe, tant per a home com per a dona. Espatlles enormes, teixits brillants i molt volum.

El mallorquí Alberto Tous no ha seguit cap pauta en elaborar aquesta col·lecció, plena de drapejats, arrufats, sedes i gases, tot molt transparent i per a dones impossibles.

La firma Il Galantuomo, darrera de la qual s'amaga el coreà Gunhyo Kim, establert des de fa anys a Anvers (Bèlgica), ha estat una altra de les firmes estrangeres convidades a aquest certamen de creadors no consagrats.