Vestida amb camisa­ blan­ca, jaqueta i pantalons ajustats negres, els cabells sense recollir i sabates de taló alt que dissimulaven la seva baixa estatura, María Ángeles Molina, àlies Angie, observava sorneguera els familiars i amics d'Ana María Páez, que omplien a vessar la sala de l'Audiència de Barcelona. La seva mirada desafiant abans que comencés a declarar com a imputada feia créixer els nervis de les persones properes a la seva presumpta víctima.

Ja davant el micròfon, l'acu­sada de suplantar la identitat de la seva amiga Ana i de subscriure diverses assegurances de vida a nom seu per matar-la i cobrar-les, negava tots els càrrecs i construïa amb detall i seguretat el seu propi relat dels fets. Fins a tres cops va deixar anar Angie un "no" rotund quan el fiscal va preguntar-li si havia matat Ana Páez, si havia firmat les pòlisses i si l'objectiu de tot això era quedar-se els diners quan la seva amiga fos morta. La Fiscalia li demana 24 anys de presó.

Segura i desafiant, la suplantadora d'identitat rebutja les proves en contra

En una narració freda i calculada, va explicar que el dia que Ana Páez va ser assassinada, el 19 de febrer del 2008, ella va anar a Saragossa a recollir les cendres de la seva mare. Que allà va quedar per dinar amb uns amics i que, en tornar a Barcelona, cap a les "vuit o les nou" del vespre, es va apropar a uns grans magatzems a buscar un regal per al seu xicot i després a un comerç de 24 hores per comprar iogurts. I llavors, cap a casa, on l'esperaven el xicot i la seva filla.

Les sospites de la Fiscalia, però, la situen aquell vespre en un apartament del carrer Camprodon, al barri de Gràcia, i amb la víctima. Segons el ministeri públic, Angie va citar-se allà amb la seva amiga i, després de sopar, la va adormir amb cloroform, la va asfixiar amb una bossa al cap i la va deixar nua al sofà, amb l'única companyia d'unes botes i una perruca negra. I amb les parts íntimes impregnades pel semen de dos gigolós per simular un crim sexual.

La imputada no pot explicar que alguns implicats en el cas l'hagin reconegut

Mesos abans, i després d'aconseguir el DNI d'Ana Páez, l'acusada hauria cobrat crèdits a nom seu i contractat diverses assegurances de vida a nom d'una tercera persona, de la qual havia aconseguit el DNI que havia oblidat en una copisteria, i que li permetria certificar la renúncia de les indemnitzacions a favor seu.

Quan se li va mostrar la documentació de les pòlisses, va negar que ella fos l'autora de la firma d'Ana Páez, cosa que havien provat els experts en cal·ligrafia. L'acusada va justificar que a casa seva es trobés el DNI de la víctima i d'aquesta tercera persona en un sobre perquè Ana Páez s'ho va deixar un dia que va anar a visitar-la. I que la documentació era a la cisterna del lavabo perquè es va sentir intimidada per la policia en la seva primera declaració a comissaria.

També va desmentir haver visitat un centre de prostitució masculina i haver demanat a dos homes, alts i forts, que ejaculessin en un pot. Com tampoc es va reconèixer en les imatges captades per les càmeres de seguretat de les entitats bancàries, on apareix amb una perruca negra.

L'acusada va intentar tombar totes les proves que l'incriminen. Va assegurar que el cloroform que es va trobar a casa seva era per arreglar un canelobre que se li havia trencat, i que el seu ADN que es va trobar al lloc del crim provindria de la perruca que l'Ana li havia demanat. Els pares de la víctima van declarar posteriorment que la seva filla mai havia dut perruca.

L'acusada sí que va admetre haver parlat aquella tarda amb la víctima. Segons Angie, la conversa, "estranya", va ser per telèfon, i la seva amiga li va dir "que li seguís el rotllo". "Vaig pensar que hi havia algú davant i que volia ocultar alguna cosa", va dir. Angie va negar haver estat mai a l'apartament del carrer Camprodon. "És que no sé on està aquest carrer", va etzibar amb vehemència al fiscal. No va poder explicar, però, per què els treballadors dels apartaments l'havien reconegut com la persona que havia llogat el loft, tal com havien fet els empleats de les entitats bancàries i fins i tot els dos gigolós .

Angie va al·legar que tenia un bon nivell de vida i que no li calia haver orquestrat el pla. Va detallar que cobrava 3.000 euros al mes, uns altres 3.000 del lloguer d'una propietat a les Canàries, 1.500 de les pensions de viduïtat i d'orfandat de la seva filla i una assignació paternal de 100.000 euros anuals. A més, va heretar 2 milions d'euros per la mort del seu marit a Las Palmas, que es va considerar un suïcidi.