Una àrea estratègica que demana més inversions

En el radi de 20 quilòmetres que separen Tarragona de Cambrils es concentren un grapat d'infrastructures i equipaments estratègics. El port de Tarragona, sempre entre els cinc primers dels 28 del sistema portuari espanyol, busca ara captar el mercat de creuers i diversificar el seu caràcter industrial. Tot i la crisi, ha adjudicat l'ampliació del moll de la Química per 67 milions i guanyarà 18 hectàrees al mar.

També ha començat els accessos a la XAL, la zona d'activitats logístiques de 100 hectàrees situada al terme de Vila-seca, que tindrà capacitat per a 200 empreses i, fins i tot, projecta la seva pròpia estació intermodal de mercaderies pressupostada en 20 milions d'euros.

El port disposa d'una de les sis TECO (terminals combinades) de l'Estat a Constantí i forma un ecosistema industrial amb el sector petroquímic, el primer clúster (agrupació d'empreses) espanyol i cinquè d'Europa del negoci. Al polígon petroquímic nord, entre Constantí, la Pobla i el Morell, hi ha la refineria de Repsol, que transporta el seu producte al port mitjançant grups de canonades o racks.

L'aeroport de Reus ha enllestit obres de millora i ampliació i està preparat per rebre tres milions de passatgers. La irrupció de Ryanair al Prat s'ha traduït en un 19% menys d'activitat, però està assegurada la continuïtat de l'aerolínia, se'n busquen d'altres i es manté el trànsit tradicional de vols xàrter. També s'hi troba la CIM (Central Integral de Mercaderies), impulsada per l'empresa pública Cimalsa, a cavall entre Tarragona i Reus. Amb prop de 90 hectàrees és una de les àrees logístiques més grans de Catalunya. L'skyline de la costa el comparteixen les fumeres del polígon químic sud amb el Dragon Khan i la resta d'atraccions de Port Aventura. El sector turístic conviu amb l'industrial i forma el seu propi ecosistema, amb capacitat per allotjar 644.000 visitants i ofertes especialitzades d'oci i gastronomia que complementen Salou, Cambrils i la Pineda.

A aquest sector s'hi va sumar Reus amb la seva oferta cultural i de compres i, més recentment, Tarragona amb el seu llegat arqueològic. I just separats per 50 quilòmetres, hi ha dos conjunts monumentals Patrimoni de la Humanitat: la Tàrraco romana i el monestir de Poblet.

La gran assignatura pendent és una mobilitat més racional i ordenada, ara dominada per l'ús del cotxe privat i pels importants dèficits del transport públic. Les connexions amb autobús són insuficients, cares i irregulars, tot i que l'Autoritat Metropolitana del Transport treballa des de fa temps per crear un bitllet únic. L'alta velocitat ferroviària ha perjudicat la qualitat de les línies convencionals, amb la supressió de serveis i la degradació de les estacions. Les planificacions del Govern ho volen compensar amb un sistema de trens de rodalia.

El Ministeri de Foment ha de presentar aviat els estudis que han d'encaixar les necessitats de la mobilitat amb les de tràfic de mercaderies, amb la condició de connectar el port a l'ample de via europeu. Ara hi ha damunt la taula el Tramcamp, un tramvia lleuger que ha de cobrir 70 quilòmetres sense arribar a Valls. La Generalitat no aclareix, però, d'on sortiran els 580 milions que costarà.