"On és el Bon Pastor?", és la pregunta que està acostumat a sentir Elías Arias cada cop que diu on viu. Per a ell, larribada del metro al seu barri és més que una millora de mobilitat. "És una qüestió dautoestima" perquè, amb la nova estació, "el Bon Pastor ja es pot situar al mapa".

En aquest barri del districte de Sant Andreu a la vora del riu Besòs hi viuen més de 13.000 barcelonins que durant dècades no han tingut més remei que treballar, estudiar i viure desquena a la resta de la ciutat. Els veïns de Bon Pastor han après que per desplaçar-se fora del barri calia tenir un bon motiu i molta paciència per esperar lautobús que connectés amb algun dels metros propers, des don iniciar la rutina de transbordaments. La Nati Marí és veïna del Bon Pastor però prefereix anar a comprar al mercat del Fondo, a Badalona. Fins la setmana passada trigava més duna hora en el trajecte i havia de combinar bus i metro. Amb la L9 en menys dun quart ja sha plantat davant de les parades.

Arribar a la resta de la ciutat significava una llarga rutina de transbordaments

Aquest aïllament, sumat al caràcter solidari provinent dels moviments obrers actius des dabans de la Guerra Civil, ha teixit una relació entre veïns que, de moment, ha sobreviscut a lera de latomització ciutadana. Sigui a lombra dels blocs de pisos o entre la brisa que pentina lúnica planta de les Cases Barates, el foraster atent capta un ambient confiat, més propi del veïnatge típic dels pobles que de lanonimat glacial de la ciutat nostra de cada dia.

Un altre Bon Pastor?

El barri sha submergit en un període de canvis. En els darrers anys han desaparegut les grans fàbriques que van alimentar-se de la força de treball del Bon Pastor, cosa que ha deixat a latur centenars de caps de família que, amb ingeni i ajuda mútua, afronten el pessimisme dels seus comptes corrents. A més, si fins ara es podia dir que les reivindicacions dels habitants havien servit per "fer barri", durant els últims anys ha aparegut una controvèrsia veïnal capaç de fer-lo trontollar. El pla de remodelació de les Cases Barates preveu la demolició del conjunt de gairebé 800 habitatges del 1929 i el reallotjament en pisos de nova construcció dels seus arrendataris. Els desacords en relació amb les condicions econòmiques per accedir als nous pisos avantatjoses per a alguns, insuportables per als altres, la manca dindemnitzacions per als desallotjats o les discussions sobre la conveniència o no de viure a peu de carrer han esquerdat lharmonia íntima del barri.

El barri afronta ara un pla de reforma que preveu la demolició de 800 habitatges

El metro, en canvi, ha representat un canvi volgut per tots els veïns fins a extrems paradoxals. José Castro, de lassessoria Nuevacasa, explica que lany 2006 un pis de 75 metres quadrats podia vendres per més de 200.000 euros.

Tot i això, "alguns no volien vendre perquè creien que amb la futura estació els preus pujarien encara més. Amb la crisi no hi ha metro que valgui i avui el mateix pis es ven per gairebé la meitat".

"Ja lhas provat?"

Quan fa una setmana de funcionament del nou transport públic, els habitants del Bon Pastor encara es recreen preguntant-se mútuament: "Ja lhas provat?". "Meravellós", "De justícia" o "Sembla que no pugui ser" són les respostes habituals. Ni tan sols hi està en contra lAlfredo Beltrán, pensionista que ha hagut de separar la seva cristalleria perquè no tremoli quan el subsòl del seu menjador és recorregut pel metropolità.

A laire queda la pregunta de si els habitants daquest barri històric sabran esprémer el seu fet diferencial quan desapareguin les Cases Barates (es preveuen més demolicions a finals dany) i quan shabituïn a ser barcelonins de ple dret ni parlar-ne de restar a part ara que viuen la merescuda arribada del metro.

Dècades sense que ningú es recordés del barri

Mossèn Joan Cortinas (1908-1991) va ser el primer a reclamar el metro. Durant la dictadura, ho va fer el Padre Botella i, amb la democràcia, l'associació de veïns va prendre el relleu, però no va ser fins als anys 90 que la reivindicació va agafar força amb la creació de la Comissió Prometro. El 3 d'octubre de 1998 unes 1.500 persones -inclòs el llavors regidor del districte, Santiago Forradelles- van formar una cadena humana de gairebé un quilòmetre i mig que va unir el Bon Pastor amb la seu del districte, a la plaça Orfila.Finalment les obres van començar l'any 2004.

L'estació es va inaugurar el dia 18 i connecta amb les noves L9 i L10. Amb horari restringit (de 6 a 22 hores) no comuniquen el Bon Pastor amb la resta de la ciutat sinó amb l'altra riba del Besòs (la L9 porta a Santa Coloma i la L10 a Badalona). Per arribar al centre de Barcelona, cal anar en sentit contrari per fer transbordament amb la L2 (Gorg) o amb la L1 (Fondo). La Generalitat té previst posar en servei a l'estiu el tram Bon Pastor-Onze de Setembre- La Sagrera, actualment en proves.