Público
Público

El CoNCA planta Mascarelli alerta d'una cultura partidista

Deu dels onze membres dimiteixen perquè consideren que s'ha creat "una involució política i cultural"

LÍDIA PENELO

Atès que amb manifestacions i comunicats per evitar que es retalli la cultura no n'hi ha prou, deu dels onze membres que integren el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) de Catalunya han presentat la dimissió. La notícia es va escampar ahir al matí a través d'un comunicat que exposa les raons dels que es planten, insinua les discrepàncies amb el Departament de Cultura de la Generalitat i assenyala la incertesa sobre el futur d'aquest organisme. El text signat pels deu membres dimissionaris (el president, Francesc Guardans; el crític d'art Xavier Antich; l'actriu Sílvia Munt; la cineasta Rosa Vergés; la galerista Chantal Grande, la gestora cultural Marta Oliveres; el músic Manel Camp; l'escriptor Jordi Coca; l'humanista Manuel Forcano i l'arquitecte Juli Capella) considera que el Projecte de Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa que s'està tramitant al Parlament implica "una involució política i cultural que buida de contingut la institució i la converteix en un organisme irrellevant".

Ja és prou sabut que sota el paraigua de l'anomenada llei òmnibus hi ha un munt de projectes de llei com per exemple el de la Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa, un nom que resumeix un dels objectius del conseller de Cultura. No és cap novetat que Ferran Mascarell vol simplificar l'estructura administrativa del món cultural i per aconseguir-ho necessita "fer reformes".

Segons els membres del Consell, s'està buidant de contingut la institució

Però, per a la pràctica totalitat del CoNCA (l'única que no ha renunciat al càrrec és la historiadora de l'art i vicepresidenta de l'organisme, Pilar Parcerisas) el projecte de l'esmentada llei "pretén estroncar els tímids avenços en la desgovernamentalització de les polítiques de suport i promoció de la creativitat, aspira a reorganitzar de bell nou les polítiques culturals públiques a través d'una recentralització política i administrativa, i suposa una involució perquè retorna tot el poder de les polítiques culturals i de la concessió de tots els ajuts als responsables polítics de la conselleria de Cultura". Unes observacions que Ferran Mascarell no comparteix.

El conseller, que va atendre els mitjans de comunicació a primera hora de la tarda, va mostrar el seu respecte als deu membres del CoNCA que han dimitit, però va lamentar que no hagin esperat al debat que abordarà el Projecte de Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa. "És una pena que alguns renunciïn al debat d'idees i dimiteixin abans d'hora", va dir. Pel titular de Cultura, la llei que s'està tramitant i les mesures que s'estan prenent busquen un CoNCA més operatiu i més adequat a les necessitats de la cultura catalana.

"Tot ha de ser públic i transparent, i ens hem de deixar de tanta cosa estranya", va subratllar el conseller, que per treure ferro a l'assumpte de les dimissions va comentar que s'estan tenint en compte unes reformes que arriben en un "context de reforma general de l'àmbit cultural".

Els dimissionaris també denuncien la recentralització de les polítiques

Mascarell va negar que el CoNCA desaparegui, però va defensar la posició del Departament de Cultura perquè "és lògic que els que fem polítiques públiques puguem participar en la definició d'aquestes". Per això, va repetir que l'actual sistema de múltiples finestretes és "poc operatiu i anguniós" i cal que les polítiques de subvencions es belluguin al ritme de la societat: "No puc esperar que les polítiques de subvenció es vagin modificant a un ritme de dos o tres anys, en contra dels acords que s'assoleixen amb els diferents sectors, perquè això no va a favor del sector i la cultura mereix respostes més eficients i ràpides".

Com a receptor de moltes de les queixes dels creadors dels diferents sectors, Mascarell té clar com ha d'invertir els recursos: "Cada euro que puguem estalviar d'estructura administrativa, l'hem de derivar a la capacitat creativa".

Un dels objectius d'aquesta llei per simplificar l'estructura administrativa cultural és estalviar uns tres o quatre milions d'euros del procés de subvencions. Precisament, l'estalvi i l'eficiència són els arguments per canviar les competències del CoNCA, però, segons el comunicat, el nou model que proposa la Generalitat no suposa cap estalvi, ja que les ajudes es continuaran atorgant directament des de Cultura, "amb el risc afegit que els criteris no donaran prioritat a la valoració artística".

A més, el comunicat del CoNCA subratlla amb estranyesa que el departament dirigit per Mascarell no té previst incloure l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC) en la nova estructura que concentrarà totes les subvencions, l'anomenada "finestreta única", malgrat que les ajudes que va concedir l'ICIC l'any 2010 van ser de 42 milions, un 44% del total de les que dóna el departament.

El projecte pendent d'aprovació preveu que tres persones "públiques i conegudes" integraran l'organisme que atorgarà les subvencions en matèria cultural. D'aquestes tres persones, una serà escollida pel CoNCA, una pel Departament de Cultura i una altra serà un tècnic consensuat entre tots dos. Pel que fa al nombre de consellers, el CoNCA passarà dels onze actuals a set, després del preacord assolit amb alguns grups parlamentaris.

Más noticias de Política y Sociedad