Quan se'n va a sopar amb els companys de la facultat poden acabar discutint apassionadament de la desamortització de Mendizábal. I trobar-ho d'allò més normal. "Un historiador és friqui per definició", diu rient Dani Cortijo. A aquest barceloní l'apassiona tant el passat que va decidir estudiar història a la Universitat de Barcelona. "Tenia molt clar que l'elecció era un suïcidi, trobar feina és molt difícil. És una carrera que mai no ha tingut futur, però sí molt de passat".

Ara fa tres anys que és llicenciat i encara no s'hi pot guanyar la vida, però no se'n penedeix. "És la meva passió i a la facultat hi vaig trobar bon ambient. Com que és un sector que està molt malament, tothom s'ajuda. No es respira la competitivitat d'altres carreres". Esclar, ara els seus amics tenen feina i ell no. "Em guanyo la vida com puc però faig el que m'agrada! Això és vital!". El seu objectiu és entrar com a professor d'història en algun institut. "Ara és mal moment. Han retallat les llistes d'interins i el sector privat està fatal. Potser a mitjà termini...".

"Em guanyo la vida com puc, però faigla feina que m'agrada i això és vital"

Mentrestant, passa el temps divulgant capítols poc coneguts de la història a través del blog Altres Barcelones, premiat en els darrers Premis Blocs Catalunya dins la categoria de Cultura. "Cada setmana explico una història nova de la ciutat. El contacte amb els internautes m'esperona a seguir investigant". Encara que el seu blog no té una afluència de visites massiva, s'ha emportant sorpreses agradables.

Ara també en llibre

"Una vegada vaig dedicar un post als barbers que, a la vegada, ensenyaven als clients a tocar instruments i que feien de cirur­gians. Tot va venir d'una conversa amb el meu avi, que va aprendre a tocar la mandolina en una barberia a Santander. Vaig posar el nom del barber al blog i, al cap d'un temps, em va escriure la seva néta! Després vam començar a intercanviar-nos fotos i un dia ja ens vam citar per coneixe'ns en persona! Quan el meu avi va veure les fotos, va al·lucinar", reflexiona Dani Cortijo amb molt d'entusiasme.

Moltes de les històries cu­rioses que Cortijo ha anat recollint en els últims anys sobre Ciutat Vella les ha recopilat ara en el seu primer llibre en solitari, Històries de la història de Barcelona (Robin Book), que demà, a les 7 de la tarda, presenta a l'aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. "Si l'he pogut publicar és gràcies a l'empenta del blog. Hi ha molta gent que em segueix per Internet".

La història amb esperit crític

El seu objectiu és apropar la història amb un esperit crític. "A vegades pensem que l'estructura de l'Estat espanyol ve de la Transició i hi ha molta més història al darrere. Hi ha molts capítols de la història que no coneixem tan bé com caldria. És com el barri Gòtic de Barcelona, tot és mentida. La majoria d'edificis són de finals del segle XIX o principis del XX. Fins i tot la façana gòtica de la catedral. O el pont que hi ha al carrer del Bisbe, que té llegendes medievals tot i que és del segle XX".

Són històries que ha après després d'hores i hores a l'arxiu. "Els historiadors som vistos com rates de biblioteca. En el meu cas, m'agrada tant passar-me hores davant de l'ordinador com buscant llibres de vell. Però el que més m'apassiona segueix sent palpar el passat".