"Som humanistes i militants de la vida", assegura Joan Guerrero mentre observa la fotografia d'un immigrant subsaharià demanant el sufragi universal a la Via Laietana de Barcelona. Les seves instantànies, juntament amb les de set fotògrafs, formen part de la mostra Drets humans, organitzada per l'associació Gramenet Imatge Solidària.

Recorrent la mostra amb ell, reconeix la dificultat d'escollir les 41 fotografies en blanc i negre que han acabat formant part de l'exposició. "Hem partit del nostre material perquè la gent sigui conscient que la Declaració Universal dels Drets Humans, redactada ara fa 62 anys, és vigent". La tasca no és gens fàcil, però el resultat és admirable i les imatges, com diu Guerrero, "contenen poesia" per traslladar a l'espectador el contingut dels 30 articles del document.

"L'incompliment dels drets humans es veu cada dia als nostres carrers"

L'originalitat de la mostra és que les fotografies escollides no tenen títol, sinó que en el peu s'hi llegeixen les definicions abreujades dels articles que componen la Declaració Universal dels Drets Humans. Una idea que Gramenet Imatge Solidària va començar a desenvolupar després de conèixer Stéphane Hessel, l'únic supervivent de l'equip que va redactar el document. Una carta seva beneint la iniciativa obre l'exposició al Centre d'Art Contemporani Can Sisteré, on Joan Guerrero destaca les fotografies preses a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. "Aquí també hi ha motius per pensar si s'apliquen o no els drets humans en el nostre entorn", diu Guerrero, mentre observa una fotografia seva d'un grup de sense papers fent cua a la Delegació del Govern espanyol per regularitzar la seva situació.

En la mostra també hi ha imatges d'indrets com ara la Xina, el Pakistan, Llatinoamèrica i Àfrica realitzades, entre d'altres, per Bru Rovira i Gabriel Brau. Segons Guerrero, la selecció busca la càrrega poètica, "defugint catastrofismes i sense posar nens amb mocs i mosques", perquè seria "fer demagògia".

Imatges amb càrrega política

La selecció busca la càrrega poètica i política "defugint catastrofismes"

Més enllà del component estètic, la mostra no està exempta de la càrrega política que Guerrero aconsegueix donar a les seves fotografies. N'hi ha una que il·lustra a la perfecció les "ironies" que hi ha en l'exposició: la imatge dels peus descalços d'un immigrant sense sostre damunt d'un diari on es pot llegir el titular "Rajoy promet judicis ràpids per als sense papers". Aquesta fotografia permet als organitzadors evitar l'espectacularitat i el morbo i alhora remoure la consciència del visitant.

Malgrat haver dedicat 42 anys a la seva "passió", Joan Guerrero continua considerant-se un aprenent, i diu que el fotògraf brasiler Sebastião Salgado ha estat una de les seves fonts d'inspiració a l'hora d'organitzar la mostra amb l'equip de Gramenet Imatge Solidària. La seva humilitat l'ha convertit en un dels millors fotoperiodistes catalans i continua descrivint-se com "el Manolo Escobar" de la fotografia, davant noms com ara Ansel Adams, a qui considera "un Beethoven", malgrat haver exposat a les mateixes sales que el nord-americà.

Influències del fotògraf

Tot i això, se sent orgullós de la seva carrera i d'haver conegut activistes dels quals ha heretat força aspectes. Un dels que més l'han marcat és Pere Casaldàliga, "un dels millors regals de la meva vida; un poeta, lluitador, humà i... amenaçat de mort". Un altre d'aquests regals és, segons el fotògraf, haver capturat una de les imatges que hi ha en l'exposició Drets humans. "No poso títols als meus treballs, però a aquesta li dic Corazón partío". Es tracta del retrat d'un jove subsaharià amb una cicatriu al pit que va arribar a Catalunya després d'un viatge en una pastera i amb greus problemes cardíacs. El noi va ser acollit per una família colomenca i l'Hospital de Sant Pau li va finançar diverses operacions que li van salvar la vida.

El president de Gramenet Imatge Solidària, Fèlix Trias, explica que a banda de l'exposició Drets humans, l'associació ha dut a terme diverses iniciatives que els permeten recaptar fons amb finalitats solidàries. "Gràcies a aquests projectes hem aconseguit recollir 70.000 euros, dels quals més de la meitat els hem destinat a la creació de cooperatives de conreu als indígenes de Guatemala". Trias explica que amb el que recaptin de la mostra impulsaran "projectes directes amb una finalitat no existencialista, sinó de formació i desenvolupament".