La perversió d'un home que vol ser dolent

Penjat enmig d'un bosc i amb pinta de seminari abandonat, als afores de Terrassa hi ha l'edifici del que va ser l'Hospital del Tòrax. Les enormes instal·lacions han estat oblidades durant molt de temps, fins que ara fa uns anys el Parc Audiovisual de Catalunya s'hi va col·locar al costat. Finestres tapiades, rajoles caigudes i passadissos interminables són algunes de les característiques d'un indret que fascina Jaume Balagueró. A Els sense nom i Frágiles, el director de cinema ja va aprofitar aquest antic hospital per rodar-hi algunes seqüències. Ara hi ha tornat, però no per recrear cap escena de terror, sinó per aprofitar els platós del Parc. Després de [Rec]2, aquest fanàtic de la por s'ha pres unes vacances de la violència i l'horror, per dirigir Mientras duermes, un thriller de tall clàssic farcit de suspens.

"Què passa si algú en qui confies no resulta ser tan bo com semblava?", aquesta és la pregunta que va generar el guió elaborat per Alberto Marini, que també és un dels productors executius de la cinta. "He intentat construir un malvat que també fos un heroi, un home amb una manera diferent de buscar la felicitat, un personatge a qui la desgràcia aliena l'omple. M'agraden els thrillers clàssics com La semilla del mal i el llenguatge de Polanski", explicava ahir al migdia Marini, durant una de les pauses del rodatge.

Què passa si algú en qui confies no resulta ser tan bo com semblava?

Minuts abans, mentre les càmeres capturaven una escena protagonitzada per Marta Etura, que interpreta la Clara, una noia feliç que treu de polleguera el dolent de la pel·lícula, el silenci és total. Durant el rodatge, Balagueró i l'equip tècnic no fan bromes. Però quan el director crida "talleu" les coses canvien; els rictus es relaxen i apareixen els somriures. La calor dins el plató és asfixiant i tots s'afanyen per apoderar-se d'alguna beguda fresca i comentar la jugada.

"Pel cinema que fa, amb aquestes històries fosques, m'ha sorprès l'actitud graciosa que té en Jaume Balagueró davant la vida. És molt divertit", afirmava Luis Tosar, que interpreta el protagonista de la cinta. El malvat sense límits és el César, un porter d'una finca de l'Eixample que s'ho passa bé fent la punyeta a tots els que l'envolten.

Després de Celda 211, Tosar torna a fer de dolent, un paper que més que neguitejar-lo, l'entu­siasma. "César és un personatge molt extrem, però quan les coses et van malament, no t'acaba d'agradar que als altres tot els vagi bé. A tots ens ha passat alguna vegada", argumenta l'actor amb un accent gallec suau. Un cop enllesteixin el rodatge i després de presentar un nou disc amb la seva banda, Tosar es planteja fer vacances a partir del mes de setembre.

El malvat sense límits és el César, un porter d'una finca de l'Eixample

En vigílies que la nova Llei del Cinema s'aprovi al Parlament, Tosar afirma que totes les normatives fallen en la distribució, i ho aprofita per manifestar que li agradaria que "la quota de pantalla del cinema espanyol estigués més protegida".

Per la seva banda, Balagueró, que no vol parlar del tema, creu que la llei "no servirà per a res". Ho deixa anar al mig d'una rèplica d'un pis de l'Eixample, escenari de Mientras duermes. Fixació per aquest barri de Barcelona? "Doncs és casual que repeteixi localització, i espero que si torno a fer una pel·lícula no passi a l'Eixample!". Entesos, en prenem nota.