Mas porta la denúncia fiscal a la cimera liberal europea

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va defensar ahir a la capital del Regne Unit les mesures d'austeritat del Govern català, tot assegurant que "està fent els deures" i posant l'èmfasi a "explicar la veritat" sobre el dèficit fiscal perquè els líders europeus "tinguin tota la informació" sobre la situació real de l'economia espanyola.

Artur Mas va portar la seva defensa del model català a la cimera europea de polítics liberal-demòcrates i reformistes, promoguda pel viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, amb l'objectiu d'afrontar els reptes econòmics als quals s'enfronta la Unió Europea (UE). El president Mas hi va assistir com a convidat i va ser l'únic representant d'una regió i no d'un Estat, en un acte en el qual també va participar el vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rhen.

Mas explica que el dèficit a Espanya no és per culpa de les autonomies

El president, que es va reunir amb Clegg durant les hores prèvies a la cimera, es va bolcar a transmetre la idea que els problemes de dèficit als quals s'enfronta Espanya no són culpa de les comunitats autònomes. "Quan a ells [en referència als líders europeus] els arriba la música que tots els problemes d'Espanya són culpa de les comunitats autònomes, i moltes vegades de Catalunya perquè aquesta música sona i arriba de forma interessada, jo els vull fer entendre que nosaltres estem fent els deures, que estem liderant els processos d'ajust i austeritat".

Una situació molt delicada

En aquesta línia, el cap del Govern català va posar Cata­lunya com a model d'austeritat a seguir per la resta de l'Estat, fins i tot "avançant-se al mateix Govern central", tot i "que estem en una situació molt delicada des del punt de vista financer i de recursos". A més, Mas va qualificar de "poc equilibrada" la relació amb la resta de l'Estat espanyol.

El president va ser l'únic representant d'una regió i no d'un Estat a la cimera

Mas no va dubtar a l'hora de parlar de "drenatge fiscal" per referir-se a aquesta relació amb Espanya que posa Catalunya en serioses dificultats a l'hora d'emprendre les mesures d'ajust i austeritat necessàries. Una "relació atípica", segons el president, sense precedents a tot Europa i que fa necessari, des del seu punt de vista, un pacte fiscal que alleugi la situació de les arques catalanes. Unes mesures, d'altra banda, de les quals va assegurar que, malgrat la seva duresa, poden rebre "suport popular", i fins i tot, si són enteses per la ciutadania, ajudar a revalidar governs.

Els mestres de Madrid

El líder català es va mostrar ferm en la seva defensa de Catalunya i més encara en el seu atac contra el Govern central. Amb les declaracions encara fresques de Luis de Guindos, el nou ministre d'Economia del Govern de Mariano Rajoy, al diari britànic Financial Times, en les quals apostava per un control central dels pressupostos autonòmics, el president va retreure que "uns mestres de Madrid es dediquin a disciplinar els mals alumnes de la resta de l'Estat", i alhora va insistir que "no cal donar lliçons a ningú, del que es tracta és de col·laborar entre tots de tal manera que el conjunt de l'Estat espanyol es presenti a fora amb millor nota i millor cara que la que té en aquests moments".

Convençut que "la nostra sortida de la crisi depèn en bona part del nostre atractiu internacional", en les seves declaracions durant la cimera Mas va destacar la seva ferma intenció de potenciar la imatge de Catalunya, una mesura en què s'implicarà personalment el 2012 amb un major nombre de viatges a l'estranger. Segons la seva opinió, "el que sempre surt de la bombolla de Madrid és unidireccional i per això des de les institucions catalanes hem de contrarestar aquestes informacions i explicar a tots quina és la situació real que estem vivint".

Alleujar tensions amb Europa

Molts han vist aquesta cimera liberal-demòcrata i reformista com un intent per part de Clegg d'alleujar les tensions generades pel primer ministre, David Cameron, el passat mes de desembre, quan va vetar el pacte fiscal europeu a Brussel·les. Tensió, d'altra banda, que s'ha tornat a revifar després de les seves declaracions del cap de setmana assegurant que també vetaria l'establiment de la taxa Tobin en cas que la UE l'aprovés.

En aquest sentit Clegg va fer gala durant la trobada del seu europeisme, contrari al veto del seu soci de coalició. "Si alguna cosa hem après una vegada i una altra a Europa", va assegurar, "és que som molt més forts quan estem units i més febles quan anem per lliure".

A la cimera van acudir el primer ministre d'Holanda, Mark Rutte, el primer ministre d'Estònia, Andrus Ansip, el vicecanceller d'Alemanya i ministre d'Economia, Philip Rosler, i la ministra d'Economia de Dinamarca, Margrethe Vestager, i el comissari de Transports de la UE, Siim Kallas.