Público
Público

La vida és ferotge lluny de l'Hotel Ritz

El candidat de CiU es buida abans del 20-N tot i un entorn hostil que sembla tenir-lo al punt de mira

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Josep Antoni Duran i Lleida pateix en campanya una pressió que no té en el seu dia a dia habitual. Diuen d'ell que la seva rutina a Madrid s'allunya molt de les jornades de 14 hores que pateix fa una setmana i que s'allargarà fins al 20-N.

'Una campanya és una putada tremenda per a un candidat', se li ha sentit dir. Duran, que sintonitza amb els Curro Romero de la política, els artistes de nas intuïtiu, es veu forçat a un estajanovisme que li és aliè, a generar titulars diàriament, a satisfer la mateixa premsa que fulleja personalment amb el bisturí a punt.

Duran es fa el distret i diu que no escolta; això li estalvia molts disgustos durant la campanya

De fet, es diria que Duran se sent estrany en la geografia catalana, lluny de la capital del regne, i de l'Hotel Ritz, i de la suite on viu, segons explicació pròpia, perquè és 'més barat' que llogar un pis. Entre acte i acte se li ha sentit pronunciar un dels lemes bàsics de l'arturisme amb l'accent insòlit d'un japonès que mira de dir 'Casa Batlló'. '¿De veritat que amb il·lusió' és un eslògan nostre? Deu ser que no escolto', ha reflexionat el candidat convergent.

No sembla probable que Duran tingui problemes d'oïda. Als mítings és dels pocs que suporta sense ganyotes els crits d'Ima Mis, entusiasta responsable dels actes de la federació, speaker durant la campanya i aspirant a vocalista d'Iron Maiden. No, el candidat Duran està en ple ús de les seves facultats perceptives, però com ell mateix admet segurament no vol escoltar el que passa al seu voltant.

S'estalvia, d'aquesta manera, les bromes d'un dirigent territorial del seu partit que refusa la missa diària i es declara 'líder del sector agnòstic d'Unió' entre grans rialles. També ignora altres temes més sensibles i que s'han debatut després d'algun míting, ja entrada la matinada, en què companys de partit especulen sobre la carrera successòria al capdavant d'Unió Democràtica. 'Si el supera el PP potser s'accelera tot', diu algú. 'No, no, encara que el superi el PP, farà més diputats que l'any 2008 i ja ha avisat que fins que acabi aquesta propera legislatura, el 2015, no es mourà', respon algú altre.

La seva passió per la bateria és constatable, a diferència d'altres hobbies' dels candidats

Duran, epicentre actual de totes les mirades i motor de la maquinària convergent, tampoc no escoltarà comentaris menys malèvols. Hi ha periodistes que elaboren un recompte dels seus galls. (Al tancament d'aquesta edició l'estadística indicava que ja en són 140 en set dies de campanya). En saber-ho, Duran va somriure i es va animar a assenyalar-los ell mateix durant un acte.

El darrer hashtag del qual Duran és protagonista absent fa referència a la seva acusada aprensió a les malalties físiques. El debat s'obre després de la seva absència en un acte al Col·legi d'Advocats a causa 'd'unes dècimes de febre', segons un comunicat mèdic oficial. Entre els qui l'han tractat més, el veredicte és inequívoc: 'És hipocondríac'.

Amb tot plegat, Duran fa molt bé d'envoltar-se dels seus amics músics, els trobadors urbans de Lleida Beethoven i Marqués de Pota, amb qui va compartir uns acords i va mostrar l'ànima salada que duu a dins. 'Sóc més catxondo del que la gent es pensa', va dir dimecres a la nit, després d'un recital amb la seva darrera joguina, la bateria, on va deixar bocabadats els cadells convergents.

La melomania sobrevinguda de Duran és en qualsevol cas un hobby constatable. Sobre les aptituds nàutiques del president Mas hi ha hagut sempre un espès vel de silenci i dubtes. Que Joan Coscubiela faci maratons és difícil de comprovar en campanya. A Jorge Fernández li agrada passejar la gossa, activitat molt honorable però exempta d'èpica.

Duran és diferent: sobreviu a un entorn hostil, a 600 quilòmetres del seu Ritz, tocant la bateria.