Míriam Campa fa deu anys que treballa en una de les cocteleries més ben considerades, el Tirsa de l'Hospitalet de Llobregat.

A la seva mare la fascinaven els faraons i l'antic Egipte. La Míriamva començar a mirar els documentals que tenia per casa... fins que es va convertir en la seva afició. Un dia va decidir apuntar-se als estudis d'egiptologia de la Fundació Clos del Museu Egipci de Barcelona. 'M'encanta. No sé si m'hi podré dedicar, però sempre ho portaré amb mi'.

'Encara hi ha cocteleries on eviten tenir dones servint, però tot va canviant'

Ara la seva assignatura pendent és viatjar a Egipte. Ho volia intentar aquest estiu però no ha estat possible. 'De moment seguiré estudiant. Les classes són molt completes. El més important són els jeroglífics. Però aprenem arquitectura, història, art Una mica de tot'.

Els estudis els combina amb la seva feina com a barmaid (o bàrman) al Tirsa, una de les cocteleries amb més bon nom del país, liderada per Manel Tirvió. 'El Manel em va fer classes de cocteleria. Jo acabava de fer els 18 anys i no en sabia gens, però em va fitxar! Aquest octubre farà deu anys que treballo al Tirsa'.

Al principi se sentia estranya servint una clientela majoritàriament masculina i de 50 anys de mitjana. 'Era molt tímida. No sabia com reaccionar. Però els companys em van ajudar i, de mica en mica, vaig anar trobant el meu lloc'.

Ara al Tirsa ja té els seus clients habituals. 'M'ho passo molt bé, però els horaris són durs i a vegades ens toca fer de psicòlegs. Hi ha molta gent que et vol explicar la vida... i em toca escoltar i ser reservada. No puc ni opinar ni explicar les meves coses!'. Hi ha clients amb qui se sent a gust, i amb d'altres s'han creat llaços d'amistat. 'Conèixer el client és vital. Oferim unes 50 combinacions però no tenim carta. És només conversant i recordant què va prendre altres vegades que acabem aconsellant el millor'.

A més, en els últims anys la clientela s'ha diversificat. 'Tenim molts matrimonis i comença a venir gent jove i de totes les classes socials'. Anar a fer un còctel ha deixat de ser un privilegi reservant només a alguns. 'Encara hi ha alguna cocteleria de Barcelona on eviten tenir dones servint a la barra, però tot va canviant'.

El boom actual és, sens dubte, el gintònic. 'Ahir a la nit, devia ser el 40% de les copes que vaig servir', confessa. 'És una moda de fa un parell d'anys. Han aparegut moltes ginebres i moltes tòniques que obren moltes més possibilitats. Hi ha la Hendrick's, amb cogombre, la Tanqueray 10, amb taronges i llimes...'.

El gintònic del Tirsa, a l'estil britànic, va ser triat per la revista Time Out com el millor de Barcelona. Hi posen una unça de ginebra, dos glaçons de gel ('del bo'), mitja tònica i twist de llimona per perfumar. Són a l'extraradi però la clientela ve de tot arreu.

La Míriam prefereix el Manhattan. 'Sóc una noia de whisky. A més, el Manhattan el va crear una dona, la mare de Winston Churchill. Quan el preparo, el personalitzo segons el client'.

Mentre treballa i estudia, la Míriam medita el futur. 'Estic a gust així. Però també t'he de dir que qualsevol bàrman somia tenir la seva pròpia cocteleria. Potser m'agradaria barrejar-ho amb el que estic aprenent a egiptologia. Estudio la vida quotidiana dels antics egipcis, el que bevien i menjaven. Em vénen moltes idees al cap. Ja ho veurem...'.