Público
Público

Artur Mas afirma que no tem la confrontació amb l'Estat

El president de la Generalitat reafirma les seves reclamacions i el seu objectiu irrenunciable del pacte fiscal

J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS

"No tenim voluntat de confrontació, però tampoc tenim por de la confrontació si les condicions ens hi porten". Artur Mas va presentar ahir com un dels actius dels primers cent dies del mandat el fet d'haver "marcat territori" davant el Govern de l'Estat. Cent dies, doncs, en el punt àlgid de la pugna amb Madrid per quadrar les finances públiques.

Una multitud de personalitats i vips de tots els sectors van omplir ahir al vespre el saló Sant Jordi del Palau, on la megafonia va anunciar en un lapsus fatal la conferència sobre els primers "cent anys" de Govern. El mateix Mas es va veure obligat a restituir les coses on són a data d'avui, fent servir l'anecdotari de bromes.

"La càrrega del dèficit i el deute s'ha desplaçat i posa el vaixell en perill"

Amb la sobrietat i solemnitat de l'escenari, Mas va oficiar la seva segona investidura davant les elits institucionals i la societat civil . El líder de CiU no només ha enterrat en cent dies el llegat pujolista del peix al cove, sinó que ha apujat el llistó en la sobirania fiscal, "objectiu irrenunciable". La nació és un concepte abstracte, però els diners no ho són tot i tothom sap molt bé el que representen. Sobre aquesta idea pretén obertament teixir en el futur el consens social el president de la Generalitat.

Artur Mas va exposar amb ordre i precisió l'esperit i grans eixos de l'acció de govern, basada en la transparència, el diàleg, la responsabilitat i la creació de confiança. "La nostra actitud és dialogant i generosa, però aquest Govern es defensarà de la demagògia, el cinisme i la hipocresia", va advertir també en un petit senyal de l'erosió i els embolics de la posada en marxa del Govern. En tot cas, Mas va anunciar que el Govern central ha acceptat abonar 760 milions per al finançament d'infraestructures i es va felicitar per haver assolit ja 4.100 milions en els mercats en bones condicions.

Mas oficia la segona investidura' amb les elits institucionals i de la societat civil

El president de la Generalitat va defensar la seva política d'austeritat, estalvi i control del dèficit públic amb una metàfora del naufragi. "El vaixell en què naveguem està escorat perquè la càrrega del dèficit i el deute s'ha desplaçat", va remarcar el president amb to sever i gest de timoner. Mas va alertar que "si no es corregeixen els equilibris hi ha perill de bolcar", fent al·lusió tant a la Generalitat com a Catalunya.

En la reflexió final, el president va explicar el sentit últim de la seva política amb una crida a la comprensió i identificació amb les normes i les exigències de rigor de la Unió Europea ("són pròpies de l'esperit català") "si volem ser un referent i no pàries d'Europa". En aquesta mateixa línia, Artur Mas va subratllar l'objectiu d'evitar entrar en "l'espiral diabòlica" del deute, que, segons va advertir, a llarg termini faria que els impostos dels ciutadans fossin per pagar els interessos de les entitats financeres.

El president va anar fins i tot més enllà. "No és cert que no hi hagi un cert risc sobre el nostre autogovern", va dir esmentant sense noms el cas dels dos països (Grècia i Irlanda) intervinguts per la UE davant l'amenaça de fallida provocada pel deute. La necessitat de preservar el futur de l'Estat del benestar per a les noves generacions va tancar el discurs.

Mas va dir obertament que no és possible reduir la despesa un 10% (2.600 milions) sense tocar serveis bàsics. "Com es fa això sense afectar les polítiques de benestar?", va dir abans d'acceptar que el Govern no té "fórmules màgiques" per resoldre aquest repte. "Procurarem conservar el nucli dur de l'Estat del benestar", va dir. El president es va referir a l'escola per il·lustrar les prioritats: "No podrem prescindir de cap mestre a Catalunya, però hauran de fer front amb la mateixa plantilla als nous 5.000 alumnes que vindran el setembre vinent".

Jordi Hereu es va apuntar ahir al balanç del Govern. "Pressupost amb uns, consultes amb altres, retalls per a tots", va dir l'alcalde, que va afegir que la primera etapa "no ha estat un bon inici i hi ha molta comèdia". El líder d'ICV, Joan Herrera, ha insistit que Mas ha perdut "l'autoritat i credibilitat", i el PSC ha reiterat la negativa a pactar el pressupost.

Un to molt diferent va ser el de Mariano Rajoy en la seva vista al Parlament. El líder del PP va aprofitar la trobada amb el grup parlamentari popular per fer una visita a la presidenta De Gispert i deixar-se veure a l'hemicicle. És la segona visita d'un líder de l'oposició espanyola: només el llavors nou secretari general del PSOE, un tal Rodríguez Zapatero, el va precedir l'any 2001.

Mariano Rajoy es va mostrar molt conciliador amb CiU i, ratificant la posició d'Alícia Sánchez Camacho, es va declarar "a favor de la supressió de l'impost de successions i donacions". Rajoy va donar suport a la Generalitat en la seva pugna sobre els 1.450 milions del Fons de Competitivitat: "La meva opinió és que el Govern [espanyol] ha de complir la llei; jo sempre crec en la llei i en les sentències dels tribunals, encara que no m'agradin".

La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va acusar Rajoy d'"un exercici de cinisme espectacular" en demanar el pagament d'aquesta partida, després d'haver recorregut l'estatut del qual emana aquest model de finançament. Salgado va reiterar que aquest no preveu que el fons s'hagi d'atorgar aquest any, sinó en la liquidació del 2013, com sosté el Govern central. La vicepresidenta també va lamentar la filtració d'una carta comprometedora del secretari d'Estat d'Hisenda. "Que es faci pública una carta no contribueix a la generació de confiança", va dir.