Aventures de tres minuts al metro

Resulta que ara, pel metro de Barcelona, corre un conill temptant Alícia cap a un país meravellós; uns indis dignes de Bollywood somien que ballen i canten i s'enamoren en un vagó; els noms de les parades s'han representat visualment i una família, tan sagrada com moderna, il·lustra l'estació del gran temple de Barcelona, i la de La Salut provoca un esternut, i la de Pep Ventura és, en realitat, una aventura

Són les aventures que els participants en la segona Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro han imaginat, han gravat, han muntat i ara veuen projectades als monitors de totes les estacions i vagons de metro de Barcelona. Històries d'un màxim de tres minuts que demostren tot el que un pot arribar a explicar en tan poc temps. El que triga a arribar un tren.

58 curts de menys de tres minuts animen estacions i vagons de metro

La iniciativa té per objectiu dinamitzar el mercat del curtmetratge català i internacional per acostar-lo a la vida quotidiana, tot apropant els valors socials i culturals de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. La mostra la conformen tres seccions: una de microcurts, de fins a tres minuts; una altra Roda a TMB, incorporada aquest any i feta amb càmeres de telèfons mòbils, també d'un màxim de tres minuts de durada; i una tercera, Campus, en la qual participen 12 curts seleccionats entre un centenar d'inscrits, filmats per estudiants d'escoles de cinema. Aquests poden durar fins a mitja hora. Fora de concurs hi ha la secció Palmarès, Festival de Festivals, amb un límit de 20 minuts Per últim, hi haurà un espai destinat a l'exhibició i difusió dels curtmetratges participants i guanyadors de la segona edició, la passada, dels premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.

Els microcurts presenten 15 films de ficció i 15 més d'animació. Els realitzadors (o directors) són d'arreu del món: Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Corea i quatre són de Catalunya. Les temàtiques són diverses. Algunes, com l'esmentada a l'inici, ens soterren al metro, altres ens porten a espais màgics, a països llunyans o de somni. "La majoria són sense diàlegs", diu Agustí Argelich, director de Rumba Films i del festival Filmets de Badalona. És la millor manera per captar l'atenció del viatger.

"És per a qui té ganes d'explicar històries, de fer cine", diu Balagueró

Argelich veu el Subtravelling com una gran oportunitat per als futurs cineastes: "Treballen amb els seus miralls", diu, "perquè hi ha grans directors de cinema que es dediquen, també, a fer curtmetratges. Aquest festival n'és un exemple". De fet, fora de concurs, en la categoria Palmarès, Festival de Festivals, es visionaran sis curts de fins a 20 minuts de durada que representen "la crème de la crème a Europa", films premiats als grans escenaris mundials com Canes, Toronto

En la categoria de rodatge amb mòbil, es veuran 58 petites pel·lícules. Les va presentar Alberto Tognazzi, director del Movil Film Festival, també dedicat a fomentar la creativitat i la iniciativa de joves rea­litzadors. El que més destaca d'aquests curts és que, com va explicar Tognazzi, estan gravats tots en un mateix ambient. "És molt difícil fer servir el mòbil per fer pel·lícules, però després amb una càmera serà bufar i fer ampolles", va fer broma el director.

"Quan era adolescent no parava de fer projectes, petites pel·lícules amb grans càmeres de vídeo (les hauríeu de veure, les càmeres de quan jo era adolescent!)", explica Jaume Balagueró. La iniciativa de Transports Metropolitans de Barcelona agafa el mestre del cinema de terror en una altra dimensió professional. "Ja m'hauria agradat tenir una oportunitat per poder exposar aquelles filmacions", admet. "Trobo que és indicada per a qui, com jo quan era jove, té ganes d'explicar i de fer coses que arribin al públic. Transmetre històries. Això és, per mi, el cinema".

Hi pot participar qui vulgui. I pot presentar el que vulgui, però "Cal tenir en compte els continguts", avisa Argelich. De fet, si hi ha unes sales a Barcelona aptes per a tots els públics aquestes són, fins diumenge, les de les estacions del metro.

L'estrès d'esquivar la gentada en hora punta als passadissos, de barallar-se amb les màquines expenedores de bitllets, o l'espera dels darrers metros del dia es veuen compensats, transformats en tranquil·litat: fins i tot, algun usuari de la línia suburbana de Barcelona ja ha comentat que val la pena deixar passar un tren per acabar de veure el curt. "Total, són tres minuts".