Barcelona declara la guerra al 'top manta'

Cap de setmana de setge contra la venda ambulant a Barcelona. Coincidint amb l'inici de les rebaixes, de gran activitat comercial, la Guàrdia Urbana ha activat un operatiu especial per lluitar contra el top manta en els principals eixos turístics de la ciutat. El balanç oficial d'aquests tres dies d'operació és de 160 intervencions i 2 detinguts. Un total de 60 agents han participat, des de divendres fins ahir diumenge, en aquest dispositiu policial destinat a les zones del centre, voltants de la Sagrada Família i el Parc Güell.

Però l'operació de la Guàrdia Urbana va anar més enllà. L'Associació Catalana de Residents Senegalesos va denunciar ahir que, en el context d'aquesta operació policial contra el top manta, diversos venedors ambulants van ser agredits per agents de paisà a l'andana de l'estació de metro de passeig de Gràcia. El secretari de l'Associació, Omar Diatta, va explicar a Públic que com a mínim quatre joves presentaven ferides de diversa consideració després de rebre els cops de porra dels agents. Alguns tenien ferides al cap i d'altres, els dits trencats.

La Guàrdia Urbana llança una ofensiva contra els venedors a tota la ciutat

Segons Diatta, una desena de policies de paisà haurien irromput a l'andana per requisar les mercaderies dels venedors ambulants i els haurien colpejat amb les defenses.

Els joves ferits van acudir a la comissaria dels Mossos d'Esquadra del Raval per posar una denúncia. La Guàrdia Urbana va negar els fets i va explicar que l'acció havia tingut lloc al carrer. Segons la versió oficial, els venedors es trobaven al passeig de Gràcia quan haurien vist apropar-se una patrulla i haurien fugit. La policia diu que només un noi va quedar ferit en fer-se un tall "ell sol" i va haver d'acudir a un centre mèdic, sense que es produís cap detenció.

La venda ambulant il·legal s'ha convertit en un maldecap per a l'Ajuntament de la ciutat. Amb l'arribada del bon temps, la presència de venedors a la via pública es multiplica, fet que comporta moltes queixes dels comerciants. Però el problema va molt més enllà. Rere seu s'hi amaguen molts drames humans. Desenes d'immigrants, la majoria sense papers, intenten guanyar amb la venda il·legal alguns diners per sobreviure.

El balanç oficial és de 2 detinguts i 160 intervencions, però també hi ha ferits

El balanç de denúncies i material decomissat per la Guàrdia Urbana en els darrers anys posa en evidència que la solució encara està lluny. Des del gener del 2006, quan va entrar en vigor l'ordenança de civisme, la policia ha posat unes 230.000 sancions per venda ambulant. Els agents, a més, han intervingut 1,2 milions de llaunes de cervesa i 1,5 milions de productes de tot tipus: prop de 65.000 ulleres, entorn a 100.000 objectes de bijuteria, més de 50.000 peces de roba, uns 40.000 complements de marroquineria... La llista no s'acaba. Cada dia es fan a la ciutat batudes contra la venda ambulant, però al cap de poca estona que els agents han buidat un carrer, els venedors tornen a ocupar-lo.

La portaveu de SOS Racisme, Alba Cuevas, diu que moltes d'aquestes persones no tenen cap més remei que dedicar-se a la venda ambulant. "Són gent amb un alt índex de vulnerabilitat, que no poden accedir a altres feines ja que es troben en una situació irregular. No tenen una estructura familiar o de suport i s'han d'agafar a qualsevol cosa per poder menjar".

El secretari general de la Confederació Catalana del Comerç, Miquel Àngel Fraile, explica que moltes vegades darrere del top manta "s'amaguen xarxes organitzades on s'explota persones". Fraile calcula que només a Catalunya la venda ambulant pot generar un volum de negoci de 100 milions d'euros anuals.

SOS Racisme opina que els venedors són l'últim graó d'un circuit molt ben estructurat. "Es troben indefensos. Pateixen batudes policials que es converteixen en l'excusa per activar la Llei d'Estrangeria i expulsar els que estan en situació irregular", diu Cuevas.

Segons la Guàrdia Urbana, cada cop hi ha més enfrontaments entre els agents i els manters, quan aquests intenten recuperar el material que els decomissen. "Creiem que és pels deutes que contrauen amb els distribuïdors del material", explica l'intendent de l'Eixample de la Guàrdia Urbana, Sergi Amposta. Els cedeixen la mercaderia i els venedors els la paguen a mesura que la venen. "Si els la confisquem no poden fer front al pagament. Prefereixen que els posem una sanció que perdre el material", sentencia Amposta.

Mamadou Diagné és un immigrant sense papers d'origen senegalès que durant un any i mig va treballar venent compactes. Els contactes li van permetre deixar el carrer i ara treballa com a professor d'anglès. És una de les cares visibles del col·lectiu La Patera Urbana i és a punt de tornar al seu país per la crisi econòmica. Diagné critica la contundència policial i no troba gaire sentit a les acusacions que darrere del top manta hi ha xarxes organitzades: "En una manta hi poden cabre un centenar de compactes d'un valor total de 50 euros. A qui li pot interessar estar-hi al darrere? La policia vol criminalitzar els venedors".

Amb tot, la situació dels manters és millor que fa un any. Abans els venedors ambulants il·legals podien ingressar a la presó amb penes de fins a dos anys. Entorn a 100 persones van ser condemnades a Espanya per aquest motiu fins al 2010. Però el nou Codi Penal eximeix de presó els venedors i només es considera que incorren en un delicte si es demostra que guanyen més de 400 euros.

A Barcelona, la venda ambulant està tipificada en l'Ordenança del Civisme, que va entrar en vigor l'any 2006, com una falta administrativa. La Guàrdia Urbana pot posar com a màxim una sanció de 250 euros, que difícilment es cobra perquè molts dels venedors no tenen domicili fix. La normativa també permet sancionar els compradors, amb multes de fins a 180 euros. L'any passat, la policia va denunciar cada dia un client.

El top manta centra bona part dels operatius policials. Les zones on n'hi ha més són el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, la Rambla, el Port Vell i el Parc Güell.