Barcelona estén un pont al gran teatre del món'

Barcelona obre les portes a El gran teatre del món. L'obra de Calderón de la Barca, que obrirà el 5 de novembre a Freiburg (Alemanya) la programació de Barcelona Internacional Teatre (BIT), és una oportuna i metafòrica declaració d'intencions d'aquest projecte del grup Focus, que vol superar les fronteres i, de la mà de Calixto Bieito, forjar les sinergies, les estructures i els ponts entre companyies d'arreu per crear un centre de creació i producció escènica realment internacional.

Bieito, el director escènic espanyol amb més projecció internacional, serà el capità d'aquesta nova nau, però no estarà sol. El projecte, fidel a la seva filosofia, compta amb l'assessorament d'un consell artístic format per Gerardo Vera, encara director del Centro Dramático Nacional, a Madrid; Sir Brian McMaster, director del Festival d'Edimburg fins a l'any 2006 i actualment conseller de l'Olimpíada Cultural Londres 2012; Patrick Sommier, director del MC93 de Bobigny (París), i Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Una xarxa de socis còmplices teixida, de moment, per 15 teatres europeus, dels Estats Units i de l'Argentina (entre ells, el Lincoln Center Festival de Nova York, el Teatro General San Martín de Buenos Aires i el Young Vic Theatre de Londres), formen el que, realment, serà l'espai d'exhibició de BIT. Barcelona, de fet, serà la seu organitzadora i de gestió del projecte, però el BIT no tindrà un espai fix d'exhibició. En paraules de Bieito, "és un espai artístic sense barreres".

Una necessitat històrica

Bieito, principal instigador del projecte, va parlar de "necessitat" històrica quan es va referir a l'origen de BIT. "Ve de la necessitat de mirar cap enfora i que ens mirin", va dir. "Si no ens miren, estem una mica perduts". El director reivindica, amb aquestes paraules, "el talent de gent que necessita sortir, fer-se gran i portar a Barcelona, alhora, el mestissatge cultural que reclama la ciutat".

El BIT pretén produir a escala local i difondre a escala global

L'altre gran ítem de BIT és la creació entesa com els espectacles teatrals, musicals, instal·lacions, concerts que tractin la realitat que ens envolta. "El teatre necessita emocionar i crear pensament, l'entreteniment vindrà després", va proclamar. "Reflexionem de manera poètica o política, personal o social, provocadora o metafòrica".

El director artístic, que acaba la seva llarga etapa al Romea (des del 1999), va parlar d'utopia: "Treballar sense pensar en els índexs d'ocupació ho és", va comentar. "El teatre és tan vell com l'home, però queda molt per inventar i moltes químiques especials per crear".

Coproduccions internacionals

Quinze entitats d'Amèrica i Europa formen una xarxa de complicitats

En temps de crisi, tot plegat es fa possible des de la iniciativa privada, amb el suport incondicional de les administracions públiques. Ahir, en la presentació, tant el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, com l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van remarcar el suport que oferiran a un projecte que van coincidir a qualificar de "necessari". També el Ministeri de Cultura i l'Institut Ramon Llull col·laboren a arrodonir, amb un màxim del 25%, un pressupost que serà de 500.000 euros aquest 2011, 850.000 per al 2012 i un milió per al 2013.

Daniel Martínez, director del grup Focus, va insistir en la complicitat entre produccions públiques i privades, i va destacar la importància de "produir a escala local i difondre a escala global".

La col·laboració entre companyies internacionals serà (i està sent) total. El primer espectacle, El gran teatre del món, n'és el millor exemple. S'estrenarà al Freiburg Theater, coproductor amb el BIT, i després es veurà a París, Barcelona, Madrid, Almagro i Nova York. Seguirà Forest, un espectacle a partir de textos de Shakespeare, amb direcció de Bieito i en català i anglès, que s'inaugurarà el 27 d'agost del 2012 a Birmingham, coincidint amb l'Olimpíada Cultural de Londres. Entre els espectacles que seguiran veurem Àlex Rigola, Andrés Lima i David Marton dirigint tres peces de Llull, i Julio Manrique al capdavant de Moviments.