Barcelona guanya les primeres batalles contra els reincidents

No fer servir mai la violència. Estar tranquil i a laguait. Esperar fins que la víctima es distregui. Només llavors sha dactuar, amb sigil, sense estridències. Aquestes eren fins ara les regles dor dels carteristes. Lobjectiu, apoderar-se dels objectes dels més despistats però sortir-ne gairebé indemne. Com a molt, enfrontar-se a una detenció si el que es roba correspon a un delicte de furt, és a dir, a més de 400 euros. Barcelona està lluitant des del 2005 perquè aquesta impunitat tingui els dies comptats.

Dimarts passat, a petició de CiU, el Govern central va acceptar que la futura reforma del Codi Penal inclogui un agreujant de pena per als lladres multireincidents. Però Barcelona no ha volgut esperar. Des de fa cinc anys quan els Mossos dEsquadra van arribar a la capital catalana existeix el Grup de Multireincidents, especialitzat en els individus que han fet de la petita delinqüència el seu modus vivendi. Fruit daquesta iniciativa són detencions tan sonades com els top 6, els sis delinqüents més actius de la ciutat, o les del grup que satansava als turistes fent-se passar per agents de policia.

La policia catalana enxampa el 60,65% dels furts in fraganti

Linspector Ramon Grasa, cap de lÀrea Territorial dInvestigació de Barcelona, explica que lobjectiu és demostrar que aquests lladres no són ocasionals, sinó que viuen del furt. "El que hem fet és tramitar atestats molt complexos i informar-ne la Fiscalia", afegeix Grasa. Això els dóna armes per empresonar-los.

"No són gent que "ha tingut un mal dia", diu la intendenta Rocío Rubio, cap de la comissaria de lEixample, sinó persones que acumulen desenes de detencions i coneixen perfectament la legislació: menys de 400 euros, falta de furt; més de 400, delicte de falta. En ambdós casos, el que sol passar és que les imputacions i les multes sacumulen i els lladres continuen al carrer, robant.

Es considera delicte de furt si se sostreuen més de 400 euros

Dehva, una de les últimes multireincidents detingudes, ha estat 48 vegades arrestada, 132 identificada i li consten 40 imputacions. Però lúltim delicte li ha sortit més car que de costum. Els Mossos han pogut acreditar davant de la fiscal de Ciutat Vella, Carmen de Frutos, que Dehva viu de la picaresca. I ara és a la presó.

En els últims tres mesos, la policia catalana ha fet 1.200 detencions de reincidents i els arrestos han crescut un 13,38% respecte al mateix període de lany passat. A més, el 60,65% de les detencions practicades es fan in fraganti. En canvi, les denúncies per delictes de furt han baixat un 2,63% i les faltes un 5,56%, segons va explicar fa dues setmanes el comissari en cap de la regió policial metropolitana de Barcelona, Joan Carles Molinero.

L objectiu, va dir, era "aportar dades objectives" per contrarestar la sensació dinseguretat que tenen molts ciutadans de Barcelona. No obstant això, tant Molinero com la resta del cos tenen clar que els furts "són el principal problema de delinqüència de la ciutat" i és per això que els esforços van encaminats en aquesta direcció.

Albert Hospital és un dels agents que cada dia surten a passejar per "les zones calentes" de Barcelona, on es concentren les aglomeracions de gent i els turistes. "Els detectem i intentem que ells no ens vegin; estan pendents de la víctima, de la gent", explica aquest agent, que pot arribar a caminar fins a 20 quilòmetres al dia. Barcelona amunt, Barcelona avall. De vegades disfressat de turista, de vegades de ciclista, la qüestió és no semblar un mosso. I no ho sembla. "Ara macabo de tallar els cabells, però abans els portava llargs", explica mentre es fa una cueta. Rubio diu que és important que els agents passin desapercebuts perquè aquest tipus de delinqüent "detecta les actituds [dels policies]".

Tant Hospital com la seva cap rebutgen les generalitzacions i fugen dels gran titulars: "Entre un 50% i un 60% són estrangers", diu Rubio, és a dir, la petita delinqüència, no sap de nacionalitats. Això sí, els estrangers acostumen a treballar en grup i els espanyols prefereixen treballar sols; a tot estirar, amb un còmplice. El que tots tenen en comú és la cerca del més badoc.

El Govern central també ha anunciat aquesta setmana que rebaixarà de quatre a tres les faltes que constitueixen un delicte. Però lluny de deixar-se enlluernar, el jutge Santiago Vidal creu que "això no servirà de res, el que sí que necessitem és un registre central de faltes. Fa un any que el van prometre! ", es lamenta.

I quan es pregunta a Hospital si aquestes mesures evitaran que els reincidents surtin al carrer, arrufa el nas i encongeix les espatlles.