'Bé, comencem o què?', va preguntar l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, al grupet de periodistes i regidors que comentaven la jugada davant del Saló de Plens. Passaven un parell de minuts de les deu del matí, l'hora fixada per celebrar un ple històric a l'Ajuntament de Barcelona: el darrer que lideren els socialistes després de 32 anys. No hi havia nervis, però sí ganes de començar. I acabar. Ganes de passar pàgina i de no allargar el patiment dels que han perdut les eleccions però encara no es poden retirar i el dels que les han guanyat però encara no es poden posar a treballar.

El ple d'ahir era només perquè els regidors que no continuaran durant la propera legislatura es poguessin acomiadar. En total eren 12, gairebé una tercera part del total. Alguns acabaven d'arribar i substituïen companys que ho havien deixat a mitja legislatura, però altres eren històrics i han passat mitja vida dedicats a la política. Hi va haver llàgrimes, aplaudiments, felicitacions i gremialisme. Gairebé tots sempre hi ha excepcions es van llançar floretes a tort i a dret, i van destacar que, malgrat les diferències polítiques, al llarg d'aquest temps hi hagut una bona entesa. I és que ahir els regidors també van intentar passar la pàgina de les tensions i els retrets acumulats durant el mandat.

Abandonen el seu lloc 12 dels 41 regidors, gairebé la tercera part

Sense cap mena de dubte, el moment més emotiu va ser el comiat d'Imma Mayol, després de 12 anys a la casa. La dirigent ecosocialista va destacar la feina feta però quan va arribar al torn dels agraïments li va començar a tremolar la veu: 'A la Montse, la meva fantàstica secretària', va dir. I llàgrimes. Els fotògrafs i les televisions es van afanyar a immortalitzar la imatge que buscaven i Mayol, que amb els anys de política ha après a defensar-se la mar de bé, va etzibar: 'No cal que em feu les fotos quan em cauen les llàgrimes'. Mayol, que ja fa un parell de setmanes que s'ha empadronat a Palma, a Mallorca, ja fa setmanes que se sentia més fora que a dins però ahir no va poder amagar l'emoció. També va tenir paraules per a l'oposició, sobretot per als que han format part del 'dream team del medi ambient'.

També va ser especialment emotiu l'adéu dels regidors d'Esquerra. Aquest va ser un adéu més aviat comunitari, ja que se'n van acomiadar tres de quatre. Marxen Ester Capella, Ricard Martínez i Xavier Florensa i només continua Jordi Portabella, que, a partir d'ara, arran dels dos regidors aconseguits a les eleccions, només està acompanyat per Laporta.

Alguns dels que s'acomiadaven no van poder evitar les llàgrimes

En el torn de veu dels presidents de grup, al final de tot, Portabella va explicar que quan va demanar als seus regidors que deixessin d'ocupar els primers llocs de la llista per cedir-lo a Joan Laporta, ells 'ho van acceptar amb generositat, en nom d'un projecte polític'.

En acabar el ple, Florensa, el regidor més jove de l'Ajuntament, explicava que farà vacances i que, a partir d'ara, mirarà els plens per televisió. 'Se'm farà estrany', reconeixia. També van ser emotius els acomiadaments de la popular Maria Lluïsa Ibáñez i de les socialistes Montserrat Ballarín i Gemma Mumbrú. Els també socialistes Roger Pallarols i Ramon Nicolau van mantenir més les formes, a diferència de Francesc Narváez, el regidor més antic. Abans d'entrar Narváez deia que tenia ganes de retirar-se però que li feia cosa. Davant de la resta de regidors, en el seu discurs, va recordar que ell va arribar a Catalunya amb només 10 anys dins del tren conegut com el sevillano i que va començar 'a servir la ciutat' com a agent de la Guàrdia Urbana. Amb els anys va entrar a l'Ajuntament com a regidor de Joventut, va ser conseller de districte i, finalment, regidor de Sant Martí. A mesura que parlava, Narváez s'anava escalfant i va acabar dient: 'A Sant Martí m'he sentit com l'alcalde del meu poble i he arribat a exercir d'aquesta manera, ho reconec'. Davant de les rialles de la resta, Hereu va afegir: 'En dono fe'.

Però per molt que la majoria dels regidors insistissin a fer un ple de bon rotllo, no tot podia ser de color rosa. En el moment més àlgid de les bones paraules, quan ja fins i tot s'havia lloat el paper de la premsa, va ser el torn del tinent d'alcalde Ramon García-Bragado. De tots els regidors que no repetiran, ell és el que ha tingut més temps per pair-ho. Ara fa un any, la jutgessa que porta el cas de l'hotel del Palau de la Música va decidir imputar García-Bragado, que era regidor d'Urbanisme, mentre es tramitava la polèmica requalificació de l'espai. Va ser llavors quan ell ja va decidir que no es tornaria a presentar. Ahir, durant el seu comiat, no va voler obviar-ho. Va denunciar estar 'injustament imputat' i va afegir: 'Sóc ben conscient que mai fins ara cap altre regidor s'havia trobat en una situació similar, però hi haurà un dia en què aquest tema arribarà al final i aquell dia algunes persones tornaran a aquest consell plenari per participar en les conclusions'. Aquesta frase ja no la va aplaudir tothom. Alguns regidors van considerar després que 'no era el moment' per llançar retrets.

Un altre regidor que tampoc es va deixar estovar pel bon rotllo va ser Alberto Fernández Díaz, líder del PP a Barcelona. Tot i que se suposa que hauria d'estar content després d'haver aconseguit el màxim nombre de regidors a Barcelona en tota la història del PP, Fernández Díaz va fer un discurs dur i en cap moment no li va tremolar la veu. Va acusar el govern sortint 'd'ineficaç' i va retreure a l'alcalde el desastrós referèndum de la Diagonal. Molts regidors no el van aplaudir i més aviat es van quedar parats davant de les paraules del líder popular.

Els encarregats de tancar el ple del bon rotllo van ser Xavier Trias i Jordi Hereu. El líder convergent va reconèixer que és possible 'que la gent del carrer' no entengui que els polítics de diferents formacions es llancin tantes floretes però, segons va dir, la política 'genera amistat i relació per sempre'.

L'alcalde Jordi Hereu, en la seva última intervenció com a president del ple, va donar les gràcies als regidors, delegats i funcionaris i va recordar que 'ha estat un mandat dur, sobretot per als ciutadans' a causa de la crisi. A parer seu, 'aquest consell plenari ha estat a l'altura del moment que li ha tocat'.