Catalunya ha viscut en aquest inici d'any un augment inusitat dels crims. El mes de gener va tancar amb 15 homicidis, o el que és el mateix, un cada dos dies. Malgrat que encara és d'hora per poder marcar una tendència, la xifra de morts violentes suposa ja gairebé el 20% de les que es van registrar durant tot l'any passat, i han estès la commoció per diversos punts del país.

En el tràgic balanç hi tenen un especial pes les víctimes de la violència masclista. En aquest cas, la proporció és encara més esfereïdora. Les sis dones mortes sumen ja el 60% dels casos del 2011, quan encara queden 11 mesos per endavant per acabar l'any.

Gairebé la meitat de les morts s'han produït dins de l'àmbit familiar

Aquestes són dades que superen els darrers còmputs realitzats, però els experts coincideixen a assenyalar que es necessiten sèries més llargues per determinar si estem davant d'un augment real de la criminalitat. Joan Josep Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona (UB), apunta que 'un mes és una sèrie massa curta. Si jo en un dia he ensopegat tres cops al carrer no puc dir que en un any ho faré 900 vegades'. Per això, és partidari d'esperar per veure si aquesta tendència es manté. Si fos així, seria llavors l'hora d'estudiar en profunditat quins factors podrien estar influint en l'increment de les morts violentes.

'Crec que aquestes són dades excepcionals, que surten dels patrons. Si veiem que en un any això es dobla hauríem de veure què passa. Ara, és esfereïdor, clar', sentencia el catedràtic, que coordina el màster en Criminologia, Política Criminal i de Seguretat de la UB. Tot i això, Queralt des­­­­taca que els fets violents s'han concentrat al gener a Catalunya, i que per exemple a França només se n'han produït 'un o dos'.

Set de les morts, gairebé la meitat, s'han produït en l'àmbit familiar. A més de les sis dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles, l'estadística la completa l'homicidi d'un nadó, una nena de cinc mesos que presumptament va ser ofegada per la parella de la seva mare, que va ser detingut. La mare no havia presentat cap denúncia contra ell, encara que sobre el presumpte homicida hi pesava una ordre d'allunyament de la seva excompanya sentimental.

'Crec que són dades excepcionals, però són esfereïdores', valora un catedràtic

La falta de denúncies prèvies ha estat també una constant en les sis dones mortes per violència masclista. És per això que el Departament d'Interior ha lamentat públicament les escasses possibilitats d'haver evitat els assassinats, i els Mossos han engegat una campanya per demanar a les víctimes de maltractaments que denunciïn i, el que potser és encara més important, que el seu entorn tant familiars com veïns alertin la policia quan detectin agressivitat en l'entorn familiar.

'El sistema penal i les respostes que dóna als delictes és de culpa i càstig. Denunciar situacions de conflicte és més fàcil quan existeix una certa distància relacional, però entre persones amb una distància relacional curta costa molt més', explica el doctor en Sociologia de la UB, Diego Torrente. Màster en Política de Justícia Criminal, Torrente posa en relleu que les dificultats econòmiques poden representar un factor de tensió emocional en la parella, però què el que realment té un pes definitiu en els casos de violència masclista són 'les situacions de dominació, l'intent de control de l'home cap a la dona, què és el cas més comú'.

El mòbil sentimental és també la principal hipòtesi sobre la qual treballen els Mossos en el cas del triple crim al carrer Sardenya de Barcelona, on van morir una jove de 16 anys i els seus dos avis. A Olot, una dona d'origen indi també moria després de rebre diverses punyalades. Els familiars de la víctima van apuntar al robatori com a possible mòbil del crim.

La dramàtica xifra la completen quatre homicidis produïts en el context de baralles o discussions. Dos homes van morir apunyalats en un bar de l'Hospitalet de l'Infant l'11 de gener. El responsable del local va ser detingut com a presumpte autor del doble homicidi. Segons les primeres investigacions, l'homicida i les víctimes es coneixien. Un jove senegalès moria també a principis de mes suposadament a mans d'un home d'ètnia gitana, després que aquests discutissin perquè un grup de subsaharians jugaven a futbol davant la casa del presumpte homicida.

El context català està marcat irremeiablement per la crisi i el creixent atur, però els experts opinen que aquest no és un factor que determini un augment de la criminalitat. Segons Torrente, en un repunt de la delinqüència hi poden tenir un paper destacat les situacions d'exclusió social severes, però aquestes es veuen traduïdes fonamentalment en delictes contra la propietat, com ara robatoris i atracaments. 'Si la crisi es perllongués es produiria un augment de la tensió social, que derivaria en un repunt de la violència col·lectiva, però no de la violència interpersonal', valora.

La comparativa dels nivells delinqüencials de tot tipus de delictes amb el creixement del PIB revela un augment similar en ambdós casos. Així, en la mesura que el PIB ha anat creixent des de l'any 1975 fins a l'actualitat, el nombre de delictes i faltes per cada mil habitants ha crescut en una proporció anàloga. I és que malgrat que ha augmentat la riquesa, també ho han fet les desigualtats.