El clam contra les retallades desborda la plaça Sant Jaume

Des del balcó que dóna al seu depatx, Artur Mas tenia ahir una vista magnífica de la protesta que va desbordar la plaça de Sant Jaume i les previsions més optimistes dels organitzadors. Entre 10.000, segons la Guàrdia Urbana, i 20.000 funcionaris, segons els càlculs dels sindicats, es van unir davant les retallades que el Govern català ultima per als pressupostos d'aquest any. El president podia veure les pancartes de les protestes i alguna bandera republicana el mateix dia que es commemorava el 80è aniversari de la proclamació, sentir l'insistent so dels xiulets i, fins i tot, escoltar una consigna que no és que sonés moltes vegades, però que quan ho va fer va ser contundent. "Boi [Ruiz], dimissió".

Una ferma referència al seu conseller de Salut, que està copant el protagonisme de la tisorada perquè gestiona un terç de tot el pressupost de la Generalitat, perquè té a les seves mans una matèria sensible com és la salut pública i perquè els seus interlocutors l'acusen, fent cas omís a l'exercici d'escoltar, de posar en perill la sanitat pública.

Les consignes de la protesta s'acarnissen amb el conseller Ruiz

Infermeres i metges van encapçalar una convocatòria que ahir es dirigia als 180.000 funcionaris de la Generalitat. I els organitzadors els sindicats CCOO, UGT i IAC es van marcar un punt en el seu pols amb l'executiu, que manté la intenció de retallar un 10% la despesa per eixugar part de l'alt dèficit autonòmic. Entre els convocants no hi ha cap intenció de permetre que es posi fi a aquest trident que acaben aportant els serveis públics: "Ocupació, justícia i solidaritat", com recordava el manifest. I si no tenen intenció de permetre-ho és perquè es tem que mentre s'actua en aquesta línia, el Govern de CiU aposta per "privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues", com va clamar la sociòloga Marina Subirats, encarregada de la proclama que posava punt final a l'acte. Ahir es patia bastant pels serveis socials, fins al punt d'escenificar un minut de silenci que va permetre descansar les oïdes.

La plaça de Sant Jaume i els seus voltants van prendre el relleu a les múltiples protestes que s'han viscut aquesta última setmana als centres hospitalaris catalans, que ja coneixen les propostes dels seus gerents per afrontar l'ajust. I potser es va convertir en el pròleg a la "conflictivitat" que auguren els sindicats davant la incertesa i la falta de concreció a Ensenyament. Els representants sindicals es fregaven les mans davant la resposta que pugui tenir la marxa ciutadana convocada per al pròxim 14 de maig, en què es pretén estendre la crida a la participació al conjunt de la ciutadania.

"No és just que per problemes econòmics conjunturals es vulgui fer una reforma estructural que tiri per terra tot el model social que ha costat tants anys", va proclamar el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego. "Si Mas no pren nota i segueix ancorat en la prepotència, sense consultar, les protestes continuaran", va amenaçar el secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. Els missatges de la resta de representants similars van anar en la mateixa línia.

El manifest alerta contra "privatitzar guanys i socialitzar pèrdues"

Fruit de l'acte unitari, el centre de Barcelona va tornar a quedar col·lapsat. Pels carrers dels voltants de Sant Jaume gairebé no es podia caminar. I les marxes organitzades a corre-cuita des de diferents centres hospitalaris de Barcelona fins a les portes del Palau de la Generalitat van complicar una altra vegada el trànsit a la capital catalana. Fins i tot, quan es va acabar l'acte oficial, un grup de mig miler de persones van seguir el camí que els duria fins a les portes del Parlament.

Les massives protestes a la sanitat, on gerents i treballadors consideren desproporcionat l'estalvi proposat, s'estan convertint en un exemple a seguir en la resta d'àmbits de l'administració, sobretot després que Miquel Vilardell, principal assessor en matèria sanitària del president de la Generalitat, censurés la manera com s'estan fent les coses per aplicar el pla de xoc. Des de llavors, Mas ha reaccionat i el Govern s'ha vist obligat a mostrar un acord que blindés l'essencial dels serveis sanitaris: atenció primària, urgències i malalties greus. A més d'agafar més aire per analitzar les retallades en la salut pública.

Senyal d'aquest nou context, el Servei Català de la Salut va comunicar ahir als seus interlocutors la supressió d'una reunió que estava programada per al pròxim dilluns i en la qual es preveia que es donessin ja dades més concretes sobre com afectarà la minva de recursos al sistema. La trobada haurà d'esperar ara deu dies més, fins després de les vacances de Setmana Santa, temps que haurà de fer servir el Departament de Salut per tornar a analitzar els seus plans.

Les al·legacions dels gerents dels hospitals han obtingut les seves al·legacions. Ahir mateix, el Consorci de Salut i Social de Catalunya va reclamar un mínim de dos anys per aplicar el pla de contingència encarregat per Salut. D'una altra manera, "la precipitació en el seu disseny i aplicació pot significar cometre errors de conseqüències greus i irreparables", va assegurar el director general, Ramon Cunillera del Consorci.

En vista de l'èxit de la protesta, els sindicats no van ser els únics que van celebrar l'acte. L'oposició en bloc, inclòs el PP, va fer ahir acte de presència a la plaça de Sant Jaume. I l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, fins i tot va obrir el seu balcó perquè fotògrafs i càmeres prenguessin les millors imatges. El seu balcó contrastava amb el de Mas, buit. Però ahir tot se sentia a Sant Jaume.