Compte enrere a Can Batlló

Comença el compte enrere per transformar Can Batlló en un espai ciutadà. L'entrada dels veïns dissabte passat per gestionar una nau del recinte fabril de la Bordeta ha estat el primer pas per engegar un projecte que fa 35 anys que s'endarrereix. Ha estat un pas de pardal, però té una gran càrrega simbòlica. Dijous passat, la pressió veïnal i les amenaces d'ocupar Can Batlló pel broc gros davant la manca d'interès per executar la reforma van aconseguir que la propietat, la immobiliària Gaudir, cedís a la ciutat una nau de 1.500 metres quadrats per fer-hi una biblioteca i dos casals, un per a joves i un altre d'avis.

Dissabte al migdia, a la confluència dels carrers Amadeu Oller i Constitució. Prop d'un miler de persones entren a Can Batlló darrere un puny tancat gegant que havia de servir per obrir les portes en cas que la propietat no s'hagués assegut a negociar. No va ser així, i durant el cap de setmana els veïns han fet seu per primer cop Can Batlló. El recinte es va omplir de castellers, diables i actuacions musicals. Ahir al matí, a la nau cedida, ja s'hi podien veure unes poques desenes de llibres i fotos antigues del complex industrial. Segons el membre del Centre Social de Sants Jordi Soler, "és el principi de la fi del microcosmos de Can Batlló", el primer pas perquè en un futur no gaire llunyà siguin realitat la vintena d'equipaments, les zones verdes i 1.656 pisos, dels quals prop de 700 seran públics o per a col·lectius que necessiten una cura especial.

La propietat ha cedit una de les naus a la ciutat davant l'amenaça d'ocupació

Can Batlló va començar a funcionar com a teixit i filat de cotó el 1878 de la mà de l'industrial Joan Batlló. El recinte ocupa 14 hectàrees del barri de la Bordeta. El 1943, la fàbrica es va vendre a l'empresari Julio Muñoz Ramonet, que amb els anys va acabar transformant el recinte industrial en un microcosmos, amb petits tallers, magatzems i habitatges.

Carles Sabaté va treballar a la caixa de Can Batlló durant cinc anys, entre el 1958 i el 1962, i entre les moltes vivències recorda les visites de Muñoz Ramonet fumant el seu havà. "Un cop va arribar amb cinc cotxes negres. Només donava la mà a dos encarregats sense treure's els guants. Un era el meu pare".

L'Ajuntament planteja ara impulsar l'execució del pla urbanístic en lloc de la iniciativa privada

Sabaté va entrar a Can Batlló amb només 14 anys. "Pagàvem el sou setmanalment en un sobre. Un operari podia cobrar unes 250 pessetes, i un oficial primer especialista, 302,50". Hi havia dones que esperaven la sortida dels seus marits per disposar de diners per anar a comprar. En aquella època treballaven a Can Batlló més de 1.800 persones, bona part del barri de la Bordeta. "Només de la meva família hi van tenir feina sis persones. El meu pare, Màxim Sabaté, hi va passar 25 anys, i a la caixa vaig conèixer la meva dona, la Maria Teresa". Cada setmana hi havia una desena d'accidents laborals.

Des del 1976, el recinte està afectat per una reforma urbanística. L'entrada dels veïns hauria de ser el primer pas per començar a veure la llum al final del túnel. Però la transformació es preveu força llarga i feixuga. Fins ara, el projecte l'havia d'impulsar la iniciativa privada. La immobiliària Gaudir havia d'edificar-hi un miler de pisos de renda lliure i els beneficis havien de servir per pagar la construcció dels equipaments. Però la crisi ha acabat congelant el pla.

La regidora de CiU Sònia Recasens ara vol que sigui l'Ajuntament qui impulsi la transformació i no pas un privat. Amb tot, el canvi de sistema jurídic l'haurà d'aprovar el plenari municipal al setembre i tardarà uns sis mesos a tramitar-se. La plataforma veïnal veu amb bons ulls que sigui el consistori qui executi la reforma. Podria ser una manera de desencallar-la definitivament.

El més urgent és pagar les indemnitzacions, uns cinc milions, dels sis industrials i veïns que queden a dins. Això ha de permetre buidar el recinte i començar els treballs. La idea és que l'Ajuntament avanci els diners i després els reclami a la immobiliària. El veïns també demanen accelerar la construcció del CAP de Magòria tot i que segons la Generalitat es veurà afectat per les retallades i dels dos blocs que han de servir per reallotjar els residents afectats per la reforma.

Miquel Gombau va néixer a Can Batlló fa 68 anys. Gombau és un dels darrers veïns que queden al complex. Viu amb la seva dona en una casa baixa feta l'any 1848. "Des de fa 35 anys no podem fer obres a casa. L'última la va fer el meu oncle a principis dels vuitanta. Els habitatges s'han anat degradant. Quan plou, cau aigua al passadís d'accés a la casa". Tant Gombau com la seva dona viuen amb por i angoixa i tenen ganes de traslladar-se. Difícilment serà abans del 2013.

Entre els equipaments previstos figuren el Museu de l'Urbanisme (que ha d'executar el Govern de l'Estat en una nau de titularitat municipal), una escola bressol, un CEIP, una residència per a la gent gran amb centre de dia, el complex esportiu de la Bordeta i un nou camp de futbol. La reforma també inclourà un gran parc de 4,7 hectàrees.

El que aixeca més dubtes és la nau central. En un principi, s'hi havia d'instal·lar la conselleria de Medi Ambient, però el Tripartit ho va descartar uns mesos abans de les eleccions autonòmiques. L'actual Govern de la Generalitat no mostra gaire interès per l'espai i de moment descarta ubicar-hi cap altre servei, expliquen fonts de Patrimoni. "A nosaltres mai ens havia agradat la idea de la conselleria. Voldríem fer-hi una ciutat de cooperatives, amb noves tecnologies, per donar més vida al barri", comenta el veí Jordi Soler. També volen proposar que pugui acollir la Casa de la Fotografia, amb arxius i sales d'exposicions.