El 'consell de savis' recepta liberalisme contra la crisi

En resposta a les demandes de l'oposició i dels sindicats, el Govern els va fer arribar ahir el document que servirà de base per a la reunió de la cimera econòmica de divendres. Es tracta de l'informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), el grup d'experts que va nomenar l'executiu per assessorar-se sobre com fer front a la crisi. El plec proposa mesures com ara crear un únic contracte amb indemnitzacions "moderades", reformular els impostos per no penalitzar l'activitat econòmica, establir mesures de copagament tant en la sanitat com en l'educació, i concertar amb les empreses les actuacions per fomentar l'ocupació. Els partits d'esquerres i els sindicats van qualificar immediatament de "neoliberals" aquestes primeres indicacions.

El document, elaborat pels 19 experts que integren el CAREC catedràtics, economistes i representants d'entitats de caire econòmic i que encapçala el president d'Abertis, Salvador Alemany, fa diverses propostes per resoldre aspectes com són l'ocupació, el finançament i la productivitat i generar una major confiança.

Els experts advoquen per la concertació de les accions de formació

Per tal de millorar l'ocupació, els experts es mostren partidaris d'identificar els nous sectors que creen llocs de treball. Les accions formatives per reconduir els treballadors cap a aquests nous sectors s'haurien de concertar amb els col·legis professionals, les organitzacions empresarials i el tercer sector. Però qualsevol actuació ha de comportar la creació de llocs de treball en una empresa privada i ha d'evitar "en tots els casos possibles una càrrega pressupostària addicional".

La rehabilitació d'habitatges, els serveis d'atenció domiciliària a persones dependents i infants i la construcció de residències són alguns dels àmbits que s'assenyalen com a nous generadors de feina. Alhora, el CAREC proposa l'adopció d'un contracte únic amb indemnitzacions "moderades" com a mesura per reduir l'elevat nombre de contractes temporals i posar fi "als elevats costos salarials" per "l'alta protecció dels indefinits". Els experts no defineixen com ha de ser aquest contracte únic, si bé consideren que la indemnització per acomiadament no hauria de ser superior a la mitjana europea. També es mostren partidaris de descentralitzar la negociació col·lectiva i posar fi a la "rigidesa salarial" i desvincular els augments del comportament de l'IPC perquè els sous "són poc sensibles al cicle econòmic". Per això l'ajustament davant de situacions adverses es produeix amb acomiadaments més que amb rebaixes salarials.

El grup d'experts també advoca per reformular els tres grans impostos: el de societats, per tal que no afecti la solvència de les empreses i inclogui bonificacions a les inversions en R+D; l'IVA, per tal d'ajustar-lo a l'ingrés real; i l'IRPF, en la línia d'"evitar la discriminació en termes de pressió fiscal entre tipus de rendes".

Defensen que qualsevol mesura ha d'evitar suposar un nou cost públic

En qualsevol cas, el CAREC recomana a l'Administració que no impulsi cap programa o nou servei que representi una despesa, llevat que ho avali un estudi que analitzi la relació entre cost i efectivitat. A banda d'assenyalar que la prestació de serveis es derivi cap a l'empresa privada, "que pot ser més eficient i econòmica", considera adient que no només els centres sanitaris, sinó també els educatius complementin "amb taxes i preus públics regulats tots aquells serveis fora de catàleg del finançament bàsic acordat".

Per solucionar les dificultats de les empreses per aconseguir líquid, la recepta passaria per desenvolupar alternatives de finançament als bancs i caixes, com ara les societats de garantia recíproca, que poden actuar d'avaladors de l'emissió d'obligacions que les empreses facin en el mercat de capitals.

A banda de les mesures apuntades, el document considera necessari millorar el model de finançament de Catalunya, que "hauria de disposar d'un model propi, com ho és el concert econòmic al País Basc i Navarra".

El president, Artur Mas, es va mostrar confiat que de la trobada en sortiran propostes concretes. Però a priori, i segons les primeres reaccions, el contingut de l'informe "allunya més que apropa les posicions", tal com va explicar la portaveu de CCOO, Dolors Llobet, que va considerar el document "massa teòric" i poc afavoridor de les polítiques públiques. "Aspectes com el paper que ha de jugar el sector públic, la fiscalitat o el mercat de treball estan als antípodes d'un projecte socialdemòcrata com el que defensa el PSC", segons va assenyalar el diputat socialista Jaume Collboni. ICV va titllar d'"ultraliberal" el document, fins al punt de considerar que fa "impossible el consens". PP i ERC també van rebutjar les propostes com a base de la cimera. ERC la va considerar "una carta als reis de la patronal" i el PP va rebutjar "discutir amb assessors".