Cop de la UE a l'etiquetatge en català

La carn de porc, de xai, de cabrit o de pollastre comprada a la Unió Europea haurà d'incloure per llei alguna referència del país d'origen en l'envàs. Però aquestes etiquetes, que com sempre hauran d'incloure una indicació concreta de la quantitat d'energia, greixos o proteïnes, no podran estar escrites només en català.

Així ho ha decidit el Parlament Europeu, que va rebutjar ahir una esmena proposada per eurodiputats catalans que demanava que es pogués etiquetar només en català. Pel Parlament Europeu, la transparència i la qualitat de la informació al consumidor han de prevaler en un àmbit tan sensible com el de l'alimentació, però la llengua en què es facilitin les dades sobre un producte determinat és una cosa secundària, fins i tot als estats membres amb diverses llengües cooficials.

Tots els diputats catalans, llevat d'Aleix Vidal-Quadras (PP), havien secundat l'esmena per evitar que l'etiquetatge afecti "milers d'empreses catalanes que etiqueten els seus productes alimentaris únicament en català", tal com va explicar l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, davant l'Eurocambra. Però el text final que s'ha aprovat, amb 606 vots a favor del total de 736, dicta que "els estats membres en els quals es comercialitzin aliments podran estipular que s'ofereixi als particulars informació en una o més llengües oficials a la Unió".

En altres paraules: com que el català no és un idioma oficial a la UE, tot i que és la llengua materna de milions de persones, l'etiquetatge en català no està garantit.

En un comunicat conjunt, els eurodiputats Ramon Tremosa, Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV-Verds) van lamentar el fracàs de la seva esmena, que ni tan sols va arribar a ser votada ahir en ser bloquejada en comissió parlamentària. A aquests tres diputats se'ls havien sumat d'altres, com ara Raimon Obiols i Maria Badia (PSC) i Santiago Fisas (PP). Tant ells com el comissari de Salut, John Dalli, reconeixen que la norma no altera de cap manera el règim lingüístic ja vigent, però sí que deixa en mans de "futurs governs espanyols" la capacitat de "prohibir el català com a llengua única en l'etiquetatge", segons el comunicat.

I la paraula futurs agafa un valor rellevant pocs mesos abans d'unes eleccions generals que, segons les enquestes, el Partit Popular té moltes possibilitats de guanyar. Segons Tremosa, un Govern que pretengui marginar el català de l'etiquetatge només haurà "d'utilitzar textos europeus per prohibir".

Les lleis en vigor ja obliguen a etiquetar en castellà. De fet, la capacitat del Parlament català per legislar sobre la matèria va quedar limitada en l'article de l'Estatut que insta a "promoure que les dades" d'envasos de "productes distribuïts a Catalunya constin també en català", però no només en català.

Aquesta nova derrota del català a Europa es deu, segons els eurodiputats de l'esmena, que en els últims tres anys, durant els quals es va tramitar la reforma sobre l'etiquetatge aprovada ahir, "el Govern espanyol no ha pressionat la resta d'estats membres per aconseguir que el català es pugui incloure en l'etiquetatge alimentari de la mateixa manera que les altres llengües de la Unió".

El text es va començar a tramitar el 2008, però la seva complexitat va portar els eurodiputats i el Consell l'òrgan que reuneix els governs a ajornar la seva adopció fins a la nova legislatura, que va començar el juliol del 2009. Segons fonts parlamentàries, l'esmena no va arribar al ple d'ahir perquè l'Eurocambra ja tenia un acord sobre el text amb el Consell i no es podien introduir modificacions un cop aprovat en comissió.

Segons la Comissió Europea, el text "no exclou l'etiquetatge d'aliments exclusivament en una llengua minoritària o regional, sempre que l'idioma sigui entès pels consumidors". Però amb el text aprovat ahir, l'Estat podrà imposar el castellà en virtut de l'oficialitat a Europa, una categoria que el català segueix reclamant.