D'aparellador a estanquer

Joan Muñoz treballava en una promotora dirigint projectes de grans dimensions i de pressupost molt elevat. Tot just acabar la carrera ja tenia feina. "La meva primera obra va ser de 3.000 milions" de les antigues pessetes, tal com explica. Aleshores era l'any 2000, i Muñoz es va encarregar d'urbanitzar un poble, una feina que es va prolongar durant quatre anys. "Eren temps de vaques grasses", recorda.

Però amb la crisi la feina va caure en picat. "Es van deixar de fer obres, i per les que es feien cobraves la meitat, tot i que tenies la mateixa responsabilitat", explica. Després es va trobar que bona part de les empreses de la construcció van passar a ser insolvents i van deixar de pagar els seus treballadors. "L'entorn era molt dolent, molt pitjor fins i tot que la imatge que ha donat la construcció".

En vista d'aquest escenari de futur poc prometedor, i amb molts amics a l'atur o sense cobrar, aquest jove de 32 anys no va voler quedar-se de braços plegats. Va optar per convertir-se en emprenedor. Primer va muntar una franquícia dedicada als inversors que volguessin invertir a la borsa nord-americana. S'hi va dedicar durant un any i mig. Però va coincidir que tampoc era un moment propici per a la borsa, de manera que va abandonar el projecte i va decidir canviar de sector.

Aleshores es va trobar amb una persona coneguda que traspassava un estanc a la seva ciutat, a Granollers. I va decidir agafar ell mateix les regnes del negoci. "No m'ho hauria imaginat mai", admet. Tot i no tenir res a veure amb la seva professió, assegura que la nova activitat el satisfà. "És molt més sòlid que la construcció. He recuperat l'estabilitat en els ingressos mensuals i veig un futur més clar", explica. Tot i això, opina que en aquest país "és difícil ser emprenedor perquè les administracions no et donen ca p facilitat".