Els mals del beure

Presentació important la setmana passada: el projecte de replantejament del concepte d'addiccions dins l'estudi d'Addiccions i Estils de Vida en l'Europa Contemporània (abreujat, Alice Rap). El projecte el lidera l'Hospital Clínic de Barcelona, i un dels replantejaments més importants a què es refereix el nom és el de la consideració de l'alcohol. No ha estat fins ara que, per causes tant sanitàries com estrictament econòmiques, es fan palesos els estralls causats per l'excés de consum d'alcohol.

El subdirector general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, Joan Colom, ha declarat, arran de la presentació d'aquest projecte, que en la lluita contra el tabac "un element molt important ha estat la percepció del risc per als no fumadors". Colom és del parer que això, aplicat al cas de l'alcohol és a dir, la percepció del mal que pot provocar als altres més que no pas a un mateix, pot aconseguir el mateix efecte positiu.

A diferència del que passa amb els fumadors, la societat no es divideix entre els que beuen i els que no

Francament, ho veiem difícil. La veritat és que no han estat els fumadors actius els que han reconegut el mal que provocaven en els fumadors passius. Ha estat la protesta contínua d'aquests darrers, quan han tingut veu, el que ha provocat que es reconegués més ràpidament el seu dret. I pel que fa a l'alcohol, això serà molt més dificultós perquè, a diferència del tabac, la societat no es divideix entre bevedors i no bevedors. La majoria de la població és bevedora en un moment o altre. I, a més, l'efecte no és visible fins que no es produeixen mals grans i definitius: accidents de trànsit, baralles al carrer amb resultats greus... Si no és així, les alarmes no es disparen. Per exemple, en una discoteca o fins i tot en un restaurant, que el teu veí begui més del compte, mentre no molesti, t'és igual. En el mateix àmbit, un fumador, si es posa a fumar, pot ser que ja molesti. A canvi, un fumador, pel simple fet de ser-ho, no provocarà cap accident de trànsit ni es comportarà estúpidament pel carrer. Són fenòmens diferents, i està bé que es replantegi el tractament de l'addicció a l'alcohol.

Ara bé, que el senyor Colom cregui que d'aquí cinc o deu anys es començarà a notar un canvi d'actitud positiu en la població (en el mateix sentit que l'esdevingut amb el tabac) ho trobem molt optimista. Perquè, a més a més, cal afegir-hi els factors tradicionals i culturals, que no hi ajuden. I encara hi ajuda menys l'existència d'interessos econòmics molt importants relacionats amb la indústria de l'alcohol. Segons Antoni Gual, cap de la unitat d'addiccions de l'Hospital Clínic i coordinador de l'Alice Rap, un 10% de les malalties dels europeus estan associades d'una manera o altra al consum d'alcohol. La xifra espanta per les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials que implica. Però, igual que el canvi d'actitud dels fumadors no va ser definitiu fins que no es van prendre mesures dràstiques (entre les quals hi ha la pujada contínua de preus), amb l'alcohol passarà igual. Ha fet més per la conscienciació dels ciutadans l'augment dels controls d'alcoholèmia (amb les conseqüències derivades) que no pas les campanyes sagnants promogudes per la direcció general de Trànsit. De tota manera, la mateixa existència d'aquest projecte europeu ja indica el començament d'un camí imparable.