Els sindicats amenacen d'anar als tribunals

Amb les negociacions entre la Generalitat i els sindicats trencades des del desembre, les noves retallades del Govern, que afecten de nou els treballadors públics, es troben en aquests moments en el debat parlamentari previ a l'aprovació dels pressupostos. Els tres sindicats que representen els empleats públics, UGT, CCOO i IAC, no llancen la tovallola i miren d'influir fins on sigui possible per rebaixar les pretensions d'un executiu que, de moment i fins que s'acabi el tràmit de les negociacions polítiques, declina fer cap declaració sobre el cas al·legant que tot és provisional i subjecte a modificacions.

Els sindicats sí que parlen per denunciar la manca de concreció de l'administració catalana. Hi ha acord, però, per concloure que en conjunt les noves retallades poden significar un 10% de rebaixa que s'afegiria a la que ja va aplicar el Govern Zapatero del 5% i a les posteriors congelacions. Hi ha voluntat de dur el tema al tribunals si és necessari . "Estem en un Estat de dret que sortosament té normes i estem disposats a defensar-nos iniciant una batalla jurídica", diu el representant de la UGT, Xavier Casas. També es prepara una manifestació per aquest mateix dimecres.

Els representants dels treballadors demanen concreció al Govern

Fins i tot, Josefina Pujol, coordinadora de l'àrea pública de CCOO, afirma que el Govern ja ha aplicat, abans d'hora, alguna de les mesures anunciades, com és la retirada dels xecs menjador. Denuncia també la manca de concreció del Govern i la falta de voluntat política real de negociar amb els sindicats.

Coincideix en aquest aspecte amb Luis Blanco, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC): "En cap de les trobades amb el Govern hi va haver manera de concretar". Blanco entén que l'executiu català busca deliberadament aprimar el sector públic per engreixar el privat, en una "externalització dels serveis en favor del sector privat que acabarà repercutint en la qualitat del mateix servei".

L'executiu planteja un any més l'acomiadament de treballadors interins

Blanco lamenta també que s'hagi de castigar els funcionaris i el treballador públic en general "en lloc d'anar a l'arrel del problema, el sector financer i el seu sistema". En la mateixa línia es pronuncia el representant d'UGT, Xavier Casas: "Cada cop es veu més clara la intenció privatitzadora del Govern català".

Entre les 19 mesures que proposa el govern, la més polèmica i alhora mancada de concreció és la de la revisió de les plantilles de personal interí en els serveis no finalistes ni essencials. La retallada també significaria una reducció del complement específic o equivalent preferentment a les dues pagues extres d'aquest any (han calculat una reducció de 306 milions).

També es proposen les suspensions del Fons d'Acció Social (12,5 milions), la del complement de productivitat (20), la reducció dels bonus per objectius a l'Institut Català de la Salut (40), la suspensió de l'aportació al pla de pensions, la cancel·lació de nova oferta d'ocupació pública (2) i l'establiment d'una excedència voluntària de lloc de treball d'entre un i tres anys (9).

"En poder adquisitiu retrocedim a l'any 1997", lamenten des de les centrals

Fins aquí un paquet de mesures temporals, però el Govern també en proposa d'estructurals, com ara la revisió dels ajuts per al menjador (17,5 milions), la supressió de les millores per incapacitat temporal (23,9 milions), la modificació dels complements per estadis, nivells de carrera o trams docents (297 milions) i d'altres més que en total suposarien un estalvi de 860 milions.

Josefina Pujol entén que aquest conjunt de mesures, en les quals falta concretar quants interins es queden sense feina, més les dutes a terme amb anterioritat, "anul·len els acords del 1997 fins ara".

"En termes de poder adquisitiu retrocedim a l'any 1997", indica Blanco. Casas, per la seva part, desitjaria "un Govern que defensés l'administració que tant ens ha costat construir.

Entre altres mesures, els sindicats han plantejat que es limiti l'externalització de serveis, amb què creuen que s'estalviarien 300 milions d'euros, i que es redueixin les dietes (15 més) i l'enduriment de la incompatibilitat dels alts càrrecs (20). També han posat sobra la taula la limitació del sou dels alts càrrecs fins als 5.000 euros mensuals i les jubilacions obligatòries amb 65 anys.