Èxit esportiu, estil desmesurat

Va irrompre a lescena del Barça cavalcant sobre un Elefant Blau per fustigar el nuñisme, model de gestió que va desterrar el 2003 quan, sorprenentment, es va convertir en el president que recollia més vots en tota la història del club blaugrana per davant del favorit, Lluís Bassat. Líder indiscutible dun grup de tecnòcrates amb èxit que li van canviar la fesomia al club, Joan Laporta va treure profit de la joventut i loratòria per seduir la gent culer, cansada en aquells moments de tant fracàs esportiu. El nou president va associar la seva imatge al somriure de Ronaldinho i a la serenor de Rij­kaard per assolir els primers èxits esportius i començar a fer el miracle de la reconversió del Barça.

Els títols de lequip de futbol van impulsar la seva gestió, avalada pels rèdits econòmics, però també qüestionada en laspecte social malgrat la seva ferma batalla contra els Boixos. Amb el Barça al primer pla mediàtic, la popularitat de Laporta va créixer tant com el seu afany de protagonisme. El llavors vicepresident esportiu, Sandro Rosell, es va desmarcar dun projecte que va néixer coral i que ha acabat sent el més personalista. Com els reis absolutistes, Laporta ha sotmès la seva junta 15 directius han dimitit durant el seu mandat i ha deixat anar totes les males maneres.

La figura de ladvocat amb una retòrica propera va donar pas a un personatge molt més impulsiu, irascible i radical. Al seu famós "que naprenguin", el va succeir una vergonyosa baixada de pantalons al Prat, episodi que va malmetre la seva imatge. Ebri de popularitat, Laporta no va mesurar els seus actes. Va deixar descoltar els seus assessors emparat en la bonança esportiva.

Va superar una moció de censura i, en el seu moment més crític, obligat per un jutge a convocar eleccions i amb un Barça autocomplaent, Laporta va demostrar un gran instint de supervivència. Va apostar per Guardiola, que va sostenir el Barça mentre el president, convertit en un líder populista, utilitzava el club com una catapulta política. Convençut de lexcel·lència del seu model, impecable en el terreny esportiu, Laporta lluita ara per perpetuar el laportisme més enllà de la seva persona.

Cronologia d'una era: Les llums i les ombres d'un mandat

15/6/2003 Es proclama president

Joan Laporta guanya les eleccions amb el 52% dels vots, el president més votat de la història del Barça.

Agost del 2004 "Que n'aprenguin!"

És el que diu Laporta al Madrid en el documental ‘Barça Confidential'.

28/5/2005 Primera lliga de Laporta

2/6/2005 Dimissió de Rosell

El vicepresident esportiu se'n va , la primera gran crisi.

9/7/2005 Baixada de pantalons

El president perd els nervis al Prat i s'abaixa els pantalons.

21-10-2005 Dimissió d'Echevarría

El seu cunyat dimiteix per la seva relació amb la Fundación Franco.

Juny del 2006 Segona lliga i Champions a París

21/8/2006 Laporta reelegit

Obligat per un jutge a convocar eleccions, és reelegit president com a únic candidat.

6/4/2008 "‘Al loro'"

Deixa anar aquesta frase en un congrés de penyes advertint-los que no es deixin enganyar.

6/7/2008 Moció de censura

Un 60% dels socis dóna suport a la moció de censura plantejada per Oriol Giralt i Christian Castellví, però no prospera .

21/6/2008 Guardiola, entrenador

Pep Guardiola és presentat com a nou entrenador del Barça.

10/7/2008 DimisSió de Soriano

El vicepresident econòmic i set directius més dimiteixen després que Laporta es negués a fer-ho.

27/5/2009 La segona champions

El Barça guanya el segon títol europeu de l'era Laporta a Roma.

30/5/2009 La tercera lliga

Setembre del 2009 EspionatGe a Can Barça

Quatre dels cinc vicepresidents han estat espiats per ordre del director general del club, Joan Olivé.

29/11/2009 Laporta a luz de gas

El president celebra amb eufòria el triomf davant el Madrid.

19/12/2009 Mundial de clubs

El Barça guanya el torneig per primera vegada a la història.