La festa nacional de Catalunya

Després de trenta-set anys dabsència de diaris en català, el 23 dabril de 1976 sortia al carrer el primer número de lAvui. Milers de persones de tota condició i pensament havien fet possible el miracle de la resurrecció subscrivint participacions i regalant subscripcions. Així mateix, caldria afegir la florida dun bon grapat de capçaleres de diaris i setmanaris comarcals de les quals El Punt ha estat un èxit extraordinari i espectacular, reblat amb ladquisició de lAvui. Un altre èxit ha estat, sobretot pel que fa al nombre dexemplars venuts, ledició en català dEl Periódico de Catalunya.

Avui, en el marc de la festa nacional més popular de les que es fan i es desfan a casa nostra, shi afegeix ledició en català daquest diari. Un fet que desafia la llei de la gravetat del mercat periodístic, la veu pregona dels enterramorts dels diaris en paper i dels que volen qüestionar, fins i tot des del Constitucional, els nostres sentiments col·lectius. De la mateixa manera que ningú no nha de fer res de la llengua que fem servir per escriure o per pregar Déu, tampoc hauria de perdre el temps per dir-nos que Els Segadors és lhimne de la "nacionalidad de Cataluña".

La supervivència de la premsa catalana diària continua en mans de lesquerres

Laposta decidida i sense embuts de Públic per la nostra llengua fa realitat laforisme famós de Marshall McLuhan: "El mitjà és el missatge". El missatge, convé recordar-ho, és que la supervivència de la premsa catalana diària continua estant en mans dels sectors progressistes i desquerres. La premsa conservadora catalana continua apostant pel castellà encara que els seus columnistes treguin pit de sobiranisme o independentisme. Així que, sisplau, regali avui subscripcions daquest diari.