El Govern estudia quant paga per decisions preses a Madrid

Fidel a la seva màxima de ser un Govern "que es faci respectar", el nou executiu que presideix Artur Mas va anunciar ahir que farà un estudi detallat de quants diners li suposa cada any l'aplicació de polítiques que decideix el Govern central.

La mesura, pactada ahir en el Consell Executiu, s'anuncia precisament la setmana en què la Generalitat ha de presentar al Govern de l'Estat el seu pla de viabilitat econòmica, un conjunt de mesures que calia presentar a finals de desembre però que s'ha endarrerit pel canvi de Govern.

L'executiu segueix fent "pedagogia" de qui són els culpables de la crisi

Aquest estudi el farà cada departament amb l'objectiu de compilar decisions de l'Estat que afecten les finances de la Generalitat i que el portaveu del Govern, Francesc Homs, va qualificar de "deslleials". D'aquesta manera, el Govern de Mas vol fer palès que "l'Estat convida i la Generalitat paga i això és una incongruència". Com a exemples d'aquesta circumstància va esmentar la Llei de la Dependència, que es va aprovar al Congrés però que paguen en part les comunitats autònomes, i la subvenció de tractaments als fumadors que imposa el Ministeri de Salut però paga la sanitat catalana.

Tot plegat per fer un nou esforç pedagògic sobre la situació econòmica de la Generalitat i el paper que hi té l'Estat. I tal com va admetre Homs, el Govern espera que això sigui "útil" de cara a les negociacions amb l'executiu central. "Com a mínim hem de saber de quin mal hem de morir. Si el resultat és que l'administració de l'Estat posa el dit a la nafra en el sentit que les comunitats gasten de manera maliciosa i resulta que és conseqüència de les decisions que es prenen a les Corts, això com a mínim s'ha de posar en evidència", va manifestar Homs.

Els resultats de l'estudi s'utilitzaran en la negociació amb l'Estat

Homs va celebrar el fet que l'Estat hagi anunciat que complirà amb el dèficit perquè és "una bona notícia per als mercats" i també perquè "no fa més difícil" que la Generalitat pugui acabar emetent deute.

Aquest mecanisme, que CiU va criticar enèrgicament quan el va aplicar el Govern del Tripartit, podria ser una solució als problemes de tresoreria de la Generalitat, que només l'any 2010 va tenir un dèficit de 7.000 milions d'euros. El mateix Artur Mas va declarar dies enrere que "probablement" caldrà tornar a emetre bons de deute públic.

L'anunci que el Govern quantificarà quina inversió li suposen polítiques dictades des de Madrid no és la primera mesura que adopta Mas per tal de justificar les retallades pressupostàries que prepara el seu executiu. El nou Govern també ha decidit iniciar el procediment per tal de fer una auditoria a la Generalitat, els resultats de la qual es coneixeran a la primavera i influiran a l'hora d'elaborar els pressupostos del 2011. Aquest document s'elabora en part per deixar clar el paper de l'anterior Govern en la delicada situació econòmica que travessa la Generalitat.

També amb l'objectiu de fer pedagogia i predicar amb l'exemple, el Govern ha retallat el nombre de conselleries de 15 a 12, el d'alts càrrecs de 177 a 136 i el d'assessors de 218 a 130. Aquest esforç d'austeritat té pendent encara una última fase que consistirà a reduir el nombre d'empreses públiques i organismes. Es calcula que hi ha més de 600 corporacions participades per la Generalitat i la seva reducció es planteja com "un treball de xinesos", segons fonts del Govern, que podria estar llest al voltant del mes de juny.

Tanmateix, el mateix Mas va fer un advertiment al Govern espanyol en el sentit que si no dóna suport a la Generalitat pot denunciar l'actitud de l'Estat a l'escena internacional. En aquest sentit, fonts del Govern han reiterat que el conseller d'Economia i Universitats, Andreu Mas-Colell, pot escriure "quan vulgui" al Financial Times.