El Govern renega dels consells comarcals que va crear Pujol

Es veia venir. La incontinència del Govern català amb les tisores ha arribat als consells comarcals. Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, ha reobert per enèsima vegada el debat d'uns ens, els consells comarcals, qüestionats des del mateix dia del seu naixement, l'any 1987. Ho ha fet en un article en un diari on es preguntava "si tots els consells comarcals han de prestar o no els mateixos serveis; si tots han d'existir amb les mateixes estructures d'ara o si no seria millor, per exemple, que fossin substituïts per un consell d'alcaldes".

Ràpidament, les paraules d'Ortega han estat interpretades com la voluntat del Govern de suprimir els consells comarcals. Tot i la invitació feta per Públic, la consellera no vol parlar més del tema, almenys no abans d'aquest dimecres, quan preveu participar en un fòrum de consells comarcals.

Perdrien pes polític i guanyarien pes tècnic transformats en consells d'alcaldes

En l'article, la vicepresidenta destacava la necessitat "d'afinar les estructures administratives del nostre país" i de "professionalitzar determinats llocs de comandament per no dependre dels diferents resultats electorals". Tot plegat ho fa en el marc de l'aprovació de la creació de la comissió que ha de redactar l'avantprojecte de Llei de Governs i Hisendes locals.

A Catalunya hi ha 41 consells comarcals que costen 556 milions d'euros a l'any. D'aquests, 522 es gasten en serveis com ara la neteja, la gestió dels residus i el transport escolar; la resta, 34 milions d'euros, són per a l'organització del mateix consell i serien els que podrien ser suprimibles en cas de replantejament d'aquests ens creats l'any 1987 pel Govern que presidia Jordi Pujol.

Llavors es va acusar els consells de ser creats com a contrapoder convergent a l'hegemonia socialista als ajuntaments. De bon començament, el PSC es va mostrar contrari a la creació, però de mica a mica, i a mesura que va anar guanyant pes comarcal, va matisar l'oposició frontal.

Per Ortega, certes instàncies no haurien de dependre dels resultats electorals

La dotació econòmica dels consells va en funció a la població, que també marca el nombre de consellers que el formen, des de 19 en els menys poblats a 39 en els que més.

No és el primer cop que Catalunya pretén revisar el seu model d'organització territorial, si bé aquest cop s'introdueix una variable nova: la crisi i la necessitat d'aprimar les administracions. L'any 2000, una comissió d'experts liderada per Miquel Roca va elaborar, a petició del Parlament, el batejat com informe Roca, que ja buscava posar-hi una mica d'ordre.

L'informe va acabar sent paper mullat, tot i que repetidament ha servit de referent en els debats sobre la qüestió. Es proposava, entre altres mesures que van aixecar no poca polseguera, la supressió de municipis de menys de 250 habitants (llavors n'hi havia 203), la correcció de disfuncions territorials mitjançant la supressió d'enclavaments, l'agregació d'alguns municipis i l'agrupació funcional dels municipis que no arribaven als 1.000 habitants (o 500 en zones de muntanya) perquè compartissin determinats serveis públics.

CiU els va crear com a contrapoder al domini municipal socialista el 1987

La idea de l'informe Roca era simplificar el panorama de 946 municipis a 758. El catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Joaquim Solé Vilanova entén que la mida ideal seria "de 150 municipis", però també admet que la proposta no deixa de ser de laboratori i difícil de dur a terme.

Solé Vilanova recorda que a Dinamarca ho van fer, però que en altres llocs amb característiques similars a l'espanyola, com ara a França, ho van intentar, sense èxit, l'any 1971. Però Solé entén que "si en lloc de la quantitat de municipis que té Catalunya n'hi hagués 150, ja no farien falta els consells comarcals".

Com que això, de moment, no és així, cal buscar altres solucions. El catedràtic creu que la substitució plantejada per Ortega de consells comarcals a consells d'alcaldes podria ser una possibilitat "que garantiria la presència de tots els municipis", però tot i això no descarta la viabilitat dels consells, aplicant, això sí, algunes correccions: "Cal una revisió perquè hi ha duplicitat de feines; per exemple, el turisme s'està tractant des de tres o més nivells d'administració".

El catedràtic també entén que "cal agilitar les estructures i evitar l'acumulació de sous buscant algun topall que impedeixi acumular els sous de regidor i conseller".

La reacció a la proposta d'Ortega genera poques indiferències. La proclama ha sorprès el president del Consell de Governs Locals i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. "És curiós aquest sobtat interès del Govern català, nosaltres fa molt temps que en demanem la redefinició", diu Bustos.

El dirigent socialista recorda que aquest debat "surt de tant en tant", i es mostra cansat davant la manca de definició i l'interès per buscar un titular llaminer: "Ja s'ha acabat el temps dels titulars, ha arribat el moment de concretar".

Però a Bustos li fa por el que anomena "desconeixement del món local i de la feina que fan els consells comarcals" per part del Govern. "Hem de vigilar amb la idea de suprimir, no sense abans plantejar qui farà la feina que fan ara els consells, però això no vol dir que mirem cap a un model diferent, més tècnic, menys polític, més de gestors de serveis".

Amb menys contundència, però en termes similars, es pronuncia el president de l'Associació de Municipis, Miquel Buch: "A dia d'avui els consells estan donant serveis", diu. I es pregunta: "Els poden donar millor? Això és el que cal estudiar".

Buch, també de CiU, vol corregir les interpretacions que s'han fet de les paraules de la vicepresidenta: "Ella no parla de suprimir els consells, però no defuig la possibilitat" i entén que "cal aprimar l'administració en general, i hem de treballar també per evitar les duplicitats".

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, defensa obertament la revisió dels consells comarcals, però hi afegeix la resta d'administracions, "des de l'Estat i baixant fins als municipis". En aquesta línia creu que hi ha ministeris amb competències transferides i en qüestiona l'existència. Pel que fa als consells, Esteve també creu que cal estudiar-los, però "cas per cas, perquè n'hi ha que fan molt bona feina".

La revisió cas per cas és el comú denominador del debat. Pere Calbó, secretari d'organització del Partit Popular, entén que "Catalunya no és uniforme" i que, per tant, "no s'hi val aplicar una norma global". Recorda que el PP ja va dir que l'Àrea Metropolitana podia assumir les funcions del Consell Comarcal del Barcelonès, "però llavors no se'ns va fer cas".

Les vegueries podrien ser la solució al debat territorial. El president de la Diputació recorda que les vegueries hauran d'assumir competències i que les hauran d'esgarrapar de les diputacions i dels consells "per evitar encara més duplicitats". També ho veu així el catedràtic Joaquim Solé i el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Busch.