'Per primera vegada en la història de la Generalitat, hi ha contracció en la seva despesa', va admetre Andreu Mas-Colell. La crisi financera va obligar el conseller d'Economia i Finances a presentar ahir uns pressupostos d'emergència, amb una retallada de la despesa corrent del 10% i una contracció de la inversió pública del 36,8%. Aquesta decisió tindrà repercussió en l'ocupació pública (871 treballadors menys a la Generalitat) i privada. I, en paral·lel, els treballadors de la Generalitat perdran capacitat adquisitiva, com queda palès en la reducció del 5,8% en la partida de salaris. Males notícies perquè millori el consum intern i l'economia. Mas-Colell, però, va defensar que 'la contribució de la Generalitat a la reactivació econòmica tindrà efecte si dóna una imatge de Govern seriós i responsable'.

Així les coses, quan al conseller se li van obrir les portes del Parlament, segur que es va acabar d'esfumar el poc que hi quedava ja de l'esperit keynesià que tenien els últims comptes públics del Tripartit, confiat com estava aquell Govern a rematar la recessió a cop de diner públic. Un any i mig després, amb la crisi internacional fixada en el deute i la credibilitat de les administracions, aquell esquema és obsolet i ha quedat fins i tot demonitzat. Ara, l'ortodòxia pressupostària marca estrènyer el dèficit rebaixant la despesa corrent als mínims.

I això està decidit a fer el Govern, tot i que aquest any no aconsegueixi assolir el límit de dèficit marcat pel Consell de Política Fiscal i Financera, de l'1,3%. De fet, el duplicarà i el situarà en el 2,6%, que es pot interpretar com a senyal d'impotència, com a provocació al Govern central o com una fórmula per asserenar els ànims del ciutadans que ja s'han mostrat en contra del sever ajust pressupostari.

La retallada de la despesa tindrà vigència a partir d'aquest any, però continuarà tot el 2012. Així que la tisorada de 2.680 milions d'euros sobre el conjunt de les conselleries, un 10% sobre els diners que es van gastar l'any passat, no és més que un primer pas que, de moment, castiga sobretot els departaments de Salut, Ensenyament i Territori. Els dos primers tindran la mateixa capacitat de despesa que l'any 2008.

L'esforç d'aquestes tres conselleries concentra més de la meitat de l'estalvi plantejat per Economia, tenint en compte la despesa liquidada l'any passat. El conseller va reconèixer 'que demanem al món de la salut un esforç important' i va argumentar la retallada a Territori pel gran ús que l'anterior Govern va fer dels mètodes de finançament diferits, aquells que opten per començar a pagar una vegada s'acaben les obres, i a terminis. La factura anual d'aquests sistemes es dispararà a partir del 2012 per sobre dels mil milions d'euros, fet que hipoteca la capacitat de nou endeutament. És el que ha provocat que només s'inverteixin aquest any 3.899,6 milions, la quantitat més baixa des del 2005.

La despesa cau un 10%, la inversió un 36,8% i els salaris públics un 5,8%

Pitjor és, però, la fotografia del deute. El conseller va assenyalar com a 'dramàtica' la corba ascendent de l'endeutament de la Generalitat, que en els últims set anys s'ha duplicat i ha arribat als 37.443 milions d'euros. Aquesta xifra s'apropa perillosament als 39.354 milions d'euros del pressupost consolidat, que aglutina també empreses públiques i altres organismes de la Generalitat.

Només aquest any s'han de pagar uns interessos de 1.478 milions pel deute i, a més, s'haurà de pagar els 3.000 milions d'euros que la Generalitat va emetre en forma de bons a inversors particulars el novembre passat, assumint un tipus d'interès superior al 7%. Per no estressar la tresoreria pública, s'optarà per buscar el refinançament d'aquest deute urgent, en espera que l'Estat autoritzi fer més emissions de deute. 'No tenim urgència, la tresoreria està en ordre', va assegurar Mas-Colell sobre la hipotètica pressa que pugui tenir la Generalitat.

La retallada es concentra en Salut, Ensenyament i Territori

És tot un problema per a l'Administració autonòmica, que ha vist com en els últims anys se li desplomava el sostre de la recaptació. En dos anys ha perdut 3.400 milions d'euros per aquest concepte i la mostra més clara és l'evolució dels tributs propis. Per aquest capítol, aquest any té previst ingressar 1.999 milions d'euros, la xifra més baixa en els deu últims anys, quan en ple boom immobiliari van arribar a suposar 5.525 milions d'euros.

Per apaivagar el cop, la Generalitat planteja vendre's actius, en forma d'empreses públiques, que calcula que li aportaran 410 milions d'euros. I més que es vendria si l'Estat aprovés la transferència d'immobles que el Govern català reclama.

La tisorada retrotrau la despesa d'alguns programes d'actuació a exercicis anteriors al 2006. És el cas del cos central de l'Administració i de transports. Però Mas-Colell va intentar treure ferro a aquest fet i va assegurar que 'el 2007 teníem una Generalitat potent i el 2011 la seguirem tenint. El pressupost no suposa cap desmantellament'.

Un cop acabada l'elaboració dels pressupostos del 2011, el departament s'haurà de posar en marxa per preparar els següents. Té el mateix temps, sis mesos, i el mateix objectiu, l'austeritat. Però llavors 's'aprofundirà en la racionalització de l'estalvi en la despesa'. És la segona velocitat en què ja treballa el Departament de Salut, després d'encarregar els plans de xoc als seus centres.